Creuar un pas de zebra sense desenganxar la vista del mòbil, un cotxe que se salta un semàfor en ambre a tota velocitat i envesteix a una moto o un ciclista que circula amb por al costat de turismes que no respecten la distància mínima de seguretat.

Aquestes escenes quotidianes són situacions reals de perill viscudes diàriament pels usuaris vulnerables: vianants, ciclistes i motoristes, que, en casos d'accident, quasi sempre es porten la pitjor part.

De fet, solament en l'última dècada, prop de 10.000 persones pertanyents a aquests col·lectius (5.000 motoristes, 4.200 vianants i 700 ciclistes) han mort en les carreteres espanyoles i quasi 500.000 van resultar ferides.

Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi ‘La mort silenciosa. Els accidents de trànsit en els usuaris vulnerables: vianants, ciclistes i motoristes (2007-2016)’, realitzat per la Fundació Línia Directa en col·laboració amb Centre Zaragoza.

En l'informe s'analitzen 900.000 accidents arreplegats en la base Arena de la DGT entre 2007 i 2016, dels quals s'han estudiat quasi 500.000 sinistres amb vianants, motoristes i ciclistes implicats en atenció a la seua evolució, gravetat i tipologia.

A la Comunitat Valenciana, els usuaris vulnerables de la via han patit quasi 42.000 accidents de trànsit en l'última dècada. D'ells, el 64% correspon a motoristes, el 22% a vianants i el 14% a ciclistes.

A més, el repunt general de la sinistralitat que es viu a Espanya en els últims anys sembla haver afectat especialment a aquests usuaris. De fet, des de 2012, la mortalitat d'aquests col·lectius s'ha incrementat en un 6% i suposen ja el 47% dels morts en accidents de circulació a Espanya, una mitjana que a la Comunitat Valenciana supera el 52%.

Una “mort silenciosa” de la qual les campanyes de conscienciació no solen fer-se ressò, bolcades quasi sempre en els conductors de cotxe i en els seus accidents. D'altra banda, si s'analitza l'evolució de la mortalitat en les carreteres espanyoles durant l'última dècada, els usuaris vulnerables tenen un ritme de descens en el nombre de morts de 13 punts percentuals per sota del dels vehicles de quatre rodes.

De fet, en 2007, va haver-hi 716 morts menys en el col·lectiu vulnerable que en els vehicles de quatre rodes, mentre que en 2016 la diferència entre tots dos tipus d'usuaris es va reduir a 104 morts.

Per comunitats autònomes, Catalunya, Balears i Madrid tenen els índexs més alts en la taxa de lesivitat (nombre d'accidents de vianants, motoristes i ciclistes per cada 100.000 habitants), degut, entre altres factors, a la major penetració del parc motorista urbà i la més elevada afluència de vianants.

En el costat oposat se situen Navarra i Castella-la Manxa, amb els índexs més baixos. La C. Valenciana es troba per sobre de la mitjana nacional (773), amb una mica més de 800 accidents per 100.000 habitants.