Un 52% de les persones ateses per Creu Roja a la Comunitat Valenciana menja menys quantitat del que deuria i un 87% necessita canvis en la seua alimentació per roïna qualitat, sobretot per un baix consum de fruites, verdures i un excés d'embotits i dolços. Especialment preocupant és la situació de la població infantil ja que el 10% dels menors va menjar menys del que devia per falta de diners i recursos.

Així, es desprèn del primer Estudi sobre l'Alimentació Saludable per a Persones Vulnerables a la Comunitat que ha elaborat en la Creu Roja, en col·laboració amb la Universitat València, a partir d'una enquesta telefònica sobre hàbits d'alimentació realitzades a 1.133 persones.

El president de Creu Roja, Javier Gimeno, ha explicat que es tracta del primer estudi de l'Observatori de la vulnerabilitat social de la Creu Roja a la Comunitat Valenciana, amb el qual es vol comprovar si el repartiment d'aliments que realitza aquesta organització humanitària des de 2008 és "equilibrat" i la situació de risc de cronicitat per a poder adaptar les seues estratègies.

La conclusió és que tres de cada quatre llars dels atesos pateix inseguretat alimentària. Açò suposa que per qüestions econòmiques el 80% té una alimentació poc variada, el 70% poc saludable, un 52% menja menys del que deuria i un 16% menja solament una vegada al dia o no menja. De fet, un 5,1% de la població valenciana no pot permetre's un menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.

Per províncies, Alacant és la que té menor percentatge de seguretat alimentària (16%). Per contra, trobem llars amb major seguretat alimentària en les província de València (21%) i Castelló (23%).

Sobre este tema, la directora d'Intervenció Social de Creu Roja a la Comunitat, Teresa Navarro, ha explicat que la majoria d'aquestes famílies es troben sota el llindar de la pobresa i per açò el gasto que destinen a alimentació no és fix sinó que depèn del que puguen obtindre a cada moment d'ajuda externa: per a un 39% de donacions i un 10% d'ajudes d'ajudes de familiars i amics i només el 43% adquireix l'alimentació a través dels seus ingressos.

D'aquesta manera, l'alimentació és el quart nivell de prioritat del gasto ja que en primer lloc se centren a assegurar-se gastos inflexibles en els quals el seu impagament té conseqüències com la vivenda, la llum i l'aigua. D'aquesta manera, conforme augmenten les desigualtats socials i econòmiques, augmentarà la inseguretat alimentària i la malnutrició.

No obstant açò, la nutricionista Clara González ha recalcat que l'accés a una alimentació saludable no solament depenen d'un factor exclusiu de capacitat econòmica, sinó de les prioritzacions que es fa en el carro de la compra en els quals intervenen factors culturals, tradicions, nivell educatiu, o la informació.

Per açò, ha recalcat la necessitat de seguir amb tallers nutricionals per a ensenyar-los a comprar ja que "sí que és possible una alimentació saludable" amb el nivell de recursos que es dispose. Per exemple, substituir les proteïnes d'origen animal, carn o peix, per les quals aporten llegums.

L'estudi revela que el 25% de les llars no té ingressos (22%) o són irregulars (3%) i per al 75% de les llars que sí que tenen ingressos regulars, un 35% percep entre 300-500 euros, seguit d'un 13% amb ingressos entre 500-700 euros.

A més, del conjunt de llars que perceben ingressos, només el 25% els obté a través d'un salari, doncs tres de cada quatrel'aconsegueixen d'altres fonts com puguen ser la prestacions socials (47%) o ajudes familiars o d'amics.

Així mateix, vuit de cada deu llars no pot permetre's gastos escolars, o de vestuari i un 99% no pot fer front a gastos mèdics o sanitaris relacionats amb la salut visual, bucodental o ortopèdia.