"València és una ciutat pobra, però és un titular que no agrada". Aquest és el diagnòstic que ha fet aquest dimecres la regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament, Consol Castillo, en la presentació del Pla Municipal de Serveis Socials 2019/2023, un document aprovat la setmana passada per unanimitat de tots els grups polítics i que ha de servir de guia per a l'atenció social en la ciutat durant els pròxims anys.

Per a la seua elaboració, l'àrea que dirigeix Castillo va encarregar a la fi de 2016 un estudi a la Universitat de València que havia de servir de "radiografia demogràfica" de la ciutat. En ell es constaten, a més de la tendència a l'envelliment poblacional, una major vulnerabilitat de determinats col·lectius, com les dones amb xiquets al seu càrrec i les persones majors. "La pobresa té un perfil femení", ha explicat la regidora, qui també ha destacat la proporció d'habitants de la ciutat que estan "en risc d'exclusió social o prop d'estar-ho", en situacions que van des de la pobresa severa a no arribar a fi de mes. L'estudi fixa aquest "espai social de vulnerabilitat" en el 26,7%, la qual cosa suma més d'una quarta part de les llars i es tradueix en 211.133 persones.

L'estudi, realitzat amb una mostra de 2.600 persones enquestades en els 11 centres municipals de Serveis Socials, constata, segons Castillo, que el barri del Cabanyal "no és dels més pobres" de València, si bé presenta problemes d'exclusió. "Orriols, Quatre Carreres o Natzaret presenten borses d'exclusió social més importants", ha afirmat, per a afegir que aquest fenomen es troba "repartit per tota la ciutat".

Si fa uns anys l'atur i la crisi eren els principals detonants de la pobresa, en l'actualitat influeix també la precarietat laboral. "L'atur era la causa tradicional, però ara hi ha gent que treballa i que està prop del llindar de la pobresa", explica la regidora. De la mateixa manera, ha posat el focus en l'envelliment gradual de la població i el seu impacte en el sistema de pensions que, en part, es veu compensat per la més elevada taxa de natalitat entre la població d'origen immigrant.

El pla aprovat la setmana passada es va incloure en el ple que també va donar el vistiplau als pressupostos per a comptar amb una partida econòmica i no quedar en una mera declaració d'intencions. D'aquesta manera, disposarà d'1,4 milions d'euros per a implementar accions concretes. Entre elles figuren l'atenció a persones que viuen en el carrer amb més places en albergs i pisos tutelats, el suport a famílies amb menors en situació de risc, l'actuació en matèria d'ocupació en barris especialment castigats per l'atur i la creació de dos nous centres municipals de Serveis Socials, que obriran en 2019 en Saïdia i el carrer de la Reina del barri del Cabanyal, a més de l'estudi inicial per a desdoblegar el de Campanar amb una extensió en Benicalap.

Segons Castillo, els 11 centres amb els quals compta València són insuficients per a atendre la demanda i poder prestar l'atenció social amb la qualitat necessària en una ciutat de 800.000 habitants. "A Elx, per exemple, hi ha 17", ha destacat.

El pla, que ha rebut aportacions de 28 seccions de l'Ajuntament i dels grups polítics, pretén ser "transversal", ja que requerirà la col·laboració d'àrees com a Educació, Habitatge o Esports, entre unes altres. A més, s'avaluarà cada any en el Consell d'Acció Social, on els grups polítics podran aportar modificacions. El 75% de les accions previstes es realitzaran amb recursos propis de l'Ajuntament (personal i pressupost de les delegacions) i el 25% restant requerirà finançament complementari.