L'article 28 de l'Estatut de la Comunitat Valenciana confereix al president la potestat, amb acord previ del Consell, d'ordenar mitjançant un decret la dissolució de Les Corts, excepte quan s'estiga tramitant una moció de censura. Queda, per tant, amb aquesta decisió desconvocat el ple que s'havia de celebrar aquesta mateixa setmana, així com les diferents comissions previstes.

Aquesta possibilitat, que sobrevolava el món parlamentari ha anat agafant força en els últims mesos i, especialment, en les últimes setmanes, després de la decisió del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, d'avançar les generals al 28 d'abril en tombar-se els pressupostos de 2019.

Encara que al principi Puig s'havia mostrat més poc inclinat a avançar la convocatòria, mai va arribar a descartar-la i així ho va deixar clar en les seues reiterades respostes públiques. De fet, en una roda de premsa el 3 d'agost de 2018 va assenyalar que en aquell moment no veia "motius polítics suficients" per a avançar eleccions, però va remarcar: "Les circumstàncies polítiques en el futur poden canviar, com tot en la vida".

S'al·ludia sempre a l'estabilitat d'un Consell que ha fet bandera del 'mestissatge' i als quatre pressupostos aprovats dins del termini i en la forma escaient pel Botànic per a mantindre la convocatòria en la data prevista, encara que també es posava de manifest que seria positiu que en algun moment la Comunitat Valenciana comptara amb un calendari electoral "propi" per a singularitzar-se i comptar amb un debat propi de propostes en clau valenciana.

Una vegada Pedro Sánchez va confirmar les eleccions el 28 d'abril, eixe mateix dia el portaveu del PSPV en Les Corts, Manolo Mata, en atenció als mitjans de comunicació va recordar que eixa potestat corresponia al cap del Consell, però va considerar que hi havia "elements per a prendre en consideració aquesta qüestió" perquè s'estava en una legislatura "el final de la qual estava molt en funció dels increments pressupostaris".

No obstant açò, després d'eixes afirmacions els socis de govern -Compromís i Podem- es van mostrar en contra i van advocar per esgotar la legislatura perquè consideraven que encara queden "moltes qüestions per fer".

En l'última setmana Puig ha vingut reiterant que l'avançament electoral era "possible, però no probable" i ha insistit que tenia temps per a reflexionar i parlar amb la gent fins al 5 de març, data màxima perquè es publique en el Diari Oficial de la Generalitat el decret de dissolució de Les Corts.

"MAREJANT"

Açò ha portat al PP a criticar que estiguera "marejant" amb aquesta possibilitat, mentre que Ciutadans considera que "seria un estalvi per als valencians i estaria bé" que coincidiren tots dos comicis: "Com més prompte millor, perquè els valencians estan farts del tripartit pancatalanista".

La vicepresidenta va assegurar el divendres passat que no s'havia abordat aquesta qüestió en la reunió i va incidir que eixe hipotètic avançament havia de produir-se només si es donaven algunes premisses: en cas d'inestabilitat política, falta de suport parlamentari o per impossibilitat de traure endavant els projectes legislatius. Unes raons polítiques que, al seu juí, no concorren a la Comunitat. "La raó ha de ser política i no partidista", va postil·lar.

El cap de setmana s'han seguit succeint els pronunciaments, amb Puig advertint que la decisió es prendria "pensant sempre en els interessos dels valencians" i que l'important "és que siga la màxima gent la que decidisca el futur de la Comunitat". Oltra es va mantindre ferm en la seua posició, encara que ja va apuntar que eixirien "el 26 de maig o el 28 d'abril a guanyar la Generalitat".

Finalment, després de la "reflexió" del cap de setmana, aquest dilluns s'ha convocat un ple extraordinari en el Palau en el qual Puig ha comunicat la seua decisió, hores més tard de reunir-se amb la vicepresidenta. Els valencians, per tant, seran cridats el 28 d'abril a una doble votació i la Comunitat Valenciana eixirà del circuit electoral comú del conjunt de les autonomies.

Tots els partits tenen ja triats els seus candidats: Ximo Puig tornarà a ser el cap de llista del PSPV, Mónica Oltra repetirà amb Compromís, Isabel Bonig serà la candidata del PP, Rubén Martínez Dalmau el de Podem i Toni Cantó encapçalarà la llista de Ciutadans.