Així ho han explicat aquest dijous el diputat provincial de Cultura, Xavier Rius; el director del museu, Rafael Company; el cap d'exposicions del mateix, Amador Griñó, i la responsable del Museu Marià (MuMa), María Ángeles Gil.

'Mare de Déu dels Desamparats' condensa 600 segles d'història de la patrona de València en tres mostres que "ocupen la major part dels espais del museu dedicats a exposicions temporals", des de la creació de la medieval 'Lloable Confraria de Nostra Dóna Sancta Maria dels Ignoscens' fins l'actualitat. En ella, es poden veure peces pertanyents a col·leccions particulars i d'institucions com el MuMA, que es tradueixen en "sales amb gran riquesa de patrimoni històric".

El diputat de Cultura ha subratllat que en "moments difícils per a la democràcia", en els quals la "complexitat supera la nostra capacitat d'entendre" la realitat i "filtrar de l'atronador soroll mediàtic" la "veritat", aquesta mostra "enforteix la democràcia".

"COMPROMÍS SOCIAL" I SECULARITZACIÓ

Company ha ressaltat en l'advocación de la Verge l'"empatia amb els desemparats de tota classe i condició", al mateix temps que la seua devoció queda "intricada amb aquells que han dirigit el rumb de València".

A més, abasta el "caràcter radicalment modern de la festa" dels Desemparats en l'actualitat, amb una "secularització que no ha matat la religió, l'ha transformat". Per al director del MuVIM, "se siga creient o no", la imatge de la Verge té importància mentre que el "desemparament continua" i "les polítiques injustes es perpetuen".

Griñó ha destacat que la mostra "va més enllà de la materialitat d'una peça artística de primer ordre" i de les seues creences, i la situa com a símbol de la protecció social", al mateix temps que ressalta la seua "vinculació amb les polítics públiques que hui es retroben en fundacions" vinculades amb la devoció a aquesta Verge.

'Mare de Déu dels Desamparats' també plasma el "desplaçament de la verge dels marges al centre de la ciutat", en una "migració simbòlica" de la seua rellevància, ha ressaltat. Ha al·ludit també al "canvi d'estatus de la Verge", amb el "reconeixement de l'aconfessionalitat de l'estat" en el context d'una "profunda impregnació religiosa en la vida cívica".

RECORREGUT EN TRES SALES

El recorregut pel cicle expositiu comença amb la mostra 'Dels marges al centre', en la sala Alfons Roig, i aborda la migració geogràfica de la imatge en la trama urbana de València, traslladada des dels marges fins al nucli de la ciutat. Retrata l'època de creació de la imatge, les primeres processons o quan va començar a popularitzar-se el nom de la 'Geperudeta'.

En el sostre de la sala Alfons Roing es recrea el de la Basílica, que conviu en aquest espai amb obres pintures, escultures i gravats de la imatge original de la verge, "verdaders tresors i molt emotius", ha destacat Company.

Art barroc i figures de la "riquesa patrimonial" a les quals el visitant pot aproximar-se, i així, "posar-se davall" de peces que normalment no són accessibles. "No hem volgut en cap moment desvestir el Museu Marià", ha assegurat Company, qui ha afegit que l'exposició és "complementària" a aquest museu.

La segona part de la mostra, amb el títol 'Del centre al cim' i en la sala Parpalló, recorre la història de la 'Geperudeta' entre les festivitats de 1867 i els inicis del segle XX. Analitza el canvi d'estatus i reconeixement institucional de la imatge que, promoguda per l'Església i les institucions valencianes, es fan ressò de la importància de l'advocació, en un context d'impregnació religiosa en la vida cívica i política.

Des que en 1667 es proclamara a la Verge dels Desemparats la patrona de València, se succeeixen processons i rogacions. En 1885, el papa León XVII la nomena patrona canònica de la ciutat i al llarg dels segles s'estén la seua veneració entre el poble.

La sala Parpalló acull continguts documentals i gràfics, pintures amb "discurs ideològic", ha indicat Company, i maquetes del projecte d'ampliació del temple de la 'Mare de Déu' durant els anys 30 del segle passat. La mostra recorda també les Festes de la Coronació Pontifícia de la Verge dels Desamparats', a través dels records d'una de les "majors mobilitzacions de la ciutat".

"NO FUIG DE POLÈMIQUES"

El recorregut "no fuig de polèmiques" amb manifestacions del periodista Azzati i Blasco Ibáñez. A més, "desmunta el mite" del tiroteig en la cara a la imatge de la Verge dels Desemparats per part del bàndol republicà, amb el treball de l'historiador Aparicio Olmos, que assenyala que els danys en el rostre de la figura van ser fruit d'un "error de restauració".

Finalment, en 'La imatge multiplicada' situada en la sala Alta, es retrata la presència de la 'Mare de Déu dels Desamparats' en la cultura popular, el 'kitsch' i el 'marxandatge' religiós. Postals de comunió, etiquetes de caramels i medalles institucionals amb la imatge de la Verge s'uneixen a 'souvenirs' en venda actualment i àlbums de música de Conchita Piquer i altres artistes que interpreten 'La Maredeueta', que mostren una "indústria absoluta" i "turística" al voltant de la imatge.

El cicle es completa amb una quantitat d'activitats didàctiques "que no té precedents en el MuVIM", paral·leles a una proposta expositiva que en paraules de la responsable del MuMa ajuda a "conéixer-nos més a nosaltres mateixos". "Tothom té una història personal amb la verge, ací s'arreplega una més col·lectiva que va a recordar a aquelles persones. És una exposició molt interessants sigues religiós o no", ha assegurat.