La Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha decidit mantindre en segon grau penitenciari a Marcial López, el que fóra president de la Fundación Cyes i condemnat a tres anys i nou mesos de presó en la primera peça del cas Cooperació, en una resolució en la qual recorda que els fets que l'han portat a la presó són "especialment reprovables" i van causar "gran alarma social".

Així ho assenyala en una resolució facilitada pel TSJCV en la qual desestima el recurs de López contra la resolució de la Subdirecció General de Tractament i Gestió Penitenciària de data 17 de març de 2017, per la qual acordava el seu manteniment en segon grau, classificació en la qual es troben els penats en els qui concorren unes circumstàncies personals i penitenciàries de normal convivència, però sense capacitat per a viure de moment en semillibertat.

La sala assenyala que no és qüestionable que l'intern gaudeix de plena integració social i familiar i d'un nivell de formació elevat, una situació que ja existia abans de cometre el delicte i que va ser la que a més li va facilitar fer-ho, per la qual cosa la resolució no es deu centrar en la reeducació i reinserció social del penat.

RECONEIXEMENT DEL DELICTE

En aquest sentit, precisa que la reeducació s'ha de plantejar en l'observació que fins a quin punt ha assumit el delicte i ha reconegut haver obrat malament "ja que pot ser que siga difícil que en un futur puga veure's involucrat en una trama corrupta com la qual va determinar el seu empresonament, però res garanteix que en veure's en una situació de confiança semblant pot incórrer en conductes similars", quan a més en el seu informe penitenciari se li assigna un pronòstic "de reincidència alt".

A més, també es refereix a la "naturalesa complexa" del delicte pel qual compleix condemna i la naturalesa dels béns als quals va afectar, els fons dedicats a tasques socials "que fa els fets especialment reprovables". A més, afig que la trama en la qual es va veure involucrat "va produir una gran alarma social, per la pròpia naturalesa dels béns sobre els quals va recaure i el grau de corrupció de l'administració que va posar de manifest", encara que el penat no estiga culpable en la resta de peces en investigació.

I subratlla, finalment, que els fets van suposar un "greu crebant a l'administració", del que solament s'ha recuperat una xicoteta part i sense que s'haja destacat una voluntat dels condemnats per a reparar el dany causat.

En la primera peça del 'cas Cooperació' es van investigar irregularitats en la concessió de subvencions per part de l'extinta Conselleria de Solidaritat a la Fundación Cyes l'any 2008, que va rebre 1,6 milions d'euros per a dos projectes a Nicaragua, dels quals solament van arribar a la seua destinació 43.000 euros, ja que la resta es va destinar a la compra d'immobles a València i al pagament d'uns 400.000 euros a una mercantil del capitost de la trama, Augusto César Tauroni.

Consulta aquí más noticias de València.