Així ho ha afirmat en un comunicat, després de conéixer-se aquest dimecres que l'alt tribunal ha deixat sense efecte 11 articles i una disposició final del Decret 61/2017 que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat.

Per a la 'popular', "el decret declarat il·legal, i altres del 'pack immersió', pretenia copiar el full de ruta del nacionalisme català, que allí només ha portat divisió i enfrontament", a més de que "el Consell actua il·legalitat darrere d'il·legalitat i que els ciutadans valencians mereixen llibertat, no imposicions".

San-Segundo ha reiterat que ja van advertir en el seu moment d'aquestes il·legalitats, fins i tot en el tràmit d'informació pública" i que no els "van fer cas i van seguir endavant amb una norma manifestament il·legal". Ha posat com a exemple que "afecta qüestions com la notificació de tràmits administratius, la comunicació entre empleats públics, retolació, publicitat institucional o contractació amb proveïdors".

"Els tribunals han tornat a posar de manifest que (Ximo) Puig i (Mónica) Oltra -president i vicepresidenta del Consell- actuen des del sectarisme, amb prohibicions i, a més, dictant normes contràries a dret", ha asseverat.

Ha lamentat així que "la política del Consell siga arbitrària i il·legal, com ha decretat en diverses ocasions el TSJCV", però ha afirmat que el PPCV es congratula que "una vegada més, la 'desmunte'" i el seu treball "done resultat".

Respecte a la resolució, la diputada ha precisat que "el que manifesta és que el valencià ha de fomentar-se, però sense excloure ni marginar el castellà que és també llengua cooficial". "Ha sigut el PPCV qui ha aconseguit, una vegada més, i gràcies a aquest recurs, que es declare la il·legalitat d'aquest decret", ha insistit.

CONSEQÜÈNCIES EN ALTRES NORMES

De cara al futur, el PP creu que la sentència "també pot afectar posteriors normes que prepara el Consell, com el requisit lingüístic en la nova Llei de Funció Pública, en indicar que no tots els empleats públics tenen l'obligació legal de conéixer el valencià, i menys d'expressar-se amb plena competència per escrit".

En concret, el recurs dels 'populars' a aquest decret es fonamentava en la "marginació del castellà" que suposa, un "atac innecessari" a aquesta llengua per a defendre el valencià, ja que entenien que "en la mitat dels articles, el valencià no es preveia només com a preferent, sinó com a excloent".