Aquesta setmana anem fins al Lluçanès, en un altiplà a cavall de les comarques d'Osona, el Berguedà i el Bages. Format per 13 municipis, és un territori eminentment rural, amb un caràcter propi i que té un lloc protagonista en la història de les carlinades a Catalunya, amb batalles tan destacades com la de Prats de Lluçanès i Montesquiu. La nostra visita, però, no té res a veure amb la història sinó amb el present ramader i agrícola del Lluçanès.

Recorrerem la subcomarca fent dues rutes, la del pa i la de la llet. Són trajectes per fer en cotxe, que inclouen visites guiades i tastos, de manera que és convenient fer-les en diversos dies.

Amb la Ruta del Pa coneixerem tot el procés per convertir el blat forment en pa. El recorregut de 38 quilòmetres té tres etapes i comença al Mas Terricabras, a Oristà, al sud del Lluçanès. Allà ens oferiran una visita guiada per les instal·lacions i una caminada pels camps de blat forment. El Mas Terricabras és una explotació agrícola i ramadera familiar de moltes generacions que ha recuperat diferents varietats de cultiu local, com el cigró d'Oristà, i tipus de blats antics com el de forment i de xeixa per fer-ne blat escairat i farina.

En Miquel Rovira i l'Imma Terricabras ens explicaran la història d'aquest blat, com es va recuperar, els passos del creixement i quins usos té pel consum humà mentre passegem pels camps.El blat forment és una varietat autòctona tradicional al Lluçanès i Osona, molt digerible i d'alta qualitat. Ha estat recuperat recentment amb l'objectiu d'elaborar productes propis d'aquest territori amb antigues tècniques d'elaboració.

Actualment podem trobar a les fleques del Lluçanès pa elaborat amb aquest tipus de blat, un pa rústic rodó amb la molla humida i fosca, i amb la crosta molt cruixent. La seva lleugeresa permet utilitzar-lo també en l'elaboració de cervesa i com a blat escairat per acompanyar verdures o en amanides. Per cuinar-lo n'hi ha prou en deixar-lo en aigua d'un dia per l'altre i coure'l amb aigua abundant.

I aprofitant que estem a Oristà podem mirar d'acostar-nos fins a Puig Ciutat, un jaciment que durant el període romà tardorepublicà feia funcions de guarnició militar o presidi, en una època de molta inestabilitat com és la guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Pompeu (a mitjan s.I aC). Al jaciment, però, també s'hi han trobat restes més antigues, de l'època ibèrica i de la primera Edat del Ferro.

La següent parada de la ruta en direcció nord és al molí fariner de Puig-oriol, a Lluçà. Es tracta d'un antic molí que encara funciona gràcies a la força de l'aigua de la riera del Lluçanès i que ja s'anomena en un document de venda dels antics propietaris, Salvador i Pere Rocadenbosch, a la família Puigoriol l'any 1540. Allà, l'Antoni Soler ens explicarà com es molia el blat de manera artesanal i les propietats que necessita la farina per fer un bon pa.

I del molí al forn. A pocs quilòmetres a l'est de Lluçà hi trobarem el forn Cal Pujals, a Sant Boi de Lluçanès, on s'acaba la ruta. En aquest establiment encara conserven un forn de llenya de cocció directa on el pa es cou al mateix lloc on prèviament s'havia fet el foc. En Dani i en Sergi Pla ens explicaran tot el procés d'elaboració i cocció d'aquest pa tan especial mentre en fem un tast.

El segon recorregut que podem fer al Lluçanès relacionat amb la seva tradició agrícola i ramadera és la Ruta de la Llet, amb quatre parades. La primera és a Formatges de Lluçà, una explotació de cabres de pastura on també hi ha un obrador artesanal de formatges. Aquí farem una visita guiada a la granja de cabres pirinenques i ens explicaran les feines que fan al camp, al ramat i a la formatgeria.

En acabat, farem un tast dels formatges que elaboren amb llet crua del seu propi ramat. La formatgeria està als peus del castell medieval de Lluçà i a tocar del Monestir de Lluçà, una antiga canònica agustiniana d'origen romànic, de manera que mentre coneixem el projecte i fem un tast dels productes que elaboren, podem gaudir d'unes vistes excel·lents.

La següent parada és a Formatges Betara, una explotació de la família Berengueras, dedicada a la vida de pagès que als anys 90 va decidir comercialitzar els productes que elaboraven. Actualment fabriquen formatge d'ovella cabra i vaca, i formatge fresc, mató i iogurt. Tenen el distintiu de productors ecològics artesanals, és a dir, que produeixen un formatge madurat a partir de bestiar etiquetat com ecològic. Durant la visita a les seves instal·lacions, ens explicaran com elaboren els seus productes i, si volem, podrem fer-ne un tast.

De Betara, anirem fins a la Granja-lleteria Mas Teulats, una explotació ramadera de cabres per a la producció de llet per a postres artesanes, on farem una visita guiada i tastarem la llet. Aquestes dues darreres parades son al poble de Perafita, des d'on surten nombroses rutes per conèixer els voltants del poble i antics camins. Podem arribar-nos fins al Santuari dels Munts, situat al punt més elevat del Lluçanès, a uns nou quilòmetres del poble, per un camí que passa pel costat de masos aïllats i explotacions agrícoles, boscos i camps. Si volem fer un recorregut més curt, podem anar fins a l'ermita de Santa Margarida de Vilaltella, a poc més de dos quilòmetres del poble.

I, finalment, acabarem la ruta a El Soler de n'Hug, una granja ramadera familiar de vaques de llet. Situada a Prats de Lluçanès, ens faran una visita guiada per les instal·lacions i podrem fer un tast dels seus productes, que comercialitzen a la carnisseria El Taulell. Després de la visita, ens podem acostar a Santa Eulàlia de Pardines, una església ja documentada l'any 915 tot i que l'edificació actual fou construïda entre el 1790 i1792.

Una altra opció és acostar-se fins al Roc Foradat o roc de la bruixa Napa, a tres quilòmetres del poble, on segons la tradició, la bruixa Napa preparava els seus beuratges.Les dues rutes impulsades pel Consorci del lluçanès es poden fer completes o només visitant alguns dels productors. En trobareu més informació i els contactes per fer les reserves a la pàgina web www.turisme.llucanes.cat.

Per acabar de conèixer el Lluçanès i les seves tradicions podem visitar alguns museus i col·leccions com el Museu de Terrissa Catalana, a Oristà. Ubicat a l'edifici de la Rectoria de l'Església d'Oristà, compta amb una completa col·lecció d'unes 4.000 peces de terrissa catalana i ceràmica de tots els temps. El 1990, el Museu Nacional de Ceràmica va cedir en dipòsit un important fons de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

A Perafita hi ha la possibilitat de conèixer els voltants del poble amb burricleta, una mountain bike amb motor elèctric. Només cal trucar-los al 93 117 16 66 o escriure un email a hola@burricleta.com i ens portaran la burricleta on estiguem. A més, ens entregaran un Kit de Ruta, amb GPS i panells amb les rutes més properes. A Prats de Lluçanès també podem llogar bicicletes i fer rutes guiades amb Ferbikes, trucant a l’Adrià Noguera al telèfon 646232346.