El nom de Carmen Montón sonava entre els possibles candidats a ocupar la cartera de Sanitat en l'Executiu central i, de fet, aquest mateix matí era preguntada per aquesta possibilitat pels periodistes en un acte a València. "Gràcies per la pregunta però açò no ho puc contestar hui", assenyalava.

Carmen Montón Giménez, nascuda a Burjassot (València), és consellera de Sanitat Universal i Salut Pública des de juny de 2015 en el govern valencià que lidera el socialista Ximo Puig.

Llicenciada en medicina per la Universitat de València i màster en Estudis Interdisciplinaris de Gènere per la Universidad Juan Carlos I, va ingressar en les files socialistes l'any 1992 i, fins ara, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat com, per exemple, el portaveu socialista de la Comissió d'Igualtat en el Congrés dels Diputats (2012-2015), la secretaria d'Igualtat de la Comissió Executiva Federal del PSOE (2014-2016) i la secretaria general adjunta del Grup Parlamentari Socialista (2013-2014).

Així mateix, ha sigut vocal de la Comissió Executiva Federal del Partit Socialista. (2012-2014), coordinadora federal de l'Organització Sectorial de Participació Ciutadana del PSOE (2005-2012) i militant del JSE (1992-2007), regidora de Cultura en l'Ajuntament del seu poble natal, Burjassot (1999-2004) i secretària de Moviments Socials i ONG PSPV-PSOE (2000-2004).

De les iniciatives parlamentàries en les quals ha treballat i de les quals ella mateixa ha reconegut sentir-se "més orgullosa" han sigut la llei que va permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe i la d'identitat de gènere. A més, va ser ponent de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs.

Dins del Partit Socialista ha format part del Comité Federal i ha sigut coordinadora federal de la Sectorial de Participació Ciutadana PSOE. En el 36º Congrés va ser triada vocal de la Comissió Executiva Federal i responsable de les polítiques d'igualtat en la Secretaria d'Igualtat.

Membre de l'Intergrup Parlamentari Espanyol sobre Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva, que va coordinar durant el període 2008-2012, forma part també del Fòrum Parlamentari Europeu de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva, des del 2004, i del Programa de Lideratge Polític de l'Institut Aspen. A més, en el 2013, va participar en la Comissió Parlamentària de la CSW de Nacions Unides, com a representant d'aquest fòrum.

LES SEUES MESURES EN LA GENERALITAT

Quan va assumir la Conselleria de Sanitat en 2015 es va comprometre a rescindir "tots els concerts possibles" i retornar la universalitat a la Sanitat per a "tots".

De fet, la primera mesura del Consell va ser el decret que regulava l'atenció sanitària universal a la Comunitat, que permetia l'accés a la mateixa a immigrants sense papers. Va ser anul·lat l'any passat pel Tribunal Constitucional encara que la fins ara consellera ha defès que eixa atenció universal està en vigor perquè en el seu moment es van emetre unes instruccions per a garantir eixa universalitat per les quals es garanteix la vigència d'aquesta prestació.

La nova ministra sempre s'ha mostrat a favor de la derogació del Reial decret 16/2012, com així ho va exposar recentment en un esmorzar organitzat per Europa Press on, a més, va criticar la "molt poca consideració" que la seua antecessora en el càrrec, Dolors Montserrat, estava tenint cap a les comunitats autònomes.

A més, quan va prendre possessió va encarregar una auditoria sobre les concessions administratives existents i ha capitajat la reversió de la concessió del Departament de Salut de la Ribera, que expirava el 31 de març enguany i ha passat a ser gestionat directament per la Generalitat.

Montón ha reiterat públicament que la seua visió d'aquesta àrea es fonamenta que "la salut és un dret i els drets només es poden defendre amb les ajudes davant del copagament, la universalitat o els tractaments per a l'hepatitis C des d'un sistema sanitari públic", iniciatives que ha engegat des del seu càrrec de consellera, encara que en el cas de l'eliminació de copagament farmacèutic també va ser recorregut per l'anterior Govern davant els tribunals.

POLÈMIQUES SOBRE NOMENAMENTS

No obstant açò, durant els seus tres anys al capdavant de la sanitat valenciana, Montón ha sigut també objecte d'algunes polèmiques com el nomenament de Mònica Almiñana com a gerent de la Fe, que l'oposició va criticar, acusant Montón de crear una plaça 'ad hoc' anunciant la convocatòria d'aquest càrrec cinc dies després d'informar de la designació d'Almiñana, que va ser consellera delegada del Consorci Sanitari Integral en Catsalut i senadora pel grup de l'Entesa pel Progrés.

També va suscitar controvèrsia el nomenament del seu marit com a gerent de l'empresa Egevasa -càrrec al que va renunciar posteriorment-, una firma mixta de la Diputació de València, que va defendre que es tracta d'àmbits competencials diferents i d'administracions diferents". La pròpia vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, va apuntar aleshores que no era "estètic" i "no s'hauria d'haver produït" eixe nomenament.

NO ES VA SITUAR ENTRE ELS CRÍTICS A SÁNCHEZ

En el plànol polític, Montón no figurava en la llista de 17 crítics que al setembre de 2016 van renunciar a seguir en la Comissió Executiva Federal de Pedro Sánchez -i entre els quals sí es trobava el propi secretari general del PSPV i cap del Consell, Ximo Puig-.

No obstant açò, després d'aquest gest, l'aleshores consellera no va tornar a realitzar cap pronunciament sobre el dirigent socialista, que no la va incloure en la seua nova direcció al juny de 2017 després de guanyar les primàries a Susana Díaz.

La consellera no es va prodigar en declaracions polítiques ni sobre la crisi del seu partit en eixe període i demanava constantment "no barrejar àmbits" en referència a les seues competències en el PSOE i en l'Executiu autonòmic. Ara deixa la seua cartera en el Consell de Ximo Puig per a integrar-se en l'equip de govern de Pedro Sánchez.