Així ho ha explicat aquest dimarts l'arqueòleg director de l'associació científica Arqueoantro, Miguel Mezquida, que ha presentat les primeres troballes en aquesta fossa, que es va obrir a principis d'aquest mes. A l'acte també han acudit el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo.

L'arqueòleg ha detallat que, durant el treball previ que han realitzat, han aconseguit retirar els farciments que cobrien la fossa i la setmana passada van aparéixer les primeres restes òssies, que estan intentant "netejar per a comptabilitzar la prevaler capa de restes" i ha anunciat que les actuacions es perllongaran, en principi, fins a mitjan mes de juliol.

"En aquesta primera capa, de manera una mica inusual, han aparegut dos individus en caixa, per damunt dels quals es veuen llançats dins de la fossa. En total serien unes deu víctimes les localitzades a dia de hui, dos en caixa i huit per davall", ha assenyalat Mezquida, que ha puntualitzat que alguns estan en caixa perquè les famílies van estar en l'afusellament, que van intentar "dignificar el cos, dins de la desgràcia i que hagen d'estar en una fossa comuna, tenint-los en caixes per a després intentar traslladar-los i identificar-los amb major facilitat".

Així mateix, Mezquida ha apuntat que la idea és recuperar les restes de 150 víctimes, ja que encara que el còmput total serien 157 ha comentat que "sempre hi ha un marge de víctimes que són traslladades a altres punts, de la resta del cementeri i altres municipis".

Respecte a la profunditat de la fossa, l'arqueòleg ha indicat que, actualment, estan a uns tres metres de profunditat i "és fàcil que arribem a 6,5 o set metres, o fins i tot una mica més". A més, ha afegit que, en cas que recuperen les restes de 150 represaliats, "seria la fossa amb més víctimes exhumades a la Comunitat Valenciana".

BANC D'ADN, "BÀSIC"

L'arqueòleg també ha destacat que la creació d'un banc d'ADN és "bàsic" perquè "gran part de les víctimes no se'n van a poder identificar en aquest procés d'excavació i identificació, perquè molts familiars encara no estan presents, no formen part d'associacions familiars i sempre hi ha un marge, entre el 50 per cent, de víctimes que no tenen qui els reclame".

"Moltes vegades eixes famílies van apareixent anys després, caldria aprofitar que el treball genètic està fet, que hi ha ADN que va a eixir d'algunes víctimes, però que desgraciadament no se'n va a poder entregar a ningú perquè no hi ha familiars. Si eixes dades els guarda l'Institut de Memòria que preveu la llei valenciana, si arriben familiars dins d'un, cinc o deu anys podran acarar el seu ADN amb les víctimes ja identificades", ha ressaltat Mezquida.

En la mateixa línia, ha destacat que la investigació genètica avançarà i "de cossos dels quals actualment no s'ha pogut extraure ADN, en el futur pot arribar a haver-hi una mostra òptima o que es traga ADN i maximitzar l'esforç de l'excavació".

MAUSOLEU COLUMBARI

Per a açò, ha sostingut que els cossos han d'estar conservats "en un lloc idoni, que no es degraden, perquè puguen arribar al futur on es puga tornar a agafar una altra mostra i isca l'ADN, per la qual cosa han demanat "incansablement", juntament amb les famílies, l'existència d'"una espècie de mausoleu columbari en el qual es puguen anar classificant totes les restes que s'extraguen de Paterna".

"En el cementeri de Paterna s'han exhumat unes 400 víctimes ací en els últims tres anys. Si aquestes restes no es conserven en un lloc òptim, els que no estan identificats sobretot, el treball es pot veure una mica tirat al trast", ha advertit Mezquida.

490 COSSOS DE REPRESALIATS

L'arqueòleg ha assenyalat que a la Comunitat s'han recuperat 490 cossos de represaliats des de 2010, que es van iniciar els processos. Així, ha desgranat que, entre 2010 i 2012, es van exhumar 43 cossos; mentre que en els últims tres anys han recuperat 447.

"Aquest és el canvi dràstic, en els primers anys en què es feien les intervencions solament es van exhumar 43, ara ja hi ha 490. A Paterna són quasi un 20% de víctimes recuperades des que es van iniciar els treballs científics en 2012. Si se segueix a aquest ritme, podríem en una legislatura o dos poder tindre pràcticament buït el cementeri de fosses, sempre a petició de les famílies", ha sostingut.

Respecte a la identificació dels cossos, Mezquida ha explicat que "depèn molt de cada fossa" i ha detallat que, "normalment, se sol identificar a nivell estatal una mitjana d'entre el 25 i 30% de víctimes de cada fossa".

"TEMPS MÉS QUE SUFICIENT PER A HAVER-SE RESOLT"

Per la seua banda, la presidenta de la Fossa 115, Aurora Mañez, ha destacat que, en trobar les restes, "es tancaria una ferida" i ha afegit que "80 anys són molts, però fa 40 anys que estem en democràcia".

"Crec que que ha sigut temps més que suficient perquè aquest tema s'haguera resolt, que no estiguérem ací, que no haguérem de fer tanta paperassa per a aconseguir el que volem. Crec que que s'hauria d'haver fet en qualsevol de tots els governs, sobretot els de esquerra, perquè els de dretes ja sabem que zero per zero patatero", ha asseverat Mañez.

La presidenta de la Fossa 115 ha assenyalat que esperen trobar-los "si no a tots, a algun" i ha lamentat que, en ocasions, l'ADN dels nets "no és suficient" per a identificar l'os. Així mateix, Mañez ha ressaltat que espera trobar les restes del seu avi en la fossa i així poder enterrar-lo a Bunyol, "d'on mai hauria d'haver eixit".