La sentència considera que, una vegada analitzades totes les pericials realitzades, es conclou que la probable causa de la defunció del pacient "no va tindre expressió morfològica evident" i es va tractar d'una cosa "fora del normal", de "forma accidental en un quiròfan" i, en desconéixer la causa concreta, opta per aplicar la doctrina del "dany desproporcionat" i condemnar els demandats a una indemnització de 45.000 euros enfront dels 150.000 que reclamava la viuda.

La resolució, facilitada pel Defensor del Pacient, estima així parcialment el recurs presentat per la viuda contra la desestimació de la reclamació de responsabilitat patrimonial sanitària.

En el seu recurs, la dona va exposar com un fet "irrefutable" que el seu marit, de 57 anys, un pacient "relativament jove i sa va morir després de ser-li administrada una anestèsia local" i sense que s'iniciara la cirurgia prevista. Així va presentar la demanda davant el dany "desproporcionat" i davant la falta d'"explicació" per part del centre.

A més, va assenyalar que tenia "seriosos indicis" que l'anestèsia local va ser injectada "en lloc erroni" o bé es van administrar medicaments als quals era al·lèrgic. No obstant açò, en les conclusions dels informes pericials i mèdic, es determina que no es va administrar "cap medicació" a la qual fora al·lèrgic, que no queda reflectit un xoc anafilàctic, que es pot descartar una toxicitat per anestèsics locals i que en l'administració de l'anestèsia la tècnica utilitzada descarta "en si mateixa" un col·lapse cardiovascular "irreversible".

Així mateix, s'exposa que l'autòpsia no va identificar la causa de la mort, per la qual cosa "es dedueix que totes les actuacions corresponen a una lex artis adequada sense existència de mala praxi".

El pacient era al·lèrgic a "aines arilacètics" i va acceptar ser intervingut en una clínica privada al novembre de 2014. Davant açò, l'administració sostenia que el pacient va ser "degudament informat i va prestar el seu consentiment" davant un tractament quirúrgic que "inclou risc de mort", amb el qual al·legava que no podia parlar-se de "dany desproporcionat" quan està entre "els riscos típics de la intervenció" negava per tant l'existència de "relació de causalitat".

No obstant açò, per al tribunal sí existeix "relació de causalitat" perquè ingressa en "bon estat" per a una intervenció "menor" i mor quan no s'havia arribat a realitzar la cirurgia sinó que únicament se li va practicar una incisió. De tots aquests fets, la sala desprèn que la mort va excedir "del normal o previsible", qualificat per la inspecció mèdica com a mort "accidental".

El TSJCV entén que l'administració va haver de provar les circumstàncies en les quals es va produir el dany i que la causa de la defunció estava fora del seu àmbit d'actuació. Així, estableix que es desconeix la circumstància en la qual es va produir la mort però en ser fora del normal, aplica la doctrina del "dany desproporcionat".