OCI.CAT

EN RUTA

Aquesta setmana resseguirem les passes d'un dels poetes més coneguts de la literatura catalana, l'autor de L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886), Jacint Verdaguer. Per fer-ho anirem fins a Folgueroles, a la comarca d'Osona, on hi ha la llar d'infantesa del poeta i on va néixer el 17 de maig de 1845. Actualment és la Casa Museu Verdaguer.

Situada al número 7 del carrer Major, és una casa massissa de pedra, construïda al segle XVII i rehabilitada en nombroses ocasions. Allà coneixerem els orígens de Verdaguer i sabrem com era la vida d'una família de pagès a mitjans del segle XIX. De fet, el poeta no va voler renunciar mai a les seves arrels i era capaç de passejar-se per Barcelona vestit de pagès, la qual cosa produïa una forta impressió en els refinats ambients culturals barcelonins, on es va relacionar amb les personalitats més destacades de la Renaixença.

A Folgueroles hi trobarem al petit Verdaguer però també ens introduirem en l'obra d'aquest poeta que el 1855 ja va entrar al seminari de Vic, i amb només 20 anys va guanyar els primers jocs florals. A la planta baixa, s'hi explica la seva vida i ens convidaran a visitar l'espai La butaca de llegir, on es fa especial atenció al seu primer poema èpic, L'Atlàntida, que va guanyar els Jocs Florals del 1877 i que es va publicar, revisat, l'any següent. En aquest poema s'hi troben les seves experiències d'adolescent a Vic, els viatges a Amèrica, la influència de Plató i les lectures de velles cròniques peninsulars i de les grans epopeies clàssiques. Un text on Verdaguer utilitza els elements mitològics i cristians per parlar-nos de l'enfonsament de l'Atlàntida, el naixement d'Espanya i el descobriment d'Amèrica.

Verdaguer va treballar el text a Vinyoles d'Orís (Osona), una petita parròquia rural i el seu primer destí com a vicari. Però ben aviat va caure greument malalt i el 1874 va entrar com a capellà a la Companyia Transatlàntica, que era propietat dels marquesos de Comillas, amb qui va mantenir una llarga i tortuosa relació. En menys de dos anys va fer nou vegades la travessia d'Amèrica, a bord del vapor Guipúzcoa, i va recuperar la salut.

Tornem a la casa natal de Verdaguer per visitar el primer pis, on s'hi explica la vida d'una família de pagesos de l'època i on podem veure el parament de la cuina i l'aixovar de la cambra. Aquesta part de la casa està dedicada al llibre La Pomerola, que evoca la joventut del poeta.

De fet, aquest text el va compondre el 1896, amb 51 anys, i quan vivia en plena exclusió social i persecució eclesiàstica, obligat a escriure els contundents articles En defensa pròpia a la premsa.

En aquest llibre, l'autor es converteix en un vell trobador que torna a la casa de la infantesa on ningú el coneix, i a la llar de foc hi cremen unes branques de la Pomerola, un arbre que simbolitza el seu naixement com a poeta.

A la mateixa Casa Museu, seguint el recorregut, ens trobarem a la segona planta l'exposició Dos creadors. Verdaguer. Perejaume on s'explica el procés creatiu de Canigó i les accions artístiques de Perejaume, relacionades amb com s'ha rebut avui dia l'obra del poeta. També s'hi projecta l'audiovisual Verdaguer, poeta de Catalunya per conèixer una mica més aquesta figura cabdal de la literatura catalana.

Quan sortim de l'edifici, podem visitar els carrerons de Folgueroles i els voltants del poble, plens de referències a Verdaguer, com el monument modernista dedicat al poeta que hi ha a la plaça que porta el seu mateix nom, obra de l'arquitecte Josep M. Pericas i esculpit amb pedra de Folgueroles. A la Casa Museu ofereixen visites guiades pel poble i també tenen fulletons explicatius amb la ruta.

Es tracta d'un recorregut d'un quilòmetre i mig, amb 11 parades que inclou la casa dels avis materns, al carrer Sant Jordi número 5; la casa familiar, de la plaça Verdaguer, on el poeta hi va anar a viure amb dos anys; l'església, d'estil romànic i barroc; i llocs on artistes contemporanis ha fet intervencions enmig de la natura que van del modernisme al land art.

Durant la ruta també es visita el llibre Brins d'espígol, convertit en un jardí amb 29 plantes ordenades alfabèticament que es corresponen amb els 29 poemes de Verdaguer. I finalitza a l'ermita de la Damunt on es considera que Verdaguer va néixer com a poeta. És una capella situada en un turó del terme municipal i té unes bones vistes del Montseny, el Pirineu i la Plana de Vic. Està documentada al segle XIII però el temple actual és molt posterior, dels segles XVI i XVIII

Des de la Casa Museu Verdaguer també s'organitzen rutes més àmplies per conèixer el poeta. Tot Verdaguer ens proposa un itinerari per Folgueroles que s'estén fins a Vic i La Gleva.

A Vic passejarem pels llocs que va viure Verdaguer d'estudiant com la plaça del Mercadal, veurem el carrer Verdaguer des del balcó de l'Ajuntament i visitarem la col·lecció Verdaguer del Museu Episcopal. Mentre que a La Gleva descobrirem els dies més foscos del poeta.

Situat al municipi de les Masies de Voltregà, Verdaguer va fer diverses estades al Santuari de la Gleva per ordre del bisbe Morgades i després de les desavinences amb el marquès de Comillas. Després de l'aventura de la Companyia Transatlàntica, Verdaguer va viure al palau dels marquesos de Comillas de Barcelona, fent de capellà de la família i, des del 1883, exercint d'almoiner.

El 1886 va fer un viatge fins a Terra Santa que el va colpir. Va sofrir una crisi espiritual que li va provocar una gran necessitat de purificació i que va afectar la seva feina d'almoiner i la relació amb el marquès. Es va omplir de deutes i, a la llarga, va començar a practicar exorcismes, la qual cosa no van entendre ni acceptar el de Comillas i les autoritats eclesiàstiques, que el van recloure a La Gleva.

Allà, va ocupar una petita habitació que tenia una finestra que donava al cambril de la Mare de Déu i després es va traslladar a l'habitació del bisbe que és on actualment es guarden els records del poeta.

S'hi va passar dos anys, dedicat a escriure, esquivar els creditors i burlar la vigilància obsessiva a què el sotmetien fins que es va escapar a Barcelona, on li van suspendre les llicències de dir missa. El 1898 es va retractar i va ser rehabilitat.

OCIpèdia

A Folgueroles, a més de conèixer els primers anys de Verdaguer, podem fer una activitat prou interessant. Al poble hi ha una trentena de rellotges de sol i hi ha una ruta per tot el municipi on es poden veure rellotges com el de can Cintet Torrents, amb un sol i estrelles de decoració, o el de Can Mas, un dels més moderns que hi ha al poble.

Des de Folgueroles també podem anar fins al jaciment iber del Casol de Puigcastellet. És una excursió molt fàcil de sis quilòmetres. L'assentament es va construir a mitjan segle III aC i va ser abandonat, com a màxim, uns cinquanta anys més tard. Ara podem veure un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d'amplada. A la part de fora hi ha una torre massissa de base quadrada i als extrems, per l'interior, dos grans murs laterals. Entre els murs hi trobem deu espais que devien tenir una funció domèstica i artesanal.