El sector de la comunicació ha viscut una autèntica revolució, propiciada per la combinació de la crisi econòmica, la revolució tecnològica i els canvis intrínsecs en el propi ecosistema comunicatiu. En el cas valencià, aquesta dinàmica s'ha vist augmentada, més si cap, pel tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), amb més acomiadaments i amb la pèrdua d'un motor per al sector audiovisual autonòmic.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, dependent de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, presenta aquest dimecres el llibre La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisi i canvi, obra col·lectiva coordinada per Guillermo López amb textos del propi López, i de Francesc A. Martínez, José Gamir, Andreu Casolà, Francesc Martínez, Andrés Boix, Dolors Palau, José Luis González, Adolfo Carratalá, Àlvar Peris, Teresa Díez, Francesc Picó, Mar Iglesias, Lorena Cano, Pau Rausell, María Caballero, Chuan Li i Germán Llorca.

L'acte se celebrarà a les 19.30 hores en el saló d'actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (avinguda Blasco Ibáñez, 32) i en ell intervindran el propi coordinador de l'obra, professor de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València i Vicent Flor, director del Magnànim. La presentació es realitza en el marc del programa de X Congrés de Comunicació Digital a la Comunitat Valenciana, Periodisme Local (València, 24 i 26 d'octubre de 2018).

El llibre, que estarà disponible en versió digital i pròximament en paper, serà publicat pel Magnànim dins de la nova col·lecció Periodisme, dirigida per López, en la qual són d'imminent aparició altres dos títols: Simplement és professionalitat. Històries de la Brigada Polític Social de València, de Lucas Marco, i El Sàhara, la terra promesa, de Vicent Garcia Devís.

El sector de la comunicació està sotmés per la seua pròpia naturalesa a un procés de transformació constant, un procés molt determinat pels canvis tecnològics que contribueixen a configurar un ecosistema comunicatiu més fragmentat, divers i precari. Dos són els conceptes que sorgeixen immediatament a col·lació en realitzar balanç dels últims anys. El primer, sens dubte, és de crisi. Crisi econòmica que, unida a l'esmentada reconversió tecnològica, ha provocat el tancament de molts mitjans de comunicació, l'obertura d'altres, i la transformació de tots els altres.

Poques qüestions van encarnar amb tanta claredat l'impacte de la crisi com l'abrupte tancament de la radiotelevisió pública, RTVV, a la fi de 2013. Tancament traumàtic que va provocar un profundíssim forat en el sector de la comunicació, orfe de la seua empresa més important i amb major dimensió i presència social, malgrat les seues moltes insuficiències. Un forat en l'ecosistema comunicatiu valencià que ha sigut, també, un problema social i polític de singular importància en aquests anys, solucionat parcialment amb l'obertura, cinc anys després, de la nova radiotelevisió pública, À Punt.

El segon concepte és, indubtablement, el de canvi. Canvi en el propi sector en el seu conjunt, en les estructures de la comunicació, en les empreses i en les audiències. I també canvi polític, el produït al maig de 2015, que va desallotjar al PP del poder després de vint anys d'hegemonia. Un canvi que està darrere, en primer lloc, de la reobertura de la radiotelevisió pública, així com de la reorganització del sector audiovisual en el seu conjunt.

Guillermo López explica que amb aquest estudi, pretenen "mostrar com és el sector de la comunicació a la Comunitat Valenciana, quines són les seues fortaleses i febleses; com ha evolucionat en els últims anys i com és previsible que ho faça en el futur".

D'alguna manera continua el treball publicat en 2010, L'ecosistema comunicatiu valencià (López García, 2010), en un moment molt diferent de l'actual, en el qual ja s'albiraven les conseqüències de la crisi econòmica i la reconversió tecnològica, i quan l'influx de les noves tecnologies comunicatives, encara que molt important, no hi havia assolit, no obstant açò, aconseguir encara a tot el sector amb el grau de profunditat i amb la omnipresència que acrediten actualment.

López assenyala que les xifres mostren un cert creixement en el nombre de mitjans de comunicació que operen en el territori valencià, creixement que es basa fonamentalment en l'augment d'emissores de ràdio i el manteniment dels mitjans escrits, a pesar que s'observa una major presència dels mitjans exclusivament digitals, que a poc a poc van ocupant l'espai dels impresos.