Els perfils de la pobresa i de l'exclusió estan canviant a València, no solament per la pròpia evolució econòmica i social de la ciutat, sinó per factors externs relacionats amb els moviments migratoris i la situació internacional. Així ho han explicat aquest dimecres els responsables de Casa Caridad, una entitat benèfica privada que atén cada dia a centenars de persones en els seus centres, tant des del punt de vista de l'alimentació i l'allotjament com de la integració.

Aquesta nova tipologia d'usuaris té a veure amb l'arribada de famílies, un perfil que estava desapareixent dels menjadors i albergs socials. Es tracta d'unitats biparentals, amb dos o més fills, que arriben a València procedents de països d'Europa de l'Est, Llatinoamèrica o Àfrica sol·licitant protecció internacional.

Segons ha afirmat el president de l'entitat, Luis Miralles, el tancament de fronteres a Grècia i Itàlia "suposa més arribades per a sol·licitar asil i ajuda" a Espanya de persones que busquen "una segona oportunitat" després de fugir de la guerra o la fam.

Per exemple, el número d'atesos en el menjador social es va incrementar un 44% en 2018, fins a aconseguir la mitjana de 300 persones ateses al dia, o el que és el mateix, unes 1.000 racions diàries entre desdejunis, dinars i sopars. En el conjunt de l'any, va repartir 327.741 racions d'aliments, un 8,4% més. El nombre d'estrangers va augmentar un 66% i ja representen el 71% dels usuaris del menjador, enfront del 29% d'espanyols, que també han pujat, però molt menys.

Per nacionalitats, les que més creixen són Geòrgia (que s'ha multiplicat per 12), Ghana (x5), Rússia, Ucraïna, Cuba i Colòmbia (x4) i finalment Hondures, el Senegal i Veneçuela (x2).

Les 300 persones ateses cada dia en el menjador social estan lluny del rècord aconseguit en 2009, en plena crisi, quan es va arribar a 640. Aquella situació va provocar fins i tot problemes de seguretat a les portes de la històrica seu del Passeig de la Petxina de València, segons Miralles, qui ha dit que estan "una mica preocupats" perquè la xifra va créixer mes a mes en 2018 i també ho està fent enguany.

Cristina Sánchez, treballadora social de Casa Caridad, explica que les famílies que sol·liciten protecció internacional arriben a entitats benèfiques i allí es mesclen amb persones en risc d'exclusió social, malgrat que en moltes ocasions presenten problemàtiques molt diferents. Es tracta de famílies "que als seus països estaven normalitzades i s'han vist expulsades. Un alberg ací no és el lloc més adequat per a elles", afig Miralles.

Sánchez també ha al·ludit a altres perfils, com el de persones amb problemes cronificats (mentals o d'addiccions) que viuen al carrer, el de persones majors soles que presenten problemes per a pagar el lloguer, sobre els quals ha incidit en la necessitat de previndre possibles caigudes en la marginalitat, i finalment joves de 18 a 30 anys sense treball que acudeixen al menjador social, un grup que s'ha triplicat entre 2014 i 2017.

A més, ha citat el problema de l'accés a l'habitatge, que no solament afecta a les persones sense llar, sinó també als qui ha definit com a "treballadors pobres".

En conjunt, l'entitat va realitzar l'any passat 435.802 atencions amb persones desfavorides, un 7,6% més que en 2017 i el doble que fa cinc anys, malgrat la lleu millora de la situació econòmica. Al marge del servei de menjador, els dos albergs van aconseguir una ocupació del 100% de les seues 159 places, amb 44.363 pernoctacions.

Per a poder continuar prestant els seus serveis, que també inclouen escoles infantils (amb 166 xiquets atesos), un centre per a convalescents en Benicalap o un assessorament individualitzat i integral per a la reinserció social (amb un 4,3% més d'atencions en 2018), Casa Caridad ha posat en marxa una campanya, #votacontralapobreza, que busca apel·lar a la solidaritat de la societat valenciana "per a mantindre i augmentar la nostra acció social", ha manifestat el seu president. En l'actualitat, compta amb 3.860 socis i la col·laboració de 153 empreses.

Miralles, que ha recordat que només el 30% dels 4,5 milions de pressupost procedeixen de les administracions públiques, ha demanat als diferents partits que es presenten a les eleccions "que confien en les entitats que sabem fer les coses", al mateix temps que ha lloat la gestió de la regidora de Benestar Social de València, Consol Castillo, i ha criticat la reducció de la subvenció de la Generalitat des dels 400.000 als 360.000 euros.