Als seus 38 anys, María José Catalá Verdet ha sigut alcaldessa de Torrent, on va desallotjar al PSOE del poder en un dels seus feus històrics, consellera d'Educació en el Govern d'Alberto Fabra i diputada autonòmica. És doctora en Dret Públic, advocada i té un màster en Direcció d'Empreses. Afronta un doble repte: liderar la candidatura del PP a València després de set eleccions amb Rita Barberá al capdavant i fer-ho després d'anys de problemes judicials en el grup municipal.

Quines sensacions té en la recta final de campanya?

Percebo molt afecte al carrer, sobretot en llocs com aquest [l'entrevista es realitza en el Mercat de Castella]. El resultat està molt obert i estic convençuda que hi ha moltes persones concentraran el vot de les eleccions generals i autonòmiques a altres opcions del centredreta en el PP. La gent ha assumit que el fraccionament del vot ha generat un resultat no desitjat: que Pedro Sánchez seguisca en La Moncloa.

Es creu les enquestes?

Molta gent decideix el seu vot en l'últim moment, hi ha molts indecisos. La publicació d'algunes enquestes, que a vegades tenen més de tres setmanes, responen a vegades a la voluntat de generar un clima d'opinió que no és real.

Ha sigut la seua designació tardana una dificultat afegida per a la seua campanya?

He hagut de fer una precampanya molt exigent des del punt de vista físic especialment. Porte cinc mesos sense parar, trepitjant tots els barris, els mercats municipals i ambulants, associacions de tota mena… Aquest treball m'ha permés arribar a les eleccions amb un grau de coneixement molt elevat i sobretot amb un programa electoral molt fet a peu de carrer i elaborat a base de tots els suggeriments que he anat trobant i de converses durant aquests cinc mesos.

Quines són les principals demandes que li fan al carrer?

La mobilitat és un clam popular. Els problemes d'embossos, de persones amb mobilitat reduïda, de col·lapses del trànsit… La gent també em manifesta que, a més del col·lapse del trànsit, troben que alguns impostos són excessius en aquesta ciutat. La pressió fiscal s'ha elevat un 14% en els últims quatre anys i això es nota especialment en determinats col·lectius com les famílies nombroses, a les quals se'ls ha doblat la càrrega impositiva. La gent em comenta que té molta absència de neteja, de seguretat i de presència policial. Falta seguretat, neteja i il·luminació, són tres qüestions clau. A més, perceben que tenen un Govern inclinat cap al nacionalisme separatista i poc inclinat cap a la cura dels senyals d'identitat tradicionals de la ciutat de València.

El PP ha passat per una situació complicada aquests quatre anys fruit de la imputació judicial dels seus regidors i amb una gestora. Com veu al partit des de la seua designació com a candidata?

Unit. Hem passat una pallola, com se sol dir, el nostre moment delicat, i ara ja estem en una recuperació clara. Estem molt units, molt forts i sobretot hem aconseguit tindre un objectiu clar que és l'Alcaldia de València i que aquest partit torne a funcionar com la maquinària que és el PP, per les seues bases i el seu arrelament territorial.

Creu que la labor d'oposició municipal ha quedat en un segon pla?

Crec sincerament que han fet un molt bon treball, però que les circumstàncies han generat que aqueix treball no brille com hauria d'haver brillat. No ha tingut el grau de coneixement que deuria.

Si la situació dels investigats canvia, encara que no vagen en la llista. Els recuperarà per a altres organismes?

Sí, són gent molt valuosa i estic convençuda que es veurà buidada qualsevol ombra de sospita sobre la seua honorabilitat. Són gent molt compromesa que a mi m'ha donat tot sense demanar-me res a canvi i estic convençuda que els podré demanar ajuda en qualsevol responsabilitat o àrea en la qual necessite de la seua experiència.

Què li diria a un elector de centredreta què diferencia bàsicament al PP de Cs i de Vox?

L'única alternativa real a Ribó és votar al PP. Hi ha dues alternatives clares: que Ribó seguisca d'alcalde o que jo siga alcaldessa. Concentrar el vot ara mateix en el PP és la garantia de poder traure a Compromís i als socialistes que li fan el joc de la institució més important d'aquesta ciutat que és l'Ajuntament.

I a nivell programàtic?

Som els que hem assumit un major compromís de rebaixa fiscal, amb un 10% de rebaixa de la contribució. Som el partit que ha manifestat també un major compromís amb la gratuïtat de l'educació infantil perquè, sent cert que alguns partits han oferit un xec amb una quantitat, nosaltres proposem la gratuïtat absoluta. Amb un xec de 200 euros, als pares no els cobreix els 400 euros al mes que costa l'escolarització per als xiquets de 0 anys. Plantege la gratuïtat, el que coste. Plantege una rebaixa fiscal major i sobretot plantege una idea molt clara de la innovació, que dependrà d'Alcaldia directament. Vull que els emprenedors, la gent creativa i que té talent tinga un aliat natural a l'Ajuntament.

Què proposa en els àmbits cultural i educatiu?

Sóc l'única que ha destacat en el seu programa electoral la necessitat d'impulsar la cultura del potencial turístic i econòmic de la ciutat. Ací alberguem algunes de les importants infraestructures culturals d'Espanya: el Museu de Belles arts, el Palau dels Arts, l'IVAM, la Almoina, edificis modernistes com el Mercat Central, alqueries tradicionals de l'horta valenciana… Sóc l'única que ha posat el focus en l'important, que és convertir València en la capital europea de la cultura i sóc l'única que per la seua experiència en l'àmbit de l'educació pot assumir compromisos com el districte únic, que permet que qualsevol pare puga triar qualsevol col·legi a València. Aqueixes diferències no ho són respecte als partits d'esquerres, que seria fàcil, perquè hi ha grans diferències, sinó enormes diferències respecte a altres opcions del centredreta.

Quines línies roges marcarà en cas d'haver de pactar amb altres opcions polítiques?

No estic disposada renunciar a les conquestes i drets socials que entre tots hem conquistat. No estic disposada a renunciar a la igualtat, al dret de les dones i a la necessitat de visibilitzar-les en els llocs de direcció. No estic en absolut disposada a renunciar a treballar per la infància com a eix primordial de l'acció pública, em preocupa que el 33% dels xics menors de 16 anys estiga aquest moment en risc d'exclusió social o de pobresa a València, segons l'indicador de la taxa Arope. I per descomptat, no estic disposada en absolut a continuar incrementant els impostos als valencians ni tampoc a continuar donant ajudes directes a entitats pancatalanistes per part de l'Ajuntament. Aqueixa és una línia roja insalvable.

Planteja algun canvi respecte a la política lingüística que ha aplicat aquests últims quatre anys l'Ajuntament?

M'ha desagradat molt la imposició del valencià des de l'Administració. Crec que el nostre Estatut reflecteix amb claredat el dret que tenen tots els veïns de València a ser atesos en valencià o en castellà. Tenen dret a expressar-se i a educar-se en qualsevol de les dues llengües cooficials i a mi particularment no m'agrada la imposició lingüística del valencià. Jo sóc valencianoparlant i sóc de les quals sempre ha afavorit l'aprenentatge del valencià. Però una cosa és donar-li l'espai oportú a la teua llengua cooficial i que la gent la parle amb normalitat, que la reba en l'educació, i una altra cosa és imposar el valencià sense atendre el dret que té qualsevol ciutadà de València a ser rebut o atés en castellà.

Llavors fa falta algun canvi normatiu a nivell municipal?

Fa falta. Fa falta que tots els funcionaris tinguen la instrucció clara d'atendre a tots els veïns tant en castellà com en valencià, i de fer notificacions tant en castellà com en valencià. Fa falta preservar el dret de qualsevol veí a rebre qualsevol comunicació en la llengua que desitge.

Quin és el model urbanístic que defensa? Ha de créixer més la ciutat?

La ciutat ha de consolidar-se. Ha de desenvolupar els dos projectes urbanístics que queden pendents: el PAI del Grau i el de Benimaclet, i ha de fer una oportuna oferta d'habitatge protegit perquè s'ha incrementat en els últims quatre anys un 45% el preu del lloguer. Ara mateix hi ha molta dificultat de la gent jove per a pagar-se el lloguer i poder accedir a un habitatge protegit. En quatre anys no s'ha fet ni un sol habitatge públic per part de l'Ajuntament. De 10 milions d'euros que havien pressupostat per a ajudes a l'habitatge sol s'ha executat el 4,8%, és a dir, 450.000 euros. Ha sigut molt decebedor la política d'habitatge públic d'aquest Govern, que se suposava que era progressista i que era una de les seues banderes.

Què proposa en aquest àmbit?

Jo plantege habitatge protegit i una ajuda de 150 euros al mes per a tots els joves menors de 35 anys amb independència de la seua renda perquè puguen assumir el pagament del lloguer. Hi haurà una convocatòria monetària d'aproximadament 2 milions d'euros a l'any i la gent podrà optar i rebre-la.

Creu que hi ha una València dual del centre i dels barris?

Jo crec que no hi ha una València dual, hi ha una València conformada per molts barris i pobles, és a dir, barris que històricament van ser pobles i que conformen una València molt rica. Quan vaig a Campanar, el sentiment de poble és inqüestionable i a més preciós. No crec que hi haja una diferència entre el centre i els barris, sinó que València està conformada per molts barris i cadascun té la seua identitat i les seues necessitats, clar.

Govern i oposició han criticat durant el mandat un problema històric de l'Ajuntament com és la lentitud burocràtica per a posar en marxa i materialitzar projectes. Què proposa per a agilitar l'Administració?

Proposem activar un pla de xoc per a reduir l'espera en la concessió de llicències de tota mena. Ara mateix hi ha una mitjana d'un any, és un escàndol que una ciutat emprenedora com aquesta, un emprenedor vaja a l'Ajuntament a demanar una llicència d'activitat i et diguen: torne vosté dins d'un any. El pla de xoc passa també per fer ús de la col·laboració públic-privada, és a dir, activar els organismes de certificació administrativa per a tramitar expedients i que fan més àgil la concessió d'una llicència. Volem un termini màxim de 60 dies per a la majoria de les llicències que se sol·liciten a l'Ajuntament.

De quins parlem?

D'activitat i d'obra major. Les obres menors funcionen de manera més o menys àgil per la declaració responsable, però sí que és cert que la llicència d'obra major està ara comportant un temps d'espera elevadíssim. Quan algú es compra un habitatge i vol reformar-lo ha d'esperar massa a València i això alenteix l'activitat econòmica i l'accés a l'habitatge.

Quina seria la primera mesura que adoptaria si resultara elegida alcaldessa?

Cridaria a Ximo Puig i a Pedro Sánchez per a demanar-los una cita i reclamar les reivindicacions més importants de la ciutat de València. En el cas del Govern central, demanaria ja un compromís clar de Foment de 2.200 milions d'euros que han d'abordar-se per a donar solució al canal d'accés, a l'Estació del Parc Central i al túnel passant, que és necessari per a activar en bones condicions el Corredor Mediterrani. Sol·licitaria el soterrament de les vies de Serradora per a obrir València al mar a través del PAI del Grau i sol·licitaria major compromís amb les infraestructures culturals (Palau dels Arts, Museu de Belles arts, IVAM…). A Ximo Puig li demanaria activar la línia 10 de Metrovalencia, que està paralitzada, i clarament la inversió en els 21 centres educatius que necessita aquesta ciutat. En quatre anys no s'ha posat ni un sol centre públic en marxa, no s'ha eliminat ni un sol barracó, i jo, en canvi, en qüestió de tres anys de consellera d'Educació, només en aquesta ciutat vaig posar en marxa tres col·legis (Puerto Rico de Russafa, Sant Joan de Ribera i la licitació del 103) i vaig aconseguir 13 milions d'euros per al Museu de Belles Arts per part del Govern d'Espanya. Puc dir que en tres anys de consellera he aconseguit més per a aquesta ciutat del que ha fet el Govern municipal.

Quines mesures concretes proposa per a l'EMT?

Una millor EMT. Ara mateix té un pressupost d'uns 151 milions d'euros a l'any. Vull reforçar la compra de vehicles. Sé que l'Ajuntament ha fet una compra recent, però encara no han arribat. Els que arriben han de ser híbrids, cal tindre un compromís amb la sostenibilitat. Vull que les freqüències de l'EMT siguen entre 7 i 10 minuts, no pot ser que siguen de 40 minuts, però això passa per reordenar el trànsit, perquè en aquest moment alguns retards es donen perquè es comparteix el carril amb el vehicle privat i per tant el col·lapse afecta a l'EMT, i això passa en Regne de València, per exemple. És impossible que el bus siga ràpid i àgil si va per l'únic carril que han deixat per a vehicle privat, per a EMT, per a ambulàncies… És molt important posar en marxa el servei de transport públic col·lectiu més eficient d'Europa i també tindre una visió molt més àmplia de la mobilitat, que no és només carril bici o transport públic. També és aparcaments dissuasius en les entrades de la ciutat perquè la gent que ve de l'àrea metropolitana aparque ací el cotxe i ací puga connectar amb el centre de la ciutat en transport públic. També amb línies expresses de gran capacitat que transcorreran per les grans vies de la ciutat i que connecten els punts més importants: els hospitals i el centre de la ciutat. I és molt important regular el sharing i el car sharing. En aquests moments, les ciutats més avançades tenen ja empreses de vehicles i patinets compartits i ací cal traure una licitació perquè les millors empreses puguen tindre aqueix tipus de mecanismes de mobilitat alternatius en marxa a València.

És partidària de seguir amb les conversions en zona de vianants en el centre històric que van començar amb els mandats del PP?

Per a mi, la conversió en zona de vianants passa per tindre resoltes de forma prèvia tres qüestions. La primera és ser capaç d'oferir un servei d'EMT eficient i alternatives a la gent per a arribar als llocs. Si no, no puc limitar el trànsit rodat. El segon és tindre en compte que les mesures de conversió en zona de vianants no afecten els principals nuclis econòmics de la ciutat: comerç tradicional, comerç del centre o grans espais molt potents a nivell econòmic com per exemple el Mercat Central. El tercer és que les conversions en zona de vianants han de tindre sempre present que les persones amb mobilitat reduïda o majors han de poder arribar als seus domicilis. No podem fer una ciutat més sostenible si és al mateix temps menys accessible.

Ha sigut clara sobre la reversió d'alguns carrils bici. Quins serien?

Carrer Alacant, avingudes Burjassot, Regne de València i Constitució i la reordenació del carrer Colón.

Què es faria exactament en aquesta última, que forma part de l'anell ciclista?

Es tracta de revertir la sectorització del carril bus i sobretot de donar una pensada a la reordenació de l'aparcament de motos. No renuncie al carril bici, però crec que es pot fer una reordenació que siga més òptima i sobretot que transmeta més seguretat als vianants.

Està d'acord amb implantar algun tipus de taxa turística?

No. Si el sector ho demanara, estaríem disposats a treballar-ho o a negociar-ho, però a priori el sector no ens ho ha demanat. Nosaltres no ho impulsaríem. Ara bé, si el sector en un determinat moment ens diu que està madur i es poden generar a partir d'ací uns ingressos que servisquen per a la promoció turística de la ciutat, ho podem veure.

Quin és el seu pla per al Cabanyal?

Jo no vull derogar el Pla Especial del Cabanyal (PAC) com ells van fer amb el PEPRI, bàsicament perquè no vull que em passe el mateix. Ells van derogar el PEPRI i han estat quatre anys sense fer res i l'única cosa que han pogut oferir és un instrument urbanístic que ni tan sols té l'aprovació definitiva. Jo ho reformularia. No m'agrada del PAC que no hi ha cap accés nou de la ciutat al Cabanyal, la barrera visual o de rajola de determinades construccions que es preveuen de cinc altures més àtic, repensaria el fet de no poder propiciar que les parelles joves puguen tindre pàrquing en els seus habitatges perquè em sembla que és una dificultat per a poder viure allí i sobretot apostaria més per la rehabilitació patrimonial. Després de tants anys no s'ha millorat la situació del barri, no s'ha fet el centre social i hi ha molts problemes de convivència que no es resolen amb urbanisme, sinó amb serveis socials especialitzats. Fa falta millorar la reguarda de la Policia Local, que està en un estat lamentable, i un centre d'oci de gent jove… És molt decebedor el que s'ha fet en el Cabanyal durant aquests quatre anys.