La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport proposa, en el projecte de l'Orde d'Educació Inclusiva, mesures com l'elaboració de plans de reforç personalitzats per a alumnes que hagen de repetir algun curs o acurtar el Batxillerat a aquells estudiants amb altes capacitats, de manera que puguen presentar-se un any abans a les proves d'accés a la universitat.

Aquestes són algunes de les novetats que arreplega l'esborrany de l'orde que regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents ordinaris sostinguts amb fons públics i que l'administració educativa portarà a la Mesa Sectorial d'Educació del pròxim 31 de gener.

El text, avançat per Levante-EMV i consultat per Europa Press, defèn l'educació inclusiva com "un dret" i, per tant, assevera que "les administracions educatives i els centres docents han de desenvolupar totes les actuacions necessàries per a garantir la no discriminació, la igualtat d'oportunitats, l'accessibilitat universal, física, sensorial, cognitiva i emocional, i preveure actuacions d'intervenció educativa adequades, efectives i eficients per a aconseguir l'èxit escolar".

"En aquest sentit, -prossegueix el preàmbul- s'han de mantindre unes expectatives altes per a tot l'alumnat i no posar el focus únicament en aquest, sinó també i especialment, en el seu context de desenvolupament i aprenentatge i en les barreres que dificulten la inclusió".

Sota aquesta premissa, el nou orde aposta per una atenció més individualitzada i per impulsar el reforç pedagògic, una mesura "que pot aplicar-se en qualsevol etapa i que suposa l'adequació de la metodologia i de les estratègies organitzatives que els centres determinen, dutes a terme amb suports ordinaris", detalla.

Afig que, en horari lectiu, el reforç s'ha de realitzar preferentment dins de l'aula ordinària utilitzant estratègies organitzatives (desdoblaments en grups heterogenis, docència compartida...) que beneficien tot l'alumnat del grup classe i possibiliten que l'alumnat que el rep puga participar en les activitats de les unitats didàctiques programades en el seu grup de referència. Quan el suport es realitza fora de l'horari lectiu, l'objectiu ha de ser que l'alumnat supere al més prompte possible les seues dificultats i puga participar en les millors condicions en les activitats educatives comunes.

El reforç aniria dirigit a alumnat que té dificultats d'aprenentatge en determinades àrees o matèries; el que ha passat amb àrees o matèries no superades del curs anterior i repetidors. Sobre aquests últims, l'esborrany assenyala que per a l'alumnat d'ensenyament obligatori que no passa de curs, l'equip docent "ha d'elaborar un pla específic de reforç dirigit a la superació de les dificultats detectades en el curs anterior".

Respecte a la repetició de curs, apunta que pot aplicar-se en qualsevol moment de l'ensenyament obligatori i en Batxillerat i, malgrat que té un "caràcter excepcional", no requereix de forma preceptiva una avaluació sociopsicopedagògica.

En Educació Primària, l'alumnat pot romandre un any més en el mateix curs una sola vegada. En l'ESO, un any més en el mateix curs una sola vegada i com a màxim dos dins de l'etapa. Quan la segona permanència es produeix en el tercer o quart curs, l'alumnat té dret a romandre en règim ordinari cursant Educació Secundària Obligatòria fins als dènou anys d'edat, complits l'any en què finalitza el curs.

Pel que fa a Batxillerat, pot romandre un any més en el mateix curs una segona vegada, malgrat que, excepcionalment, pot fer-ho dos vegades en un mateix curs, amb l'informe favorable de l'equip docent.

Així mateix, quan un alumne presenta necessitats educatives especials o, excepcionalment, qualsevol altra situació personal degudament acreditada que li impedeix seguir els estudis de Batxillerat en les condicions ordinàries i no existeix una altra alternativa per a cursar els seus estudis, té l'opció de cursar en dos anys acadèmics els continguts de les matèries de cadascun dels cursos, que a l'efecte del còmput per a la permanència en el Batxillerat en règim diürn li compten com un sol curs acadèmic.

El decret d'inclusiva es refereix també als anomenats popularment superdotats i contempla la flexibilització de la durada de nivells, etapes i graus consistent en la seua incorporació a un curs superior al que correspon a l'edat, "sempre que dispose d'un grau suficient de maduresa i d'adquisició de les competències clau per a cursar adequadament el curs al qual es proposa l'accés i es preveja que la mesura és la més adequada per al desenvolupament del seu equilibri personal i de la seua socialització", subratlla.

En aquest punt, preveu la possibilitat que, en el cas dels estudiants que en acabar el primer curs de Batxillerat es considere que ha aconseguit les competències de l'etapa per a l'obtenció del títol, se li expedisca aquest certificat i puguen realitzar la prova d'accés a la universitat.