La despesa pública en educació és ”molt heterogènia” entre comunitats autònomes i va des del màxim de 7.320 euros per alumne del País Basc en 2016 fins al mínim de 4.496 de Madrid. La Comunitat Valenciana, amb 5.436 euros per alumne, se situa un 1,9% per sobre de la mitjana nacional (5.335 euros).

Així es va posar de manifest divendres passat en el seminari Oportunitats i resultats educatius a Espanya: diferències familiars i territorials, organitzat per la Fundació BBVA i l’Ivie a València, i centrat en l'anàlisi de l'actual sistema educatiu i el seu potencial de millora.

Aquest nivell de despesa, superior a la mitjana d'Espanya, contrasta amb la xifra total d'ingressos públics de la regió, que és la més baixa del conjunt de les comunitats autònomes (2.404 euros per habitant, un 16,9% per sota dels 2.893 euros de mitjana nacional). Donats els seus menors ingressos, la despesa educativa requereix un major esforç per a mantenir nivells de prestació similars als de la resta d'autonomies.

La Comunitat Valenciana parteix d'unes condicions d'entorn socioeconòmic i recursos públics poc favorables per a oferir suports a les activitats educatives, en comparació amb altres regions. Té un PIB per càpita inferior a la mitjana i el nivell més baix d'ingressos públics per habitant.

No obstant açò, els seus resultats educatius en accés, equitat i aprofitament educatius se situen en una posició intermèdia pel que fa al conjunt d'Espanya, segons van explicar els participants en el seminari. La puntuació PISA de la Comunitat Valenciana en ciències (494 punts) és similar a l'espanyola i a la mitjana de l'OCDE (493 punts) i el percentatge d'alumnes que presenta baix rendiment en ciències és del 15,8%, enfront del 18,3% de la mitjana nacional.

A més, el sistema educatiu valencià és més equitatiu que la mitjana del país, en aconseguir que l'entorn socioeconòmic condicione els resultats en menor mesura que en altres regions. No obstant açò, els seus indicadors són pitjors que els de el conjunt en taxa neta de matriculació d'educació infantil (28,7% enfront de 33,6%), en alumnes d'alt rendiment en ciències (4,1% enfront de 5%) o en abandó educatiu primerenc (20,3% enfront de 18,3%).

Una altra de les característiques del sistema educatiu valencià és la major orientació cap als concerts amb el sector privat. El 18% de la despesa pública en educació en nivells no universitaris es dedica a concerts, un percentatge superior al de la mitjana espanyola (17,1%), encara que per sota del País Basc, Madrid, Catalunya o Navarra.

Malgrat que el seu nivell de renda per càpita és inferior a la mitjana, les llars valencianes gasten en educació un 4% més (1.086 euros en 2017) que la mitjana del país (1.045 €), la qual cosa suposa un major esforç.