Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat aquest dimarts un projecte de 'Llei d'Igualtat Lingüística' que porta més de quatre anys treballant amb les universitats públiques valencianes i que busca garantir la "no discriminació" de cap ciutadà per l'ús de qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat, amb l'objectiu de revertir el "desús i subordinació" del valencià.

La proposta va més enllà de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) -una norma que després de 35 anys d'aplicació consideren "obsoleta i insuficient"- per a plantejar un "nou model lingüístic" amb una sèrie de mesures concretes.

Entre elles, planteja donar un "temps prudencial" a empreses, servicis i comerços perquè puguen atendre els valencianoparlants "sense fer-los canviar de llengua". No es tracta que hagen de contestar-los en la mateixa llengua sinó que, "almenys, els entenguen".

També proposen proves en l'oposició o de promoció per a l'accés a la funció pública que demostren la competència de fer les tasques del lloc de treball en les dos llengües oficials. "No amb un certificat que sovint s'ha convertit en un tràmit administratiu que es fa i s'arxiva, sinó amb un exercici real com en qualsevol altra habilitat".

L'eliminació de l'exempció de l'assignatura del valencià en les zones de predomini de castellà és una altra de les propostes del projecte. Mentre en les zones de predomini lingüístic s'estudia sempre el castellà, no ocorre el mateix al revés, apunta el text, que avisa que en eliminar-se el valencià es "lleven oportunitats laborals" als estudiants.

Així mateix, el projecte vol "superar definitivament el conflicte onomàstic i assenyala l'equivalència del valencià/català, tal com figura en els estatuts de les universitats públiques i "avala" la jurisprudència del Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem.

Així ho han avançat aquest dimarts, el secretari d'ACPV, Toni Gisbert, el cap tècnic del Servici de Política Lingüística de la Universitat de València (UV) i el cap de l'Àrea de Recursos Lingüístics d'aquest servici, Alfons i Francesc Esteve, en una trobada informativa per a presentar un projecte que asseguren "no té connotació política, ni dretes ni d'esquerres" i s'han mostrat disposats a "consensuar sense excloure ningú".

El text estableix també el concepte de 'comunitat lingüística' i orienta a l'hora de ser beneficiaris dels mitjans de comunicació, servicis, productes culturals i d'oci que provenen de la resta de la comunitat lingüística, i obrir-la als mitjans i a les produccions valencianes perquè puguen guanyar en projecció i rendibilitat i multiplicar el mercat potencial.

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA IGUALTAT LINGÜÍSTICA

La proposta preveu la creació d'una 'Comissió de Seguiment de la Igualtat Lingüística', conformada per especialistes independents que, com a persones de reconegut prestigi i externes al govern, puguen assegurar la independència de criteri i la continuïtat més enllà dels canvis polítics, assenyalar incompliments i punts a reforçar.

I és que "els resultats han de guiar la llei i la seua aplicació. Si s'aconsegueixen serà útil, si no, caldrà rectificar". En el cas de la LUEV, ha exemplificat Francesc Esteve, la norma de 1983 ja resulta "insuficient", ja que el coneixement i ús del valencià ha patit un retrocés "preocupant": "Hem baixat del 61,1% de la població valenciana que sabia parlar valencià en 1992 al 50,9% en 2015, i del 83,2% que ho entenien es retrocedeix al 72,4%", ha assenyalat. Encara que a partir de 2015 es produeix un "repunt".

"L'ensenyament en valencià només arriba al 30% dels estudiants no universitaris i de seguir aquest ritme de creixement, hauríem d'esperar fins a 2094 per a arribar al 50%", ha assegurat.

Segons l'expert, la LUEV "no fixa obligacions ni garanteix l'ús", sinó que "apel·la a la bona voluntat i al foment". Per contra el projecte de 'Llei d'Igualtat Lingüística' estableix "drets, obligacions i deures" per a evitar la discriminació, inspirant-se en la Llei de Política Lingüística catalana o en la llei LGTBI aprovada recentment en Les Corts Valencianes.

Els mecanismes per a garantir que "no es discrimine" ningú per raó de llengua, -igual que per raó de sexe, raça, origen o religió- anirien des de mesures positives i incentius, fins a les possibles sancions que es determinen per incompliment de la norma. En tot cas, "no estem tancats a buscar solucions en els tràmits parlamentaris", ha apuntat Gisbert.

"EN POSITIU DAVANT DEL XANTATGE DE LA POR"

El secretari d'ACPV ha ressaltat que es tracta d'una proposta "en positiu per a resoldre un problema de discriminació" de la població valencianoparlant i ha assegurat que treballaran per a buscar "consensos" i "debatre sense cap tipus d'exclusió".

Així ha convidat la "dreta plural" a "entrar en el segle XXI" i debatre "sense amenaces ni desqualificacions" sobre propostes concretes. "Nosaltres som suficientment madurs per a asseure'ns en una taula i parlar. I ells?", s'ha preguntat.

Al seu entendre "en campanya electoral és el moment de no tindre por a plantejar propostes amb base", com aquesta. "En el món que vé o ja estem, malamente qui tinga por de fer propostes en positiu i cedisca al xantatge de la por, que al final és una minoria però sorollosa", ha advertit.

"S'HA ACABAT LA PERSECUCIÓ DEL VALENCIÀ"

El secretari d'ACPV ha aprofitat per a fer "balanç agredolç" de legislatura. D'una banda, ha celebrat que "s'ha avançat" perquè "s'ha acabat la persecució del valencià, després de més de 20 anys, en tots els àmbits" i "s'han iniciat algunes primeres mesures positives" com la llei del plurilingüisme, el decret de la llei d'usos, la posada en marxa d'À punt o que el Govern valencià use públicament el valencià.

No obstant açò, Toni Gisbert ha lamentat "obstacles" com un "ús polític traduït en una judicialització permanent per part del PP".

A més ha lamentat que hi ha qüestions que han quedat "pendents" i que considera "incompliments" per part del Consell: la reciprocitat entre les emissions de Tv3 i À punt -que comptava amb acord unànime de Les Corts de l'etapa del PP-, establir la competència lingüística en la funció pública -després de l'acord sindical de 2016- i avançar en la col·laboració amb l'Institut Ramon Llull.