El Museu de Belles Arts de València acull l'exposició 'Picasso-Cela: dibuixos, escrits i ceràmiques. Col·lecció Gabarrón', que ret homenatge al pintor Pablo Picasso i a l'escriptor Camilo José Cela mostrant "la part humana de dos genis" a través de la relació d'amistat que van mantindre. Entre altres atractius, la selecció presenta per primera vegada el fons documental íntegre que recull la relació afectiva dels creadors i exhibeix algunes fotografies inèdites.

Així s'ha posat en relleu en la presentació de l'exposició, a la qual han assistit la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, la directora de la pinacoteca, Margarita Vila, el comissari de la mostra, José G. Sandoval, i el secretari executiu de la Fundació Casa Pintada, Cristóbal Gabarrón.

Les obres que s'exhibeixen, pertanyents a la col·lecció Gabarrón, pretenen mostrar "la màgia que va sorgir entre Picasso i Cela a partir d'aqueixa relació cultural, social i emocional entre tots dos", segons explica Gabarrón. El projecte també ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Charo i Camilo José Cela.

Per part seua, Sandoval ha explicat que "solament amb el tarannà de dos genis de caràcter universal, en el seu reconeixement mutu d'estar davant un geni, s'aconsegueix que dues persones aparentment contraposades ideològicament i de corrents totalment diferents creen grans obres que també són patrimoni universal de la literatura i de l'art".

La mostra, que podrà visitar-se fins a setembre, està formada per dibuixos a cera, linòleums, gravats, fotografies -algunes d'elles inèdites- i llibres realitzats entre els dos, als quals s'afig la correspondència epistolar que van mantindre durant aquests anys d'amistat i que s'exposen al públic per primera vegada.

S'han recopilat projectes editorials en comú, com la creació dels llibres 'Dibuixos i escrits' (1961); la 'Gavilla de fábula sin amor' (1962), amb les seues 36 il·lustracions signades per Picasso, i el poema picassià 'Trozo de piel' (1959), integrat per deu composicions líriques de Picasso amb tocs surrealistes i un dibuix de Cela publicat en la primera edició dels poemes VII, VIII i IX en 1960.

L'amistat entre Picasso i Cela es va donar malgrat que el pintor havia estat dissenyant "el colom de la pau de la Internacional Comunista" que serviria com a logo de l'organització, mentre que l'escriptor "estava associat a l'Espanya de l'autarquia, del règim franquista", ha recordat el comissari del projecte.

Malgrat això, ha incidit, la seua relació va ser possible "gràcies al tarannà de Cela, a través de la intermediació" del pintor Joan Miró. Això va permetre que l'escriptor es traslladara fins a Cannes, a França, per a intentar entrevistar a Picasso per a la revista literària 'Papeles de Son Armadans', fundada pel mateix Cela dos anys abans.

La correspondència epistolar amb la seua família es mostra "la desesperació de Cela pel difícil que era accedir a Picasso", qui en un primer moment "no li obria la porta", però també queda reflectida en les cartes enviades entre tots dos i en el testimoni del seu fill com Cela "va tractar de seduir-li d'una manera intel·lectual", davant la qual cosa el pintor "es va plegar ràpidament".

D'aquesta manera, Sandoval ha destacat "la persistència" de Cela, que va ser el que "va obrir la bretxa" perquè tots dos artistes acabaren coneixent-se. Pel seu port, Gabarrón ha assenyalat que "hi havia un desig de conciliació" per part de Picasso, qui "no havia tornat a Espanya" des que es va exiliar a França i "tenia el seu somni de tornar".