La jutge absol als membres d'España 2000 acusats d'amenaçar Oltra
La jutge absol als membres d'España 2000 acusats d'amenaçar Oltra EUROPA PRESS

La magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número sis de Llíria (València) ha absolt els quatre membres d'España 2000 acusats d'amenaçar i coaccionar la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, a les portes de la seua vivenda, en considerar que l'acció desenvolupada era "innecessària" des del punt de vista de la llibertat d'expressió però no constitueix il·lícit penal.

Per a la magistrada, l'al·legada "potencialitat perillosa" dels denunciats per la seua suposada vinculació amb l'extrema dreta "no pot ser tinguda en consideració" per a valorar els fets jutjats en aquest procediment. Així, sí que considera que es van presentar innecessàriament davant la casa d'Oltra, "alterant" la seua tranquil·litat i l'assossec familiar, però d'açò no es deriva "una comminació implícita de causar-li mal algun".

Per açò, la jutgessa absol l'assessor jurídic d'España 2000 i expresident d'aquesta formació, José Luis Roberto, i a altres dos homes i una dona membres d'aquest partit, per als qui la fiscal demanava, per a cadascun d'ells, 900 euros de multa per un delicte lleu d'amenaces i la prohibició d'acostar-se a 300 metres d'Oltra o, subsidiàriament, la mateixa condemna per coaccions lleus. L'Advocacia de la Generalitat reclamava la mateixa pena però elevava la multa a Roberto als 1.800 euros.

Segons la jutgessa, Oltra no va intentar eixir de la seua casa; no consta que es polsara el timbre; ni que volgueren accedir a la casa, o colpejaren la porta o llançaren objectes, "actituds que podrien haver infós objectivament un temor fundat"; el to usat és "de tipus jocós i festiu"; l'horari no va ser "especialment intempestiu" i amb les màscares usades volien evitar la seua identificació.

Tampoc està acreditat que saberen que dins de la casa estaven els fills d'Oltra, d'origen etíop, o que es trobara també l'empleada de llar, de nacionalitat uruguaiana. En aquesta línia, subratlla que no es va proferir cap consigna ni es va realitzar una manifestació de tall racista o xenòfob. La vicepresidenta va declarar que es va sentir "espantada" i va témer pels seus fills durant l'acció mentre que Roberto i els seus companys van al·legar que van actuar moguts per la intenció de defendre la unitat d'Espanya davant de l'actitud de Compromís amb el 'procés' català.

Sense reiteració per a ser assetjament

Segons el parer de la magistrada, aquesta conducta desenvolupada tindria cabuda únicament en el delicte d'assetjament "però només si tinguera una reiteració en el temps", la qual cosa no succeeix en aquest cas, segons s'assenyala en la sentència, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

La magistrada, que entén justificada la intervenció de l'Advocacia de la Generalitat en el processament atés que en l'acció es referien a Oltra com a vicepresidenta a més de com a membre de Compromís, l'acció suposa una "intimidació de caràcter circumstancial que no aconsegueix la qualificació delictiva en faltar l'element objectiu consistent en la comminació al subjecte passiu d'un mal injust, determinat i possible".

Així mateix, la jutgessa entén que no és la seu penal el lloc "idoni" per a analitzar l'ideari d'España 2000, la il·legalitat del qual no es va al·legar en el juí o si, a conseqüència d'ell, "els denunciats suposaven sense més una amenaça per a la denunciant", ja que a Espanya el denominat dret penal d'autor és contrari al principi constitucional de culpabilitat (aquell que sosté que l'home ha de ser enjudiciat no pel que fa sinó pel que és).

Així, sosté que els retalls de premsa aportats en la vista -com els relatius als incidents del passat 9 d'Octubre- són un intent de demostrar la "perillositat" de les persones vinculades amb España 2000 i Levantina de Seguridad, la qual cosa suposaria aplicar eixe dret penal d'autor no permés, i afig que cap dels denunciats té antecedents penals.

Els fets van ocórrer el 18 d'octubre de 2017, sobre les 21.00 hores, quan un grup de persones, algunes de les quals portaven la cara tapada amb caretes de la pel·lícula Scream, va arribar amb cotxe davant la casa d'Oltra, van desplegar una bandera espanyola sobre la qual es podia llegir 'Viva la Unidad de España' i van posar la cançó de Manolo Escobar 'Que viva España' al mateix temps que emetien consignes com "Mira, esta es tu bandera" i gravaven un vídeo.

Consulta aquí más noticias de València.