Més de 16.600 persones visiten els dos refugis antiaeris municipals de València
Més de 16.600 persones visiten els dos refugis antiaeris municipals de València AYUNTAMIENTO DE VALÈNCIA

Més de 16.600 persones han visitat els dos refugis antiaeris municipals de la Guerra Civil a València des de la seua reobertura. El refugi situat en l'edifici consistorial, construït en 1938, ha rebut 14.145 visitants des que es va reobrir a l'abril de 2017, mentre que per que se situa en el carrer Serrans, alçat en 1937, han passat 2.478 persones des que es va reinaugurar el passat mes d'abril.

Així ho ha donat a conèixer aquest divendres l'Ajuntament en un comunicat en el qual ha recordat que tots dos refugis obrin de dimarts a dissabte i poden visitar-se en grups de fins a 25 persones. L'entrada és gratuïta i és necessari concertar cita prèvia.

La restauració dels dos refugis de la Guerra Civil va començar en 2016. El primer que es va obrir al públic, a l'abril de l'any passat, va ser el que es troba sota el pati central de l'edifici consistorial. En 2017 va rebre 8.515 visites i en el que portem d'any porta unes 5.630.

Es tracta d'un refugi de tipus escolar que va ser construït en 1938 i que tenia capacitat per a 700 xiquets i xiquetes. Es va modificar parcialment en la dècada dels 50 i en la dècada dels 60 es va utilitzar com a magatzem de documents.

Al llarg del segle va anar caient en desús fins que, fa dos anys, l'Ajuntament va emprendre el projecte "per a la seua posada en valor com a llegat patrimonial de la memòria històrica de la Guerra Civil de la ciutat de València", en paraules de la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello.

“Demanda ciutadana de fa molts anys”

Pel búnquer del carrer Serrans han passat 2.478 persones des que va obrir les seues portes el passat mes d'abril. Després de la guerra, i fins a 1953, va ser utilitzat com a magatzem i tenda de plàtans. Posteriorment l'Ajuntament el va cedir a la falla Santa Creu, que el va convertir en casal, però en 2000 va ser abandonat per problemes de goteres.

La primera fase de recuperació del refugi va consistir en la neteja i impermeabilització del sostre per a esmenar les filtracions d'aigua i seguidament es va realitzar un estudi arqueològic per a escometre la fase final del projecte.

Memòria històrica

L’edil ha recordat que "els edificis inclouen una musealització en panells perquè els visitants aprecien les instal·lacions i recorden quina va ser la seua comesa" i ha puntualitzat que "es tractava d’una demanda ciutadana de fa molts anys i per a nosaltres era molt important dur-la a terme".

El pla de rehabilitació dels refugis antiaeris forma part d'una sèrie d'accions per a la reparació de la memòria històrica, entre les quals s'inclouen el canvi dels noms de carrers i la retirada d'honors, distincions i símbols que incomplien la Llei de Memòria Històrica o la recuperació de les restes mortals de Teófilo Alcorisa.

Consulta aquí más noticias de València.