OCI.CAT

EN RUTA

Enclotada entre cims de gairebé 3.000 metres, l'estació d'esquí i muntanya Vall de Núria és un bon punt d'inici d'excursions amb raquetes de neu. És un esport molt fàcil d'aprendre i a l'abast de tothom. Fins i tot si no us heu calçat mai unes raquetes podreu fer moltes de les excursions que hi ha marcades per la vall i fins als pics més propers. A més, les raquetes de neu són una molt bona manera de descobrir la natura i l'espectacular paisatge hivernal d'alta muntanya d'aquesta vall, situada al terme municipal de Queralbs.

La vall està tancada als cotxes i s'hi accedeix amb el cremallera des de Ribes de Freser. Arribareu a aquest municipi del ripollès en cotxe per la C-17 o amb els trens de Rodalies que van cap a Puigcerdà. El cremallera, que es va inaugurar el 1931, supera un desnivell de 1.000 metres d'alçada en un recorregut de 12,5 quilòmetres i des del principi ja us adonareu que visitar aquestes muntanyes ha estat una molt bona idea.

A l'estació podeu llogar les raquetes i els bastons, i us explicaran con utilitzar-los per gaudir d'una excursió tranquil·la i agradable. De seguida descobrireu els trucs més bàsics, però heu de tenir en compte que és un esport hivernal d'alta muntanya i que cal seguir unes normes de seguretat bàsiques. Si és la primera vegada que feu raquetes, seguiu els senders marcats i no us allunyeu massa, hi ha llocs impressionants molt a prop de l'estació. No feu l'excursió sols i informeu sempre del recorregut que voleu fer. Porteu ulleres de sol adequades, aigua, menjar i roba d'abric, perquè les condicions meteorològiques a l'alta muntanya poden canviar sorprenentment ràpid. I aneu ben calçats amb botes de muntanya impermeables.

A la mateixa estació hi ha tres circuïts per fer amb raquetes de neu, molt recomanables si sou nous en aquest esport. Avançareu pels boscos de pi roig i pi negre, que envolten les pistes, mentre veieu els prats alpins de la part alta. I amb una mica de sort, perquè són molt esmunyedissos, veureu alguns dels animals que habiten als voltants de l'estació durant l'hivern.

Si voleu agafar una mica de tècnica, tots els caps de setmana d'hivern a partir de les 10,30h hi ha els anomenats batejos de raquetes de neu, una bona proposta per conèixer els voltants del santuari i aprendre una mica més sobre aquest esport. L'activitat inclou el bitllet del tren cremallera de Ribes a Núria (anada i tornada), l'excursió amb guia i el lloguer del material.

També hi ha sortides durant les nit de lluna plena, una activitat perfecte per fer en família -l'edat mínima són set anys-. Després de caminar un parell d'hores durant les quals us haureu passejat per unes muntanyes gairebé desertes, deixareu totes les raquetes al local de l'escola Oxineu, que organitza la ruta, i anireu a sopar per compartir l'experiència.

A més, mentre passegeu al voltant del Santuari de la Mare de Déu de Núria amb les raquetes de neu, podeu conèixer una mica la història d'aquesta vall, considerada terra de frontera després del Tractat dels Pirineus, i que segles abans ja va ser objecte de transacció entre la noblesa i l'església, la qual cosa podria explicar l'origen del monestir. De fet, el primer testimoni escrit que en tenim és de 1087, quan Guillem Ramon de Cerdanya, fill de Guifré, concedeix al monestir de Ripoll els drets de pasturatge. Molts segles després, també aquí a Núria la Generalitat de Catalunya republicana va redactar el projecte de l'Estatut del 1932, que també s'anomena l'Estatut de Núria.

La vall és protagonista i testimoni alhora del moltes llegendes, com la que explica la trobada de la Mare de Déu, el 1079. Però potser la més coneguda és la de Sant Gil, bisbe de Nimes, que va esculpir la imatge quan feia vida d'ermità a la vall entre els anys 700 i 703. Convocava amb la campana els pastors que evangelitzava davant de la creu que havia fet ell mateix, i sovint els donava el menjar que cuinava en una olla. És per això que els símbols de Núria són la campana, la creu i l'olla.

Quan Sant Gil va haver de fugir de la vall, va amagar la verge en una cova. El 1072, un home va arribar des de Dalmàcia buscant les relíquies de Maria i uns pastors que coneixien la història de Sant Gil el van ajudar a aixecar una petita capella, origen del santuari. Quan l'home ja havia marxat, els mateixos pastors van trobar la verge. La llegenda culmina quan els homes van voler transportar la imatge a Queralbs en processó però els va resultar impossible perquè la verge pesava massa, volia quedar-se a Núria.

Hi ha moltes més llegendes a l'entorn de Núria i dels pics dels voltants. Un d'aquests cims i potser el més conegut és el de l'Àliga. Hi podeu arribar amb raquetes de neu des de la cota 1.972m, agafant en direcció sud el camí del viacrucis que puja fins a l'Alberg del Pic de l'Àliga a 2.122m. Quan arribeu a la part del darrere del pati de l'alberg, heu de dirigir-vos al nord est i seguir el llom de la muntanya que queda darrere de l'edifici. L'heu de remuntar fins a arribar a la cota 2.422m des d'on tindreu unes vistes espectaculars de la vall i el santuari. La dificultat d'aquesta ruta és mitjana i trigareu ben bé una hora i mitja en l'ascensió, de manera que cal estar en forma per fer-la. Per la baixada, heu de desfer el camí fins a l'alberg i, un cop allà, endinsar-nos al bosc de la Verge, agafar el GR que baixa a Noucreus i descendir fins al santuari.

A la Vall de Núria i a les muntanyes que l'envolten hi ha moltes altres rutes per fer amb raquetes, però dependrà del vostre nivell i estat de forma que n'escolliu una o una altra. Una de fàcil és la que va de Núria al Pic de Fontnegre, passant pel Pic de l'Àliga i el Pic de la Pala, una mica més de vuit quilòmetres.

Una altra excursió de dificultat moderada és la que us portarà fins a la Reconca de les Molleres. Passat el torrent de Noufonts, que transcorre pel costat de la via del cremallera, s'ha de remuntar cap al Camí de Núria a Ulldeter, el GR-11, i seguir-lo fins al desviament cap a l'alberg. La ruta avança cap al Pont de l'Escuder i la vall de Noufonts, i arriba a la Reconca de les Molleres. Si encara us queden forces, podeu anar al coll de Noucreus o acostar-vos al Pic de la Fossa del Gegant.

Visitar Núria en qualsevol època de l'any és tota una experiència, però les raquetes de neu ens permeten veure un paisatge totalment diferent on domina el blanc de la neu i el verd fosc dels pins que aconsegueixen sobreviure els hiverns en aquestes cotes.

OCIpèdia

Si pugeu a Núria heu d'anar al Santuari marià, un lloc de pelegrinatge molt concorregut on també us podeu allotjar. I una de les tradicions més arrelades és posar el cap a l'olla, tot i que la llegenda diu que aquest gest afavoreix la fertilitat de qui el fa. De fet, la simbologia de la fertilitat ha estat sempre present a Núria, i el folklorista Joan Amades explica que té origen en un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences paganes afirmaven que les dones que hi fregaven el cos tenien assegurada la fertilitat.

A Ribes de Freser aneu al museu del cremallera, situat a l'estació. Podreu veure i pujar a les locomotores més antigues de "la Geperuda", l'Elèctrica E-3 en el seu estat original o també al cotxe saló, decorat amb materials nobles. L'entrada és gratuïta i està obert de 8:30h a 20:00h. I després de fer una passejada pel poble, visiteu el castell de Sant Pere, una fortificació medieval del segle XI. Es va alçar per controlar la frontera entre el comtat de Cerdanya, al qual pertanyia Ribes, i el de Besalú. A partir del 1276, la Vall de Ribes esdevingué part del regne de Mallorca, i es creà una gran xarxa defensiva.