La cinta germànica retrata com una dona separada i mare de tres xiquetes s'enamora d'un jove pres. La relació que s'estableix entre tots dos és en principi idíl·lica fins al punt que decideixen casar-se estant ell complint condemna encara, però després tot es complica. La seua directora afirma que sempre li han interessat "els llocs on es viuen experiències socials extremes" i que aquesta curiositat li va portar a "investigar la sexualitat i la intimitat en les presons".

Henrika Kull ja va rodar en 2005 un curt documental, 'Absently present', sobre la relació entre una dona i un pres. Posteriorment va passar molt de temps en presons parlant amb reus com a preparació per a 'Jibril'. "Amb el temps vaig descobrir que no són els parents els que acaben amb les seues relacions sentimentals, sinó els reus, que es tornen més distants a mesura que transcorre la sentència", assegura la realitzadora.

La protagonista de la pel·lícula, interpretada per l'actriu Susanna Abdulmajid, pren a mitat de trama decisions potser més passionals que racionals. Referent a açò, la directora i guionista de la pel·lícula assegura que "estima la intensitat" i que les persones que prenen sempre les decisions correctes li pareixen "molt avorrides".

La part primordial de la història transcorre en un centre penitenciari. "A Alemanya, moltes presons se segueixen construint d'acord amb el sistema panòptic, una arquitectura molt brutalista", assegura Kull, per a qui, a dia de hui, les presons del seu país segueixen sent "institucions molt inhumanes".

Els principals personatges de la pel·lícula són alemanys d'origen àrab i el seu univers és l'hàbitat natural de la història. No obstant açò, la directora de 'Jibril' li resta importància a aquest aspecte: "No volia fer una pel·lícula sobre musulmans sinó sobre dos persones que s'enamoren".

VÍDEOS SEXUALS

L'altra pel·lícula que entra en competició en la cinquena jornada del festival organitzat per l'Institut Valencià de Cultura és la japonesa 'The Hungry Lion', del jove i molt llorejat director Takaomi Ogata, les pel·lícules del qual solen abordar temes polèmics i molt candents en la societat nipona.

En aquest cas el director japonés planteja el tema de l'assetjament que pateix una estudiant dins i fora de l'aula arran de la difusió d'un vídeo de contingut sexual en el qual se suposa és la protagonista, encara que ella ho nega. Però aquesta negativa no és escoltada per ningú i gent tan propera com el seu propi nóvio o la seua pròpia germana acaben per donar-li l'esquena.

La pel·lícula conjumina el tema de l'assetjament, de la impunitat de la violència sexual contra les dones, de les 'fake news' en l'entorn digital i fins al sensacionalisme de la premsa japonesa en una història amb tints realistes que pareix mostrar de manera descarnada alguns descosits més que incòmodes de la societat nipona actual.

"Encara que Hitomi és una estudiant, la situació a la qual s'enfronta la pot patir qualsevol a qualsevol edat", assegura Takaomi Ogata en referència a la víctima de l'assetjament, l'abrupte final del qual la converteix en notícia recurrent en televisió i premsa. Aquesta última part de la pel·lícula constitueix una crítica bastant mordaç contra els mitjans de comunicació del Japó pel seu sensacionalis,e, banalització i falta de respecte a la intimitat de les víctimes.

El títol de la pel·lícula es deu a un quadre del francés Henri Rousseau, 'Lleó famolenc atacant un antílop', referència que no és d'estranyar en un cineasta que ha viscut molts anys a Europa i que es declara admirador de directors del Vell Continent com Robert Bresson, Ingmar Bergman o Luis Buñuel.