La Comunitat Valenciana ha experimentat un descens d'un 57% en el nombre de denúncies de pares a fills en 2017. En concret, es van presentar 404 denúncies menys que en 2016, quan les 1.052 denúncies tramitades van posicionar a la Comunitat al capdavant en violència filioparental a Espanya.

D'aquesta manera, actualment la valenciana se situa com la segona comunitat autònoma en la qual més pares denuncien als seus fills, amb un total de 648 expedients incoats en les fiscalies de menors en 2017, només per darrere d'Andalusia.

No obstant açò, aquest segon lloc no significa que la Comunitat siga necessàriament una de les quals més casos de violència filioparental presenta, sinó una de les regions en les quals més es denuncia, explica María José Ridaura, psicòloga de la Fundació Amigó, vicepresidenta de la Societat Espanyola per a la Violència Filioparental i codirectora del Màster en Prevenció i Intervenció en Adolescents en Risc i Violència Filioparental de la Universitat de València. Alguna cosa que, explica Ridaura, també té aspectes positius.

“El fet que els pares acudisquen a la Fiscalia de Menors suposa la visibilització del problema i la seua consegüent demanda d'ajuda per a fer front al problema”, subratlla. La reducció de les xifres de denúncies pot deure’s, segons la psicòloga, a la resposta de les institucions públiques i privades a la violència filioparental a la Comunitat Valenciana.

“S'han posat en marxa propostes cada vegada més eficaces i amb majors garanties i, per part dels pares, s'ha anat prenent consciència d'aquest problema”, afirma. A més, apunta al fet que, en l'actualitat, al marge de la resposta judicial, existeixen altres respostes que faciliten, afortunadament, que no en tots els casos s'arribe a denunciar. Quant a la principal causa d'aquest tipus de conductes, segons Ridaura, respon al fet que els xics i xiques han après que mitjançant l'agressivitat aconsegueixen el que volen.

En la majoria dels casos, es tracta d'una conducta apresa des de la infància que els progenitors són conscients que no poden controlar quan arriba l'adolescència. Quan al gènere, les mostres judicials apunten al fet que és un poc superior el nombre d'agressions per part de xics, amb un 60% del total, que el de xiques, que se situa en un 40%. En el tipus d'agressió sí s'observen diferències segons el gènere: els xics exerceixen una violència més de tipus físic mentre que en les dones predomina més l'agressió psicològica.

Encara que la violència filioparental pot donar-se en qualsevol tipus de família i de qualsevol classe social, hi ha patrons comuns. En el 90% dels casos consumeixen drogues, sobretot cànnabis; solen tenir baixa capacitat empàtica, baixa tolerància a la frustració i dificultats per a controlar la ira.