El ritme de creació de llocs de treball va continuar creixent l'any passat en la Comunitat Valenciana, en la línia iniciada en la segona meitat de 2013. No obstant això, aquest dinamisme en el mercat laboral va en paral·lel al creixement econòmic, per la qual cosa la desacceleració també li ha acabat afectant. Malgrat això, la valenciana és una de les autonomies "més dinàmiques d'Espanya", si bé encara es troba lluny dels objectius europeus referent a creixement i ocupació.

Aquesta és una de les principals conclusions de la Memòria de 2018 del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana (CES-CV), feta pública aquest dimecres per l'òrgan consultiu de la Generalitat en matèria socioeconòmica. L'informe, a més del mercat de treball, analitza altres àmbits, agrupats en grans blocs que es refereixen bàsicament al panorama econòmic i als nivells i condicions de vida.

El document destaca que, durant l'any passat, va continuar augmentant l'ocupació (si bé encara lluny de l'Estratègia Europa 2020, que fixa una taxa d'ocupació del 75%) i va baixar la desocupació, però encara sense aconseguir els nivells previs a la crisi econòmica. En sintonia amb la situació econòmica, el mercat laboral valencià es va desaccelerar en 2018, encara que la valenciana continua sent una de les comunitats "més dinàmiques d'Espanya".

El CES-CV destaca el "bon comportament" de la reducció de l'atur en la Comunitat (un 14,6%, quasi tres punts més que en 2017). Malgrat això, la recuperació està sent "més lenta per als grups més vulnerables, com la joventut, les dones, els aturats de més edat i de llarga durada". A més, en 2018 la taxa d'activitat ha tornat a situar-se per davall de l'espanyola, a causa del descens de participació de les dones en el mercat de treball, apunta l'informe.

El document també subratlla que l'any 2018 ha suposat "un punt d'inflexió en el procés d'alentiment de generació d'ocupació autònoma iniciada l'any 2015. Aquest ha augmentat en la Comunitat Valenciana, degut en part a la recuperació econòmica i a una legislació favorable per a aquest col·lectiu".

L'economia valenciana va ser en 2018 la quarta d'Espanya en termes de PIB (Producte Interior Brut) i va representar el 9,3% del total. Va créixer un 2,1% (un punt menys que en 2017), enfront del 2,6% de la mitjana nacional (quatre dècimes menys que un any abans) i al 1,8% de la UE, que es va desaccelerar sis dècimes.

Per sectors, tots creixen, però ho fa especialment la construcció, un 7,4% (enfront del 9,7% de l'any anterior). El que més va patir va ser la indústria, que va augmentar un 1,3%, enfront del 4,5% de 2017, la qual cosa mostra una clara desacceleració.

La Memòria del CES afirma que la Comunitat Valenciana presenta "una situació financera de difícil sostenibilitat que requereix, entre altres accions, la revisió del model de finançament autonòmic, un sistema que penalitza any rere any" a aquesta autonomia.

L'any 2018 la despesa total executada del pressupost de la Generalitat va registrar un augment del 12,3% respecte a l'any anterior. Més de la meitat de la despesa correspon a sanitat (34%) i educació (21%). El resultat pressupostari de l'exercici va ser de -2.187 milions d'euros.

D'aquesta manera, el Consell va continuar recorrent a l'endeutament, i el deute acumulat supera els 47.000 milions d'euros (9.515 euros per habitant); s'ha multiplicat per sis des de 2002 i "de manera alarmant des de l'any 2008", assegura l'informe. El 83% d'aqueix deute és amb l'Estat i, en termes relatius, la valenciana és la comunitat més endeutada d'Espanya respecte a la riquesa que genera (PIB), amb un 41,8%.

En les seues recomanacions, els experts sostenen que resulta "econòmica i fiscalment incongruent i insostenible i socialment injust" que la Comunitat Valenciana reba un "finançament per càpita inferior a la mitjana nacional" quan aporta més del que rep amb una renda mitjana inferior a l'espanyola.

Per això, el CES-CV "denuncia el desigual finançament per habitant entre les comunitats autònomes". Una "inequitat en el repartiment dels recursos s'ha traduït en un desigual desplegament territorial dels serveis públics, tant dels fonamentals (educació, sanitat i protecció social) com dels relacionats amb la resta de competències autonòmiques".

En 2018 es va trencar la tendència de descens de la població empadronada iniciada l'any 2012, després d'augmentar en 22.194 habitants respecte a l'any anterior. Entre els motius es troba l'increment de la població de nacionalitat estrangera, ja que la població d'origen espanyol va disminuir.

El nombre de persones estrangeres residents en la Comunitat Valenciana suposa el 13,40% sobre el total de la seua població. Encara que des de 2012 s'havien perdut 165.563 persones empadronades, a la fi de l'any passat la població valenciana va fregar els cinc milions i va aconseguir la xifra de 4.963.703 persones.

La Memòria també posa l'accent en la dicotomia entre la costa, molt poblada, i l'interior, cada vegada més despoblat, així com en l'envelliment general.

L'any 2018 es va produir un augment del 22% en el nombre de consultes de consum realitzades davant l'administració pública valenciana. També van créixer les reclamacions i denúncies, un 17%. A pesar que el sector més conflictiu continua sent, com en anys anteriors, el de les telecomunicacions, crida l'atenció que el major increment es va produir en els serveis sanitaris.

...la Comunitat va acumular un dèficit de 15.150 milions de 2002 a 2016 per la infrafinançament?

...en 2018 van augmentar un 7,8% els incendis forestals i es van duplicar les hectàrees devastades?

...en matèria de pobresa i exclusió social la Comunitat Valenciana va empitjorar els seus registres durant l'any passat?

...el nombre de professors es va incrementar un 1,7% durant 2018?

...els habitatges visats van pujar un 19,98% i el volum d'hipoteques un 17, 85% l'any passat?