Un de cada tres joves té una anomalia cardíaca que pot causar una mort sobtada i en aquests pacients la pràctica habitual d'activitat física multiplica per tres el risc de defunció. Per açò, els experts aconsellen una revisió generalitzada amb electrocardiograma als xiquets 9 o 10 anys, sobretot als esportistes perquè "en no saber que són cardiòpates augmenta el risc de mort sobtada".

Aquestes són les principals conclusions del programa Cardiopredict, un programa de screening pilot que té com a objectiu desenvolupar un examen cardiovascular en adolescents de 15-16 anys amb la intenció de detectar anticipadament anomalies cardiovasculars silencioses, però potencialment letals i que s'estima que pot previndre fins a en un 90% les morts provocades per aquestes patologies.

Sobre este tema, la cardiòloga i coordinadora del projecte, Alicia Maceira, ha explicat, abans de presentar aquest projecte, que encara que la mort sobtada no associada a malalties coronàries és poc freqüent el 40% dels casos es produeix en menors de 18 anys.

Així, ha explicat que les cardiopaties són una patologia progressiva i encara que siguen congènites, es naix amb elles, en els primers anys de vida no produeixen patologies i se'n van desenvolupant. De fet, la incidència de mort sobtada és "molt, molt baixa", però després augmenta a partir dels 15 o els 16.

Per açò, ha reclamat que es generalitze la revisió cardiològica bàsica amb una història clínica i exploració i un electrocardiograma ja que "no suposa uns costos molt elevats i poden previndre esdeveniments". De fet, ja hi ha països en què és obligatori perquè "la prevenció" de la mort sobtada "és el diagnòstic abans que ocórrega l'esdeveniment".

Sobre este tema, ha assenyalat que afecta més xics que xiquetes i encara que es desconeix el motiu pot ser que estiga relacionada amb el fet que els xiquets realitzen més esport. No obstant açò, ha recalcat que la pràctica d'exercici "sempre, sempre" és beneficiosa i a qualsevol edat fins i tot per a aquests malalts, però en aquests casos s'ha de seguir una activitat programada i supervisada.

En aquest projecte s'han donat xarrades a més de 1.255 joves d'entre 15 i 16 anys a la Comunitat Valenciana, Catalunya, i Madrid, dels quals solament el 23%, uns 280 alumnes, s'han sotmès a les revisions mèdiques del programa per a avaluar el seu risc de patir esdeveniments cardíacs, la qual cosa indica "la poca conscienciació" dels pares d'aquesta patologia, ha lamentat.

Els resultats d'aquest primer grup han desvetlat que entorn del 2,5% dels adolescents van mostrar algun tipus d'anomalia, per la qual cosa van ser sotmesos a altres proves específiques. Aquestes proves addicionals han permès descartar falsos indicis, però també confirmar cardiopaties no diagnosticades i alteracions genètiques que podrien ser significatives.

En concret, dels set xiquets que han sigut sotmesos a ressonància cardíaca o genètica s'han trobat tres cardiopaties, dos d'elles congènites que havien passat desapercebudes i una miocardiopatía no compactada.

NECESSITAT DE FORMACIÓ

A més, de normalitzar les revisions aquest projecte també vol conscienciar sobre aquesta patologia. Per a açò, ja ha impartit tallers pràctics de reanimació cardiopulmonar en tots els centres escolars i clubs esportius participants, en els quals s'ha explicat als xiquets com fer maniobres de reanimació i l'ús bàsic dels desfibril·ladors ja que una reanimació "ben feta augmenta la supervivència i disminueix les seqüeles després d'una parada". Per açò, aconsella també que els col·legis impartisquen classes de reanimació com ja fan altres països.

La presentació de Cardiopredict ha explicat també amb el testimoniatge de pares amb fills afectats per malalties cardíaques, així amb l'assistència d'Esther Piqueres i Baltasar Chacón, pares d'exministra Carmen Chacón, diagnosticada d'una cardiopatia congènita, que va morir el passat 9 d'abril de 2017.

Sobre este tema, la mare de l'exministra ha lamentat que l'administració "no està consciència del problema de les cardiopaties silencioses" perquè "no solen, no es veuen però són letals" i en aquest sentit ha destacat que gràcies a aquests projectes "s'estan donant els primers passos reals per a lluitar contra la mort sobtada".