La soledat en les grans ciutats és un problema creixent per als qui pateixen aquest fenomen de forma involuntària. En el cas de València, el sector de la població més vulnerable el formen majoritàriament dones vídues amb pocs recursos econòmics. A aquest perfil se sumen uns altres com el dels homes separats, persones en risc d'exclusió social, amb diversitat funcional o en situació de dependència.

Aquestes dades es desprenen dels primers treballs realitzats en el marc del projecte europeu Healthy Loneliness, que desenvolupa el centre municipal Las Naves amb l'Institut Ítaca-Sabien de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Però, quines són les principals causes d'aquesta atomització de la població? La principal, segons el document, és de caràcter transversal, i està relacionada amb un sistema -el capitalista actual- en el qual les persones "són valorades per la seua capacitat de produir", apunta l'estudi. Unes altres tenen a veure amb el desarrelament familiar, la capacitat adquisitiva, el masclisme, la bretxa digital, els nivells educatius i fins i tot les barreres arquitectòniques del propi habitatge i de la ciutat.

Una vegada elaborat aquest punt de partida de diagnòstic, el projecte entra en una nova fase en la qual impulsarà recursos i propostes que eviten i combaten l'impacte de la soledat i aïllament social, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones majors, el principal col·lectiu víctima d'aquesta nova tendència social.

De fet, a València, si es prenen les dades de l'Oficina d'Estadística de l'Ajuntament, hi ha 43.124 persones majors de 64 anys que viuen soles -un 5,4% de la població total de la ciutat-, de les quals el 76,2% són dones. També de la xifra total de persones que estan soles, un 36% són dones de més de 79 anys. Per districtes, es concentren majoritàriament en l’Olivereta, Extramurs, Poblats Marítims i Quatre Carreres.

Entre les primeres propostes que abordarà la investigació es troben estratègies col·laboratives de detecció amb la família, el veïnat i el personal sanitari, de serveis socials i d'ajuda domiciliària, que estan en contacte més freqüent, continuat i directe amb les persones que viuen soles. A més també es desenvoluparan tallers grupals en els quals han participat col·lectius com Creu Roja, Amics de la Gent Major o Càritas, entitats dedicades a l'atenció de majors com Atenzia, Gesmed o Iniciativa Social Integral, tècnics en serveis socials de barris com Natzaret, Orriols i el Cabanyal, i professionals sanitaris.

Aquest estudi és fruit de diversos tallers en Les Naus, en els quals, durant dos dies, persones majors, agents d'àmbits com el sanitari, les ONG, els serveis socials o representants de col·lectius, van participar per a identificar entorns, causes, conseqüències i necessitats enfront de la soledat.

Lidia té 86 anys recentment complits i viu sola a la casa en la qual es va casar, la de tota la vida. És vídua des de fa 23 i té una filla i un fill. "Visc sola perquè ells tenen la seua vida: han de treballar, pagar casa, cotxes, mantindre als seus fills… jo no els puc donar faena", conta. No obstant això, reconeix que necessita "ajuda", sobretot per a fer les tasques de la llar.

Cuinera, venedora, costurera… molts van ser els oficis que Lidia va exercir de jove. Però quan el seu marit va morir va deixar de treballar per a "exercir de pare i de mare". Amb una força de voluntat aclaparadora, malgrat les seues malalties físiques i les moltes operacions per les quals ha passat en els últims temps, intenta no dependre de ningú. "M'administre bé amb la meua pensió" –cobra 'el mínim' per viduïtat–, però volguera ajudar els meus fills i no puc. Ells tampoc poden ajudar-me a mi perquè tenen els seus problemes". No obstant això, els voluntaris de Creu Roja li proporcionen, sobretot, acompanyament.

A cada usuari que acudeix a aquesta institució humanitària se li assigna un voluntari que s'encarrega d'interessar-se per ell i ajudar-lo amb el que puga. Begoña és qui està pendent de Lídia. "La persona major està molt sola i intentem traure'ls de la seua casa", detalla aquesta dona sobre les seues funcions en Creu Roja. De Lidia, explica que el que més demanda és "companyia i que estiguen amb ella, perquè és molt agradable, molt afectuosa i li agrada molt el contacte amb les persones", a més de ser "molt coqueta". Malgrat que Lidia ara pateix bastants marejos a causa de la medicació que està prenent, quan ix al carrer "no vol portar bastó. Va amb un carret de la compra al qual li fica una garrafa d'aigua dins" perquè el seu pes l'estabilitze mentre camina.

Des de fa un temps està "de baixada, més tristona" i vol sentir-se més acompanyada. Encara que va a la compra, va al metge i es fas els seus passejos, necessita amb qui parlar i relacionar-se. "Ella es troba amb la soledat de cada dia quan va a casa. Jo parle molt amb ella, ens enviem wasaps: tenim un grup del voluntariat i ací estem en contacte", conta Begoña.

A part d'aquesta voluntària, a casa de Lidia acudeix una persona de l'Ajuntament de València tots els dilluns i els dimecres per a netejar-li la casa i fer-li la compra setmanal. Ella també pertany a l'Orde de Malta, a la qual abans que li començaren els marejos anava per a fer manualitats, que després venien en un rastre, i fer classes d'informàtica.

Aquest tipus de tallers també els donen en Creu Roja. "Els ajudem a usar el mòbil, el correu, Whatsapp, Facebook... Tot això els proporciona entreteniment i és fonamental, perquè així no li donen tantes voltes al cap", finalitza Begoña.