València redueix un 34% el seu deute en els últims tres anys
València redueix un 34% el seu deute en els últims tres anys TWITTER AYUNTAMIENTO DE VALÈNCIA - Archivo

L'Ajuntament de València ha reduït una mica més d'un terç el seu deute en els últims tres anys. Si es pren com a referència l'arribada de l'actual Govern tripartit d'esquerres, el Consistori ha passat de 715 milions d'euros d'endeutament a mitjan 2015 a 469 milions d'euros a 31 de maig de 2018, una disminució del 34,41%. 

No obstant açò, la retallada ja es va iniciar en l'última legislatura de l'equip de Govern de Rita Barberá, quan precisament es va disparar fins a màxims. Aquella situació, amb un endeutament de 977 milions d'euros l'any 2012, va desembocar en el pla d'ajust municipal i en una onada de retallades per a posar límit al creixement desmesurat dels nombres rojos de l'administració municipal. Quan el PP va deixar la vara de comandament, a mitjan 2015, el deute es movia a l'entorn dels 715 milions. 

Amb l'arribada de Joan Ribó a l'Alcaldia, el pacte entre Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú va propiciar que l'àrea d'Hisenda recaiguera en el socialista Ramón Vilar. Des de llavors, va prosseguir la reducció del deute, que en 2016 va baixar fins als 656 milions d'euros i va acabar l'exercici 2017 en 552 milions.

“Hem afrontat un dels majors problemes que tenia la nostra ciutat, que era la gestió del deute. Ens trobarem una administració intervinguda, amb un deute de 715 milions d'euros”, va afirmar dimecres passat la portaveu socialista, Sandra Gómez, en la presentació del balanç de gestió de les àrees que gestionen els edils del PSPV-PSOE. 

Impostos a empreses

En aquesta línia, va afirmar que, “gràcies a la gestió de Ramón Vilar en Hisenda, hui hi ha 469 milions d'euros de deute i tenim previst arribar els 452 milions a final d'any. És a dir, hem reduït 263 milions sense pujar impostos municipals i dedicant 21 milions d'euros més a inversions”, va assegurar Gómez. 

No obstant açò, encara que la política fiscal ha mantingut congelats els tributs per als ciutadans, l'Ajuntament sí va pujar alguns impostos o taxes, com l'IBI a les grans superfícies comercials, l'impost de circulació als vehicles de gran cilindrada o l'import que paguen les terrasses de bars i restaurants, sobretot en les zones més cèntriques (i es va baixar en la perifèria). 

L'última novetat en aquesta matèria la va anunciar la setmana passada el propi edil d'Hisenda i està relacionada amb el cobrament d'impostos a edificis propietat de l'Església catòlica que alberguen activitats lucratives, com a hospitals o universitats privades, però deixant fora a temples i entitats assistencials. 
Es tracta, segons va dir el propi Vilar, de “garantir la lliure competència” i que “paguen tots els que han de pagar”. 

Però, a qui deu el Consistori aqueixos diners? Principalment a bancs, i es tracta de deute a llarg termini, segons consta en les dades del Banc d'Espanya. Donada l'evolució positiva de reducció del deute, tant el propi Vilar com l'alcalde de València, Joan Ribó, han sol·licitat en reiterades ocasions que l'Ajuntament isca del pla d'ajust, per a recuperar així “l'autonomia financera”. 

Segona autonomia amb major endeutament

L'evolució de l'endeutament municipal contrasta amb la situació de la Generalitat, que en el mateix període, entre 2015 i 2018, ha vist créixer el seu deute en 3.430 milions d'euros i ja aconsegueix els 45.433 milions. Aquesta quantitat la converteix en la segona autonomia amb major endeutament, solament superada per Catalunya (77.478 milions) i per davant d'Andalusia (34.140 milions) i Madrid (33.489 milions).

L’infrafinançament segueix llastrant els comptes públics valencians, que van experimentar una deterioració molt accentuada a partir de 2010, amb l'impacte de la crisi econòmica.

Les claus 

El deute municipal es va disparar amb la crisi econòmica, i l'any 2012 va arribar a fregar els 1.000 milions d'euros. 

València és ara la tercera capital d'Espanya quant a endeutament. Va tancar el primer trimestre de 2018 amb 509 milions d'euros, per darrere de Saragossa (933 milions) i Madrid (3.371 milions). 

L'anterior Govern del PP va retallar la despesa en diverses àrees (com la neteja urbana) en l'anterior legislatura per a reduir deute. L'actual Executiu local ha congelat els impostos per als ciutadans, encara que ha pujat alguns a empreses.

Consulta aquí más noticias de València.