Ens arribem fins a la confluència de tres rius, l'Ebre, el Segre i el Cinca, al límit entre Catalunya i Aragó, per visitar Mequinensa i conèixer el poble antic que va quedar cobert parcialment per l'aigua a causa de la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja, als anys 60.

El pantà no havia de cobrir tot el poble però les autoritats franquistes van decidir enderrocar-lo totalment, fins i tot l'església. Amb la desaparició de les terres més fèrtils i de les mines que van quedar sota l'aigua, molts van decidir marxar però altres van voler mantenir les seves arrels i refundar el poble molt a prop d'on havia estat el vell i al costat del riu Segre.

Avui no podem parlar d’aquesta població del Baix Cinca sense recordar la magnífica obra literària de Jesús Moncada, que va néixer a Mequinensa i va viure la desaparició del seu estimat paisatge d’infantesa. Les novel·les Camí de sirga o Estremida memòria, i els relats inclosos en els volums Històries de la mà esquerra i El Cafè de la Granota, ens parlen d’aquella Mequinensa que va quedar negada, dels oficis que es van perdre, les xafarderies, les tertúlies de bars,...

L’antiga Mequinensa, lo poble com l’anomenen aquí, actualment és un museu a l’aire lliure que recorda el passat del municipi i que s’ha convertit en el Parc de la Memòria Jesús Moncada. Al costat, hi ha els Museus de Mequinensa, un conjunt format pels museus de la Mina, d’Història i del Passat Prehistòric. Per conèixer el poble vell podem fer la Ruta Literària Jesús Moncada, que s’inicia precisament als Museus.

La ruta, que s’ha de concertar als Museus de Mequinensa, ens permet recórrer els molls de l’Ebre i el Camí de Sirga, imaginar-nos els llaguts carregats de carbó, escoltar les tertúlies de cafè de navegants i miners, i endinsar-nos a l’obra literària de Jesús Moncada amb els seus textos.

Realitzarem un passeig per la memòria de la població que ens portarà fins al Grup Escolar María Quintana, un dels pocs edificis del poble vell que encara es conserven i que acull els Museus de Mequinensa; la plaça d’Armes; o lo Muro, que servia per protegir la vila de la força de les riades de l’Ebre i s’utilitzava com a moll on els navegants amarraven els llaguts arribats a la població mitjançant el Camí de Sirga.

La mateixa ruta ens recorda el Carreró de les Bruixes, el carrer més petit de Mequinensa i origen de tota mena de supersticions i llegendes. Era tan estret que dues persones no s’arribaven a creuar i no hi entrava mai la llum del sol. I el carrer de les Pedres, costerut i amb un curiós empedrat que conduïa a la plaça de l’Església i el carrer Major.

També ens podem descarregar les audioguies des de la pàgina web www.mequinensa.com/museopoble, que permeten recórrer el poble vell, acompanyats de les obres de Moncada. El recorregut de les audioguies, així com la ruta literària, també ens porta fins a la casa natal de l’autor de Calaveres atònites, el Mesón del Senglar, l’església antiga dedicada a Santa Àgata i de la qual en queden els fonaments, l’antic camp de futbol, que sovint s’inundava, o la plaça de l’Ajuntament, un dels punts de referència dels vilatans, entre d’altres.

La situació de Mequinensa, a la vora de tres rius que formen una de les confluències fluvials més grans de tota la península ibèrica, fa que hagi estat un emplaçament molt cobejat des de fa milers d’anys. El topònim de Mequinensa procedeix de la tribu berber Banú Miknasa a qui s'atribueix la fundació de la vila entre el 714 i 719, però s’han trobat restes arqueològiques anteriors que ens traslladen al paleolític mitjà.

Els ibers hi van fundar la ciutat d’Octogesa i les troballes de ceràmica i monedes al poble vell i al castell fan pensar en la possible ocupació d’aquest espai per les tropes de Juli Cèsar, després dels enfrontaments amb els generals Pompei, Afrani i Petrei. A més, en diverses edicions de l’obra C. Juli Caesaris rerum ab se gestarum comentari, es fa referència a la població d’Octogesa.

A l’època musulmana, la ciutat es va convertir en Miknasa az Zaytun i formava part de la xarxa de fortificacions construïdes als anys 850 i 950. De gran valor estratègic i econòmic, el seu emplaçament a l’Ebre permetia exercir un estret control de la comunicació fluvial. La cultura islàmica va portar fins aquí i va adaptar els recursos tècnics per captar i distribuir aigua, tant és així que al poble antic encara es conservava una magnífica sínia que va quedar sepultada sota l’aigua. La dominació musulmana de Mequinensa, de més de quatre segles, es va acabar quan les tropes de Ramon Berenguer IV la van conquerir l’octubre de 1149.

De tota aquesta història n’ha estat testimoni el castell de Mequinensa, situat a la part alta d'un turó a 185 metres sobre el nivell del mar. El que veiem avui és un castell-palau d’estil gòtic de finals del segle XIV i principis del XV, però els seus orígens es remunten a la dominació musulmana i a la fortalesa que descriu el cronista àrab Edridi amb el nom de Miknasa. Actualment és de propietat privada i s’hi fan visites concertades.

Per conèixer la història moderna de Mequinensa i la riquesa minera del poble cal anar al Museu de la Mina. La conca minera de Mequinensa comptava amb més de 200 mines de carbó (lignit) que van estar en funcionament des de 1850 fins fa quatre anys, quan va tancar la darrera. La particularitat d'aquesta conca minera era el transport del carbó que es feia mitjançant el famós Camí de Sirga que Jesús Moncada va immortalitzar.

El museu és una galeria minera real que té més de 1.000 metres de recorregut interior on, equipats d’un casc, podrem conèixer la feina dels miners, les condicions del treball i els sistemes d'explotació del carbó a Mequinensa durant els últims 150 anys. L'accés al museu està totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

I al Museu de la Història de Mequinensa ens explicaran la singular història d’un municipi amb tres rius, dos pobles i un castell, i ens introduiran al món de Jesús Moncada, en un espai que recull el seu llegat literari, fotogràfic i pictòric. Un lloc per conèixer totes les facetes artístiques d’un autor que va donar a conèixer Mequinensa al món gràcies a les més de vint traduccions que s’han fet de Camí de Sirga.

Castell de Mequinensa

Es tracta d’un castell-palau gòtic de finals del segle XIV i principis del XV. Actualment és propietat de la Fundació Endesa i es pot visitar els dimarts laborables de 10:30 a 12:30 hores prèvia reserva. Les reserves es poden fer als Museus de Mequinensa (trucant al 974464705 o enviant un correu electrònic a info@museosdemequinenza.com). La visita al Castell és gratuïta.

Museu del Passat Prehistòric

És un espai-taller a l'aire lliure pensat per descobrir el Neolític, l'Edat del Bronze o l'Edat de Ferro amb fidels recreacions de jaciments arqueològics trobats a Mequinensa, com Els Castellets o l'abric de Vall Major, que han estat declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO dins de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani.

Els Museus de Mequinensa realitzen tallers que permeten descobrir la vida quotidiana dels antics habitants d’aquestes terres, com caçaven, com van crear les seves pintures rupestres o fins i tot els llocs que habitaven.