La defensa de l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball, Eduardo Zaplana, ha presentat un recurs a la interlocutòria acte d'obertura de diligències prèvies del 'cas Erial', en el qual al·lega infracció de drets fonamentals perquè sosté que la Guàrdia Civil va investigar durant cinc mesos i mig arran de la troballa de la documentació coneguda com a 'full de ruta', sorgida dins de la causa d'Imelsa i del 'ionqui dels diners', sense que el jutge d'aquest últim procés acordara eixa ampliació de les perquisicions.

L'advocat de l'expresident valencià va presentar el recurs després de l'alçament del secret de sumari de la causa, en la qual està investigat Zaplana, i en la qual figura un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que xifra en 10.521.351,28 euros el muntant total dels presumptes suborns rebuts per les adjudicacions suposadament "manegades" del Pla Eòlic Valencià i de les ITV, que van recaure en societats familiars dels Cotino.

En el recurs, la defensa de l'exministre del Govern de José María Aznar es refereix als papers 'full de ruta' que van acabar en poder de l'exgerent d'Imelsa i autodenominat 'ionqui dels diners', Marcos Benavent, i que la Guàrdia Civil va trobar en un despatx d'advocats durant els escorcolls per aquest últim cas, que instrueix al Jutjat d'Instrucció número 18 de València.

Segons han apuntat fonts coneixedores del recurs a Europa Press, després de recaptar aquesta documentació, la Guàrdia Civil va procedir a investigar aquests fets durant més de cinc mesos sense que el Jutjat d'Instrucció 18 decidira formalment ampliar la investigació pels fets reflectits en eixos documents, i dels quals finalment es va fer càrrec el Jutjat d'Instrucció 8.

La defensa de l'expresident de la Generalitat es basa en aquest suposat defecte processal per a demanar la nul·litat de la interlocutòria d'obertura de diligències de la causa per una presumpta infracció de drets fonamentals.

A més, des de l'entorn de l'expresident denuncien que alguns dels papers que hauria trobat l'imant sirià en un sobre al costat d'una caixa forta en una vivenda que amb anterioritat havia pertangut a Zaplana, que van acabar en poder de Benavent i que haurien sigut l'origen de la investigació de l''operació Erial', estan datats temps després que l'exministre haguera venut l'immoble.

En concret, es refereixen a dos documents, un article d'un diari econòmic la data del qual d'impressió era el 3 de novembre de 2009 i un escrit amb un balanç econòmic depositat de l'any 2006 que teòricament hauria sigut aprovat en l'exercici de 2007, mentre que Zaplana va vendre aquest pis el 18 de desembre de 2006.

L'exministre i els seus dos presumptes testaferros -Joaquín Barceló, exdirectiu de Terra Mítica i ex alt càrrec en l'època de Zaplana, i Francisco Grau, exsecretari del consell d'administració de la CAM- van quedar en llibertat el passat 7 de febrer després que la magistrada bloquejara 6.330.000 euros que considera que tenien en dos comptes a Suïssa, fet que per a la instructora "minimitza" el risc de fuga.