El període abasta l'última etapa del PP al capdavant de l'Ajuntament de València i de l'EMT i els tres primers anys de gestió del següent executiu, el Govern de la Nau conformat per Compromís, PSPV i València en Comú.

Aquesta quantia es plasma en la nota informativa amb les conclusions de la investigació de l'Agencia Antifrau -penjada en la seua pàgina web i consultada per Europa Press- oberta a partir de la denúncia de les jubilacions parcials de l'EMT que va realitzar la pròpia empresa, presidida pel regidor de Mobilitat Giuseppe Grezzi, a la fi de maig.

Va ser el propi edil qui va anunciar la passada setmana que l'Agencia Antifrau havia decidit traslladar a la Fiscalia Provincial de València un informe en el qual apunta que l'acord sobre jubilacions parcials de 2013 en l'EMT, aleshores en mans del PP, podria ser l'origen de "presumptes delictes de malversació de cabals públics, frau en subvencions i falsedats" i assegurava que dels fets quedaven exonerats els actuals responsables de l'empresa pública com a denunciants, treballadors i representants sindicals.

L'Agència Valenciana Antifrau ha analitzat la manera de dur a terme des de 2001 les jubilacions parcials d'empleats que, amb una reducció de jornada del 85 per cent en acollir-se a aquesta modalitat no acudien a treballar els 131 dies que els corresponien sinó només 65 encara que per part de l'empresa cobraren i cotitzaven pel total.

Fonts de l'entitat han precisat a Europa Press que la seua investigació analitza el període amb independència de qui governe i que la seua funció és només la d'investigar, per la qual cosa correspon a la Fiscalia determinar si existeix o no responsabilitat i tipificar, en cas que es done, el delicte i qui ho va cometre.

Amb la documentació remesa pels actuals responsables de l'empresa, Antifrau assenyala en les seues conclusions que mereix "la qualificació de fraudulent" el fet que "existint una norma legal, un conveni i un contracte laboral entre l'EMT i cada treballador que fixen en 131 les jornades de treball a realitzar per cada empleat jubilat parcialment en un període de fins a quatre anys", els treballadors acollits a eixa modalitat "realitzen 65 o menys jornades" i que perceben per açò "el salari de 131 jornades".

FONS PÚBLICS DESVIATS DEL SEU FI

L'agència destaca que açò comporta "que es perceben salaris públics per jornades de treball no realitzades". Antifrau, que ha constatat que els salaris del personal de l'EMT "es financen amb cabals públics procedents de tarifes municipals, transferències del pressupost municipal i, fins i tot, un fons estatal d'ajuda al transport", precisa que "si amb diners de naturalesa pública s'abonen jornades de treball que efectivament no s'han realitzat, existeixen fons públics que s'han desviat del seu fi d'interés general".

En aquest sentit, l'agència apunta en les seues conclusions que la realitat constatada per les actuacions que ha realitzat ha sigut que "per part de l'EMT se subscrivien amb els empleats parcialment jubilats contractes a temps parcial que fixaven expressament la realització de 131 jornades de treball en períodes de fins a quatre anys" amb "salaris abonats per eixe nombre de jornades".

No obstant açò, subratlla que "en la pràctica acreditada en la investigació, els sistemes d'organització i de control horari deltreball i de la jornada preveien i registraven un nombre de jornades notablement inferior". L'entitat ha detectat que "fins i tot en dos casos no s'ha treballat cap jornada" encara que s'ha pagat per part de "l'EMT el salari equivalent a 131 jornades de treball".

"SISTEMA D'INCOMPLIMENT"

"Les conclusions de l'Agència no incumbeixen al fet, considerat en abstracte, que siga possible reduir la jornada mínima legalment establida per a la jubilació parcial, assumpte laboral en el qual no entra, sinó a si aquesta reducció es pot materialitzar estipulant en els contractes a temps parcial que se subscrivien per a accedir a aquesta modalitat de jubilació el nombre de jornades legalment establides per a després organitzar un sistema d'incompliment de part d'aquestes jornades que tenia com a conseqüència l'abonament de jornades no realitzades", exposa l'entitat en les seues conclusions.

Amb aquests arguments, l'Agència Valenciana Antifrau constata que "fons públics pressupostats per a pagar treball efectiu no s'han aplicat a la seua legítima fi" i calcula que "els fets constatats han suposat un presumpte crebant a l'erari públic d'1.129.643euros en el període analitzat, que va des de 2014 fins a maig de 2018".