Les protestes dels agricultors han tingut repercussió a la Comunitat Valenciana des de fa unes setmanes. De fet, al desembre, uns 2.000 citricultores van protestar enfront de la Conselleria d'Agricultura per a exigir l'engegada de mesures urgents que contribuïsquen a pal·liar "la dura crisi de preus que està arruïnant el sector".

A més, recentment, en diverses localitats de la província de Castelló, s'han dut a terme protestes contra supermercats que venien fruita de la varietat València-Late, però que en realitat procedia de Sud-àfrica.

Des de les associacions, s'espera que Planas anuncie mesures més enllà de les quals va presentar al desembre, quan el Ministeri va obrir un contingent per a transformar en suc taronges, mandarines, clementines i satsumes retirades del mercat, que abastaria fins el 50.000 tones de cítrics, i que podria suposar fins el 12,5 milions d'euros.

Ja aleshores, des d'AVA-ASAJA -una de les principals associacions agrícoles valencianes- van considerar que la gravetat de la crisi citrícola "obliga a seguir negociant l'adopció de noves mesures", en paraules del seu director, Jenaro Aviñó.

Mentre, des de La Unió de Llauradors, esperen que la reunió d'aquest dilluns servisca perquè el ministre "arreplegue dos o tres propostes concretes per a defendre-les a Brussel·les". En declaracions a Europa Press, el secretari general de la formació, Carles Peris, ha apostat per dos qüestions: el tractament en fred i les matèries actives, dos processos que els productors espanyols han de seguir, però que no es reclamen a la fruita importada des de països amb Sud-àfrica.

L'ACORD AMB SUD-ÀFRICA

Precisament és l'acord amb aquest país -que porta en vigor des de 2016- la raó que apunten com a arrel del problema des de les associacions agrícoles. Entre els principals problemes és que aquestes importacions a països com Portugal, el Regne Unit o Holanda passen controls fitosanitaris més laxos que els que es requereixen a les taronges espanyoles.

Peris ha indicat que espera de Planas un compromís per a defendre a Europa que la fruita importada des de tercers països (Sud-àfrica és un dels quals més volum de producció té, però també s'importa d'Egipte o el Marroc) haja de passar els mateixos controls sanitaris que l'espanyola.

El fet de no fer-ho, en la seua opinió, és "perillós", perquè "l'únic segur contra les plagues és el tractament en fred de la fruita", ha explicat, al mateix temps que ha destacat que ja hi ha quatre plagues amb origen sud-africà que han afectat a la producció espanyola.

"No entendria que fóra una visita estèril", ha manifestat el secretari general de l'organització agrària. Així mateix, ha reclamat la concessió d'ajudes directes al sector, ja que no ha aconseguit vendre la producció enguany: "Hauria de ser com quan va ocórrer el veto rus, els pagesos no han pogut vendre la seua producció per aquesta competència", ha asseverat Peris, qui també ha destacat que aquest assumpte està "més que estudiat".

Segons el mateix estudi de La Unió, les pèrdues de fins el 130 milions ocasionades als agricultors fins a desembre vindrien ocasionades, en un 65% -el que suposaria uns 85 milions- per la importació de taronges i mandarines de tercers països.

Sota aquest prisma, el president d'AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, va reclamar al desembre "la renegociació dels acords comercials amb tercers països que competixen de manera ventajista i deslleial amb les nostres taronges". L'estimació d'aquesta organització eleva les pèrdues fins als 163 milions d'euros.

CLÀUSULA DE SALVAGUARDIA

Aquesta situació, segons Peris, bastaria perquè el Govern reclamara les ajudes directes per pèrdues per als agricultors que estableix la Política Agrària Comuna (PAC), al mateix temps que també seria motiu per a activar la clàusula de salvaguardia de l'acorde UE-Sud-àfrica, encara que aquest procediment seria més costós, ja que dependria que el Ministeri realitzara un informe sobre este tema.

Aquesta clàusula, que ja han demanat huit països europeus -entre ells Espanya i Itàlia- per a la situació de l'arròs i les exportacions des de Cambodja i Birmània, suposaria una mesura, "una miqueta proteccionista, però és l'únic mecanisme de protecció de la fruita espanyola que contempla l'acord", ha manifestat Peris.

De fet, a principis d'aquest mes, representants de Compromís i de les organitzacions agràries AVA i La Unió de Llauradors van reclamar al Govern central que demane l'activació de la clàusula de salvaguarda com a mesura de protecció davant la importació de taronges sud-africanes, així com que l'oficina de la Generalitat a Brussel·les tinga "una estructura seriosa de lobby agrícola" i pressione en defensa dels interessos valencians.

Aquest lobby va ser una de les propostes de la Generalitat al sector, al costat d'una ampliació de les missions comercials per a obrir nous mercats per a la taronja. També es preveu desplegar una campanya de promoció del consum de cítrics a nivell nacional i internacional.

Així mateix, en aquesta reunió es va anunciar l'elaboració d'un Pla Estratègic, en el qual s'haurà de preveure i dissenyar el mapa de varietats que convé a la Comunitat, els objectius quant a producció, els mercats als quals ha d'exportar-se eixa producció, les estructures productiva, comercial i industrial aconsellable i el paper dels diferents actors.

No solament des dels partits que recolzen al Consell s'han realitzat propostes per a pal·liar aquesta situació. També la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, es va comprometre en una reunió amb el Comité de Gestió de Cítrics a elaborar un "ambiciós pla consensuat amb el sector per a una reestructuració citrícola que permeta als agricultors prendre les seues pròpies decisions amb coneixement de quines varietats i sistemes de cultiu ofereixen més garanties d'èxit".