La directora gerent de l'Autoritat de Transport Metropolità de València (ATMV), María Pérez, ha afirmat aquest dimarts que el servei nocturn fins a les 2.30 hores en Metrovalencia durant els caps de setmana i festius es finançarà a través dels 10 milions que l'entitat rep de l'Estat i ha assenyalat que "ha vingut per a quedar-se" i és "similar al d'altres àrees espanyoles i europees" com Madrid i París.

"A mi també m'agradaria que en un futur puga ser ampliat a un horari més generós com el de Barcelona o Nova York, però també que comptara amb els recursos amb què compten altres ciutats, es pot millorar quan els recursos que arriben siguen suplementaris", ha dit durant la seua compareixença en la comissió d'Obres Públiques, Infraestructures i Transports en Les Corts Valencianes.

Pérez ha comparegut, a petició del PP, per a explicar les principals línies d'actuació de l'entitat i ha assenyalat davant les preguntes dels grups que la missió de l’ATMV no és executar, sinó planificar, i que per tant serà Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) qui gestionarà els recursos humans "com considere" i qui realitzarà "si és necessari noves contractacions". En qualsevol cas, ha indicat que si s'ha anunciat aqueixa ampliació del servei és perquè prèviament s'ha estudiat la viabilitat.

També amb aqueixos 10 milions per a l'autoritat que consten en els Pressupostos de l'Estat de 2018 es finançarà el transport urbà de tots els municipis que disposen del mateix en l'àrea metropolitana, diners que "per primera vegada arribarà als de menys de 50.000 habitants".

Segons ha dit, l'arribada d'aqueixos 10 milions no és tal perquè fins ara València i Paterna rebien 6,7 milions per les partides d'hisendes locals, però el finançament a l’ATMV és incompatible amb aqueix finançament i per açò el finançament net que arriba no és de 10 milions, sinó de 3,6. També ha criticat que en el cas valencià, i no en altres àrees, es pose com a condició que la Generalitat haja d'aportar aqueixa mateixa quantitat.

La directora gerent ha destacat el paper de l'Autoritat per a "visibilitzar" i "acabar amb l’infrafinançament del transport metropolità de València" i ha indicat que els 10 milions que es van incloure en els pressuposats via esmena són "clarament insuficients", per la qual cosa seguiran reclamant una aportació estatal que aconseguisca almenys els 38 milions d'euros. "Esperem que els recursos estatals milloren i els esforços en freqüències i tarifes puguen ser més ambiciosos", ha agregat.

En el torn de preguntes el diputat del PP Alfredo Castelló ha plantejat una sèrie de qüestions a la directora sobre assumpció de competències locals, les aportacions de l'Estat i la Generalitat, la "cessió" de part d'aqueixos 10 milions a FGV, el pla immediat d'actuació o l'enquesta sobre mobilitat, entre unes altres.

Després de la resposta de la directora, ha considerat "una vergonya" que, al seu entendre, no s'haja donat resposta a totes les qüestions i ha demanat la seua dimissió, anunciant també que demanaran que acudisca la consellera del ram, María José Salvador, per a fer-li aqueixes mateixes preguntes.

"Açò és indecent, venir a comparèixer perquè li ho ha demanat un grup i no comparèixer és una vergonya, aquest grup es va a alçar i se’n va a anar, si li falta el respecte a aquesta institució, ens n’anem", ha resolt, moment en el qual els populars han abandonat la sala.

Els grups del Botànic han condemnat aquest comportament, que han qualificat d’"espectacle" o "indecent" i Cs ha criticat les formes dels 'populars'.

Antonio Montiel (Podemos) ha assenyalat que es tracta d’"una actuació deliberada" que no havia vist en els seus tres anys en Les Corts, mentre Teresa García (Compromís) ha lamentat la "mala educació del PP, que no té autoritat per a demanar la seua dimissió perquè la seua gestió és zero" i Sandra Martín (PSPV) ha censurat les formes del PP quan "els culpables reals de la situació actual són ells".

Grups com Podemos i Compromís han preguntat a la directora gerent sobre la integració tarifària en l'àrea metropolitana i sobre el mapa concessional de transport per carretera, i Montiel ha qüestionat que els 10 milions estatals puguen "estirar-se" tant com per a finançar fins i tot l'ampliació de l'horari del metro.

Des de Cs, María José García ha mostrat els seus dubtes respecte a la reivindicació dels 38 milions i els socialistes han posat l'accent en les demandes d’intermodalitat dels municipis, encara que ha ressaltat el "costós" de posar en marxa una autoritat que el PP "va desfer".

Pérez ha admés que "constituir una entitat administrativa des de zero comporta un treball important" i ha explicat el resultat de les enquestes de camp sobre mobilitat en l'àrea metropolitana, que revela que en ella es realitzen més de 4 milions de desplaçaments diaris i una part important, més del 30%, es concentren dins de la ciutat de València i un altre 30% dins dels municipis, amb especial incidència de les relacions radials.

A més, ha destacat que existeix una situació de partida "molt positiva" quant als desplaçaments a peu i amb bici, que són "al voltant del 40%", per la qual cosa s'apostarà per potenciar els itineraris ciclopeatonals.

Sobre la integració tarifària, ha indicat que existeixen bons coordinats però la seua penetració d'ús és "escassa", una cosa "bastant sorprenent" i que és "reflex de la política de transport dels últims temps" quan, "davant la inexistència d'un òrgan de coordinació, cada administració actuava com un vedat tancat, sense tenir en compte les ineficiències". "En 2018 aqueixa inèrcia es comença a trencar amb aquesta aposta per l'autoritat", ha assegurat.