Marco s'ha pronunciat així davant els mitjans després de ser preguntat per com valora que el Jutjat de Violència sobre la Dona denegara la petició que s'acordara una ordre de protecció per a la dona el marit de la qual suposadament va matar les seues filles i posteriorment es va llevar la vida, així com per a les menors.

El president de l'Audiència ha demanat que "cadascun carregue amb la part que li correspon, és a dir, dos jutges van denegar mesures de protecció, la primera amb el suport del fiscal, la segona contra el criteri del fiscal, que, dictada la interlocutòria, va canviar d'opinió i va estar d'acord amb la jutge".

Marco, que considera que no ha de valorar el contingut de les resolucions judicials, ha recordat que es deneguen moltes ordres de protecció i "altres moltíssimes es concedeixen". "No em cap cap dubte de la professionalitat de la jutgessa de violència de gènere, i la seua opinió va comptar amb el beneplàcit del ministeri fiscal en dos ocasions", ha dit.

Sobre este tema, ha apuntat que "està clar que qui decideix és el jutge", però que quan el jutge necessita conéixer elements aliens a la ciència jurídica demana informes i una unitat especialitzada de la Policia efectua una valoració del "risc baix". "No crec que jo haja de valorar si el protocol és ajustat o no, però el que ningú té és una boleta màgica, i a voltes és fàcil a posteriori criticar, censurar i dir que alguna cosa ha fallat", ha afegit.

I ha manifestat: "O col·loquem màquines expenedores d'ordres de protecció, d'ordres d'empresonament, o deixem que professionals decidisquen assumint responsabilitats i riscos d'equivocació".

Marco considera que "evidentment, quan algú mor, alguna cosa falla, però en tots els casos", i ha insistit que el ministeri fiscal va donar la seua opinió quatre vegades "i en tres d'elles va estar d'acord amb la denegació o es va oposar a la protecció, i la víctima va desistir del recurs d'apel·lació".

El president de l'Audiència, que creu que el jutjat de violència de gènere necessita més recursos "perquè és un jutjat permanentment de guàrdia, en el qual tot és urgent", ha assenyalat que, en aquest cas, "no va ser per falta de recursos, ja que es va fer tot en el mateix dia".

"No és fàcil ser jutge, i si la llei diu que en tots els casos, per una simple denúncia, sense cap valoració, automàticament es dicte un orde de protecció, els jutges ho hauran de fer, però mentre es deixe a la seua valoració és la seua responsabilildad", ha destacat. Sobre este tema, ha aclarit que "si en tots els casos es dictaren ordres d'allunyament, probablement es produiria patiment a altres persones que no ho mereixen".

"NO HI HA RISC ZERO"

"Mai hi ha risc zero i, evidentment si s'ha produït un fet tan lamentable, alguna cosa no ha anat bé, però jo no sabria dir què", ha indicat Marco, qui ha subratllat que es deuria fugir d'"acarnissar-se" amb el jutge. "Clar que va decidir ell, però vegem l'entorn i el comportament de tots els altres", ha dit.

Marco ha recordat que quan va ocórrer el succés no hi havia cap procediment penal obert, "ja que va morir al maig perquè tots van demanar el sobreseïment", i creu que "açò hauria de valorar-se, ja que facultats premonitorias no tothom té i boleta màgica tampoc".

En aquesta línia, ha explicat que ell es responsabilitza de totes les sentències que firma "i segur que no en totes encertaré", però -ha apuntat- "seria bé que cadascun assumira la seua quota de responsabilitat". El president de l'Audiència ha negat enfrontament amb el fiscal cap, del que ha dit que és un "gran professional", al que té "estima personal".

Finalment, ha exposat alguns fets "objectius" del cas, el marc del qual, segons ha manifestat, són unes desavinences de caràcter familiar que, en principi, "no pareixen tindre grans peculiaritats, al revés, pareixen desembolicar-se en un àmbit pacífic", amb un procediment civil de separació "exemplar".

Així, ha recordat que la dona va presentar una demanda de divorci al novembre de 2017 i va demanar un règim de visites tan "ampli" que quan el marit va contestar la demanda va demanar un altre exactament igual al que va demanar ella i la custòdia compartida, en considerar aquest règim com a tal. A més, ha destacat que el fiscal va demandar la custòdia compartida, encara que una interlocutòria judicial de mesures provisionals va determinar que era un règim de visites molt ampli, "però com les xiquetes estarien més temps amb la mare, no es pot cridar custòdia compartida".

El president de l'Audiència, que ha desvetlat que es va embargar un compte a l'home per l'impagament de 1.200 euros d'algunes pensions, ha recordat que al gener d'enguany va arribar al jutjat de violència un part mèdic en el qual es detecta que la dona pateix símptomes d'ansietat. "Pensant que pot tindre origen en violència, es remet el part a aquest jutjat, el qual obri diligències i demana informe a la Policia, que informa dient que la dona no vol denunciar", ha aclarit.

El 24 de febrer, segons ha assenyalat Marco, la dona va formular una denúncia per una conversa amb el seu marit "molt desagradable, esguitada d'amenaces a ella i a les xiquetes", que va tindre lloc en una cafeteria en relació a la concreció del règim de visites. La Policia va valorar risc "baix" en eixe moment. En el jutjat de guàrdia es va celebrar una visteta i l'advocat de la dona va demanar la suspensió del règim de visites, "on el ministeri fiscal es va oposar i la jutge de guàrdia va denegar".

Ha recordat que posteriorment en el Jutjat de Violència sobre la Dona va tindre lloc la compareixença sobre l'orde de protecció que es demanava, on el fiscal va demanar allunyament a 250 metres. El 27 de febrer es va dictar una interlocutòria denegant l'ordre de protecció, que va ser recorreguda per la denunciant en dos ocasions, recurs "al que s'oposa el fiscal". El 26 de maig la denunciant va desistir del recurs i, a partir d'ací l'Audiència Provincial va arxivar l'assumpte.