Segons la sentència, l'acusat, nascut a Algèria, es va acostar a demanar-li un cigarret a la víctima, que li va contestar que no tenia. Aleshores va ser quan es va iniciar una discussió entre tots dos que va degenerar en una baralla o forcejament, segons la sala, durant la qual el processat li va assestar dos ganivetades a la víctima "amb intenció d'acabar amb la seua vida", una en l'esquena i una altra en el costat esquerre, la qual cosa va suposar ferides greus i va requerir intervenció mèdica.

L'acusació particular en les seues qualificacions definitives demanava 15 anys de presó per un delicte d'assassinat en grau de temptativa, mentre que el ministeri fiscal sol·licitava la pena de 6 anys de presó per un delicte d'homicidi en grau de temptativa.

Durant la sessió del juí, l'acusat va declarar que la víctima "s'havia ficat amb la seua mare i que li havia provocat". Per la seua banda la defensa va sol·licitar al tribunal, que en el cas d'una sentència condemnatòria, el processat fóra condemnat únicament per un delicte d'homicidi a la pena mínima.

La sentència dictada per la sala prohibeix, a més, que el condemnat s'acoste a menys de 300 metres de la víctima durant sis anys i obliga a indemnitzar-la amb la suma de 7.640 euros.

La sala entén que concorre ànim homicida a causa que no pot entendre's una altra voluntat diferent a la de matar "sobre aquell que acoltella un altre dos vegades en el costat", a més de que l'acusat va reconéixer durant el juí els fets amb l'afegit que "no tenia intenció de matar la víctima".

La sentència també destaca la "potencialitat per a causar la mort" de la classe d'arma utilitzada en l'agressió i el caràcter vital de la zona en la qual la víctima la va rebre. Per açò han de qualificar-se els fets com a constitutius d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa ja que descarta l'existència de traïdoria.