Casa Caridad va realitzar un total de 435.802 atencions amb les persones més desfavorides, un 7,6% més que en 2017 i la xifra més elevada dels últims quatre anys, i ha augmentat "significativament" l'atenció en el menjador social a dones, joves i sobretot estrangers, que representen ja el 71% del total de les assistències.

El president de Casa Caridad, Luis Miralles, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que les atencions a estrangers han crescut un 66% coincidint amb polítiques d'externalització i "tancament de fronteres a Itàlia i Grècia, que han provocat un canvi en els moviments migratoris". Les nacionalitats que més creixen són Georgia, que s'han multiplicat per 12; Ghana, per cinc, Rússia, Ucraïna, Cuba i Colòmbia, per quatre, i Hondures, el Senegal i Veneçuela, per dos.

Sobre este tema, ha apuntat que Espanya "necessita que vinguen persones per a aportar al nostre mercat laboral i que contribuïsquen a cotitzar a la Seguretat Social perquè puguen pagar-se les pensions". A més, ha ressaltat que aquests estrangers, molts d'ells xiquets comerciants i professionals en els seus països d'origen, venen amb "la il·lusió de començar una nova vida, assumir una nova pàtria i col·laborar i ajudar".

A més, els albergs de Petxina i Benicalap van registrar una ocupació del 100% amb 44.363 pernoctacions, un 6,8% més que en 2017, i un repartiment diari d'unes 1.000 racions d'aliments entre esmorzars, dinars i sopars, fins a aconseguir les 327.741, amb un augment del 8,4%, respecte a l'exercici 2017. Miralles ha recalcat que "no s'ha posat a ningú en els carrers sense una solució", per la qual cosa l'encara que la mitjana d'estada en els albergs és de tres a sis mesos, hi ha persones que porten fins a dos anys.

De la mateixa manera, ha assenyalat que estan "molt preocupats" perquè encara que no s'ha aconseguit la xifra rècord de 640 menjars en 2009, el punt àlgid de la crisi, el nombre d'atencions ha augmentat un 44% i "no para de créixer mes a mes des de 2018" fins a una mitjana de 300 racions diàries de menjars, quan el menjador té les 200 places. L'atenció a dones ha pujat un 55%. Així, ha advertit que si augmenta aquesta xifra poden repetir-se els problemes d'ordre públic.

Miralles ha apuntat que malgrat la millorança econòmica dels últims anys, segueix havent-hi molts espanyols, especialment amb edats entre 50 i 65 anys, que pateixen una situació de pobresa crònica per ser parats de llarga durada. "El perfil ha canviat i el nostre usuari ja no és un sense sostre sinó una persona que fins a ahir tenia casa i que amb el seu treball o els subsidis que percep no pot mantindre's", han constatat.

Així mateix, una altra dada "preocupant" és que l'assistència en el menjador social a jóvens sense treball d'entre 18 a 30 anys s'ha doblat respecte a 2017 i triplicat sobre 2014, un col·lectiu "especialment vulnerable que pot derivar en una situació de pobresa crònica". Un de cada 10 usuaris són ja menors de 18 anys.

Per la seua banda, la responsable de Treball Social del Multicentro de Benicalap, Cristina Sánchez, ha explicat que el passat any es van realitzar 63.698 atencions personalitzades, un 4,3% més, en les quals els treballadors socials dissenyen un pla individualitzat per a aconseguir la seua reinserció mitjançant tallers de cerca d'ocupació o vivenda o accions amb les famílies, entre d'altres.

Un altre dels perfils que més preocupa a l'ONG són les famílies. Així, l'alberg de Benicalap destinat a aquest col·lectiu ha presentat un índex d'ocupació del 100%. La gran majoria són famílies biparentals procedents de països de l'Est d'Europa o Llatinoamèrica amb dos o més fills que arriben a València sol·licitant protecció internacional.

Aquesta preocupació per les famílies també s'observa en l'augment en un 36% de les accions d'assessorament, cerca d'ocupació i vivenda, tallers de formació o gestió de prestacions del programa Escola Família que l'any passat va realitzar 7.500 actuacions.

Així mateix, la gerent de Casa Caridad, Guadalupe Ferrer, ha ressaltat que el passat any es va engegar el projecte Fènix, una vivenda supervisada en la qual conviuen quatre usuaris que han passat amb anterioritat per altres recursos de l'ONG i que suposa "la pista d'enlairament" per a la seua reinserció. Fins al moment han passat nou usuaris i cinc d'ells ja han "refet la seua vida amb èxit". Els responsables d'ONG estan estudiant estendre aquest projecte a les famílies.

#VOTACONTRALAPOBRESA

Miralles ha presentat la campanya #votacontralapobresa amb la qual pretén visibilitzar les necessitats de les persones a les quals atén i ha demanat als polítics que confien en institucions com a Casa Caridad perquè "estan obertes les 24 hores els 365 dies per a donar atenció als més necessitats".

Així, s'ha preguntat què passaria a València amb els més necessitats si no estiguera Casa Caridad, que és "un calaix de sastre" pels múltiples serveis i diferents perfils que atén. En concret, Casa Caridad va comptar amb un pressupost de 4,7 milions en 2018 per a cobrir tots els serveis que va prestar, del que el 30% procedeix d'institucions públiques, enfront dels 3,4 milions de 2017.

En eixe sentit, ha destacat que l'Ajuntament de València ha doblat les ajudes d'acord amb l'engegada de l'alberg 'Bona nit'. No obstant açò, ha fet "un balanç negatiu" de les ajudes que concedeix la Generalitat perquè malgrat l'augment dels serveis que presten han descendit les subvencions i la Conselleria de Polítiques Inclusives "no els tracten tan bé com haurien de".

En concret, des que l'Estat ha traspassat el 0,7% de la x solidària a les autonomies el Consell els ha reduït les ajudes de 4000.000 a 360.0000 euros.