El sector de la construcció ha passat d'una “tímida” a una “moderada” recuperació, després d'anys de sequera en l'edificació de nous habitatges com a conseqüència de l'esclat de la bombolla immobiliària. A la Comunitat Valenciana, on gran part del creixement econòmic va estar lligat a aquest sector, les grues tornen a aparéixer en alguns solars i plans urbanístics paralitzats, amb un ritme un poc major en el cas de la ciutat de València.

Així ho posen de manifest les dades dels visats d'inici d'obres del Col·legi Oficial d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de València (CAATIE), que mostren que el ritme del sector s'ha disparat en el cas de València, on durant els primers nou mesos de l'any es van iniciar 649 habitatges, un 42% més que en el mateix període de l'any passat i el triple que en el mateix interval de 2016.

La capital lidera, d'aquesta manera, la construcció en la província, i li segueixen localitats com Torrent, amb 101 habitatges, Oliva (83), Aldaia (52) i Bétera (49). En el conjunt de la província han sigut 1.609 els nous habitatges iniciats durant aquest període: 570 edificis (524 unifamiliars i 46 en bloc) en 141 municipis.

Segons expliquen des del Col·legi d'Aparelladors, són les majors xifres registrades en aquest període des de 2011, any en el qual els registres de la construcció es trobaven en una tendència a la baixa que es va iniciar en 2006, quan la construcció en la província de València va aconseguir el seu punt màxim, amb l'inici de 46.335 nous habitatges. Aqueixa tendència decreixent va culminar en 2014, quan les xifres van decaure fins a les 502 habitatges iniciats durant tot l'any.

D'aquesta manera, durant una dècada, la caiguda i l'estancament va ser la tònica dominant, i la venda d'habitatges nous es produïa fruit de promocions ja iniciades en anys anteriors, i no per l'activació de construccions. Per al president de l'entitat que agrupa als aparelladors i arquitectes tècnics, Vicente Terol, “són dades que apunten a una recuperació, que es va iniciar amb una tímida tendència a l'alça en 2015, va continuar creixent durant 2016 i es consolida en 2017 i 2018”.

No obstant açò, matisa la tendència per la situació de la qual partia el sector, amb “xifres molt baixes”, per la qual cosa “encara que el creixement és real i significatiu, la recuperació del sector de nova planta continua sent moderada”, assegura. En opinió de Terol, aquesta dinàmica “reflecteix a més un canvi important en l'activitat, que se centra majorment en l'unifamiliar enfront de l'edifici en bloc, amb una atomització de la nova construcció, que es reparteix àmpliament pel conjunt de la província”, explica.

En la ciutat de València, no obstant açò, la construcció de blocs de cases sí ha experimentat “un augment substancial”, amb 21 promocions iniciades durant els tres primers trimestres de 2018. Respecte a la ciutat de València, les principals zones que s'estan reactivant són principalment Malilla, Patraix, Moreres i Benicalap. La paralització d'aquests plans urbanístics va deixar borses de sòl per desenvolupar en zones amb atractiu per a les constructores i promotores, que estaven fortament llastrades per la crisi del sector.

Pel que es refereix als perfils de compradors d'habitatge nou, a més del consumidor particular (famílies, en la seua major part), en els últims temps han irromput en el panorama immobiliari grups d'inversió que, en ocasions, adquireixen blocs sencers, mentre que les entitats financeres, que en els anys immediatament posteriors a l'esclat de la bombolla immobiliària es van llançar a vendre l'estoc d'habitatge procedent d'execucions, estan tornant al seu rol tradicional i abandonant el paper de promotor.

El Consell té intenció de duplicar el parc públic d'habitatge de la Generalitat mitjançant un pla reflectit en els pressupostos de 2019 que duplica la quantia fins als 30 milions d'euros, segons va avançar dimecres passat el titular d'Hisenda, Vicent Soler.