Moviment contra la Intolerància ha registrat 87 incidents relacionats amb delictes d'odi a la Comunitat Valenciana al llarg de 2017, -55 a València, 17 a Castelló i 15 a Alacant-. Aquestes xifres, no obstant açò, no representen la realitat, ja que la Unió Europea estima que solament es denuncia el 20% dels casos, de manera que en la regió valenciana es produirien entre 400 i 600 incidents a l'any, més de la mitat en la província de València.

Així es desprèn de l''Informe Raxen' anual que ha donat a conéixer aquest divendres el president de Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, en roda de premsa. Quantitativament, els incidents registrats per l'organització -amb contacte directe amb les víctimes- són similars als de 2016, i de nou, la Comunitat Valenciana se situa entre les regions "al capdavant" en aquest tipus d'incidents, al costat de Madrid, Catalunya i Andalusia.

Més enllà de les dades numèriques, Ibarra ha cridat l'atenció sobre les "moltes agressions" que s'han produït a la Comunitat i ha alertat sobre un "clima d'intolerància, amb un repunt de la islamofòbia", especialment després dels atemptats de Cambrils i Barcelona l'estiu passat.

En aquest sentit, el president de Moviment contra la Intolerància ha subratllat un problema creixent que no arreplega l'informe: "l'eclosió salvatge en internet del discurs de l'odi, humiliant, vexatori i atemptatori contra la dignitat de les persones", que s'observa cap a immigrants, institucions o persones que tenen ideologies contràries a qui l'emet.

"Sabem la propaganda sempre precedeix l'acció", ha avisat, per la qual cosa ha reclamat que "es rastrege bé el que està passant en internet i en les xarxes socials", ja que "la major part tenen una base organitzada i si tenen una base organitzada és que hi ha grups neonazis i grups neofeixistes operant a la Comunitat Valenciana".

Així ha reclamat a les institucions polítiques, judicials i policials que siguen "proactives" enfront de la "impunitat" de la qual gaudeixen aquests fets i actuen "d'ofici" per a investigar-los: "No esperen al fet que hi haja una víctima per a intervenir", ha remarcat.

Ibarra creu que el Govern valencià "no ha d'esperar" al que faça el Govern central i li ha instat a elaborar una Llei contra tota forma de discriminació que puga desembocar en delictes d'odi. "Si espera al fet que el Parlament espanyol s'aclarisca, la perspectiva és inquietant", ha apuntat.

També ha advocat per l'"educació" primerenca en la tolerància als centres educatius i per impulsar un pla de protecció de les víctimes. I és que segons ha avançat, el pròxim informe reflectirà encara més agressions, atés que "aquest estiu s'han registrat moltes agressions", no solament a persones i a col·lectius vulnerables, també cap a les associacions que les defenen.

L'informe destaca que en 2017 es van produïr a la Comunitat Valenciana moltes agressions (40 recollides), molta incitació a la violència, signes de polarització en l'àmbit de la xenofòbia i el racisme i, en l'àmbit del futbol, una presencia activista ultra amb agressions en categories inferiors. També apareix una intolerància violenta, uns "fatxenderia", que "en determinats escenaris i sense vindre al cas es provoca una agressió", ha apuntat Ibarra.

A més, el document posa en relleu que "els ultres han eixit de l'estadi i són capaços d'atacar una manifestació", la qual cosa segons Ibarra, és "un canvi qualitatiu i una politització extraordinària del grup ultra del futbol" que "té un component ideològic".

Al seu entendre, "els ultres no deurien existir i si existeixen no haurien d'eixir de l'estadi excepte para anar-se'n a la seua casa però ens trobem amb que són capaços d'organitzar-se i en una formació molt agressiva atacar una manifestació".

De fet, Moviment contra la Intolerància està personada com a acusació popular per les agressions produïdes en la passada manifestació del 9 d'Octubre. En la causa, ara en fase d'instrucció, acusen de desordes públics, associació il·lícita i de fer fallida el dret a la manifestació.

Precisament, preguntat pel pròxim 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, en el qual s'han autoritzat diverses manifestacions i concentracions, entre elles a formacions com Espanya 2000, ha volgut deixar clar que el dret de manifestació és "legítim, fins i tot de manifestacions que no ens agraden".

Ara bé, ha demanat a Delegació de Govern que "prenga mesures cautelars per a realitzar una intervenció si es produeixen actuacions delictives" i s'exerceix el dret a manifestació "conculcant llibertats i drets dels altres, és a dir, insultant, vexant injuriant, amenaçant i confluint coactivament contra una altra manifestació", com va ocórrer l'any passat.

Respecte al pla del Ministeri de l'Interior per a reinserir agressors per delictes d'odi, Ibarra creu "el primer ha de ser protegir a les víctimes i a les associacions que les defenen amb un pla d'intervenció i després a la reinserció del delinqüent".

Al seu entendre, "començar per plantejar-se reunir condemnats de delictes d'odi amb víctimes, és començar la casa pel final". En aquests moments, ha dit, l'Estatut de la Víctima "no està ben aplicat" i "trobem a faltar un enfocament victimològic" que pose la víctima en el centre i s'ocupe de les seues necessitats psicològiques i dels problemes de represàlies, perquè sol haver-hi prou agressió organitzada".

Finalment, preguntat sobre la possibilitat que el Govern regule la llibertat d'expressió, com va apuntar la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, Ibarra ha assenyalat que "no podem polaritzar-nos entre limitar la llibertat d'expressió o el tot val" i s'ha remés a la definició del 'discurs de l'odi' encunyada en 1997 per la Unió Europea. Al seu entendre, "el límit de la llibertat d'expressió és el discurs de l'odi", ha conclòs.