El ple de Les Corts ha aprovat aquest dijous, amb els vots a favor de PSPV, Podem, Compromís i Cs i el rebuig del PP, la llei per la qual es crea el Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana, però amb el compromís de tramitar una proposició no de llei perquè el president d'aquest òrgan siga triat per Les Corts i que el Consell trie dos membres però "prèvia la seua compareixença" en la cambra autonòmica per a avaluar "la seua idoneïtat".

Durant el debat, el diputat de la formació morada Antonio Montiel ha mostrat el seu rebuig a la forma de triar els membres d'aquest òrgan en considerar que es posava en risc la seua independència del poder polític perquè dos dels seus set membres eren triats pel Consell, mentre que les Corts escollien cinc, la qual cosa comporta que un terç els membres eren designats per l'executiu autonòmic. Així mateix, el cap del Consell, Ximo Puig, decidia al president del Consell d'entre els set membres.

Davant aquest advertiment, s'ha suspés la sessió plenària durant 25 minuts per a pactar entre tots els grups una esmena transaccional que finalment no ha tirat endavant perquè el PP ha rebutjat firmar-la i sense la rúbrica de tots els grups no pot debatre's.

El 'popular' Jorge Bellver ha atribuït la decisió a dos motius: que no era responsabilitat del PP que "Podem li marque un gol per l'esquadra" a les altres formacions i el segon perquè considera que hi ha hagut mesos "suficients" per a arribar a un acord. "Fins que no ha arribat l'envit de Montiel no han estat disposats a cedir, doncs accepten-li l'esmena o voten-la", ha etzibat a la resta de formacions.

No obstant açò, s'ha aconseguit traure endavant la norma en aconseguir el compromís de presentar aquest mateix divendres la proposició no de llei per al seu tràmit per lectura única en un ple de Les Corts que contemple els nous compromisos.

Per tant, la Comunitat comptarà amb un Consell Audiovisual com a "autoritat independent, encarregat de vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris en l'àmbit dels mitjans audiovisuals". A més, una entitat de dret públic amb autonomia orgànica i funcional per a l'exercici de les seues funcions i independència respecte de qualsevol control polític en les seues decisions.

La norma inclou que l'oposició per a la provisió definitiva de llocs de treball en la nova ràdio i televisió valenciana se celebrarà dins del termini màxim de tres anys. En elles es valorarà l'experiència en l'extinta RTVV, la CVMC o en un altre ens audiovisual públic, encara que "no podrà suposar l'exclusió per complet de qui no compte amb algun d'aquests mèrits".

Durant el debat parlamentari, el diputat de Cs Toni Subiela ha considerat "essencial" la creació d'aquest organisme perquè "els mitjans de comunicació vetlen pels drets i llibertats i que no passa en altres territoris en els quals la lliure expressió d'idees i opinions i el dret ciutadania a rebre informació plural i veraç s'impedeix sistemàticament".

"Necessitem un sector lliure, plural i independent del poder polític que genera activitat econòmica de forma eficient i en el qual prevalga el sentit comú i la professionalitat sempre allunyat d'ideologies totalitàries i sectàries que tant mal fan al sector audiovisual", ha remarcat.

Per la seua banda, Antonio Montiel, de Podem, ha advertit que si un terç dels membres del Consell són nomenats pel Consell "és molt poc possible i difícil que siga independent".

Des de Compromís, el seu síndic, Fran Ferri, ha destacat que l'esperit de la norma és "situar el model audiovisual valencià més prop dels d'Europa i més lluny de la trista realitat que suposa l'espanyol". Ha ressaltat així que trasllada competències que ara té el govern a un "òrgan independent" com són les llicències de TDT, la redacció dels plecs de condicions per a concursos de mitjans de comunicació o possibles sancions.

Al seu juí, amb aquesta norma es fa un pas per a "comptar amb un model audiovisual avançat que deixe arrere dècades de manipulació i ús partidista dels mitjans públics.

Així mateix, la parlamentària Mercedes Caballero (PSPV) ha reivindicat la necessitat de ciutadans "lliures, informats i formats" amb mitjans "plurals sense ingerències dels poders polítics". "No volem mitges veritats, grans mentides ni més divendres negres. No volem més dimissions, ni ingerències i d'açò va aquesta llei, que per fi es vetlara pels drets dels ciutadans i també dels mitjans de comunicació", ha reivindicat.

"En els sistemes democràtics més avançats resulta necessari desvincular el poder polític dels mitjans de comunicació perquè això garanteix la llibertat i la pluralitat", ha remarcat, per a destacar que, amb aquesta llei, les competències que estan en l'executiu passen ara a una autoritat independent i no suposa cost addicional.

No obstant açò, el diputat del PP Jorge Bellver ha acusat el Govern valencià de voler un Consell Audiovisual "al seu servei, pagat amb diners públics i en mans dels seus amics". "El que han fet amb aquesta llei és posar tot el que té a veure amb matèria audiovisual en mans dels seus amics", ha subratllat.

"Parlen de pluralitat, independència, però exactament el que estan fent en la televisió van a fer en aquest Consell i és que si van a la pàgina web d'À Punt si veuen alguna notícia referent al presumpte finançament irregular de PSPV i Bloc la convide a un café", ha etzibat a Caballero.

Bellver s'ha dirigit a la bancada de Cs per a manifestar-los que li "costava creure" el seu suport a aquesta norma. "No puc entendre que facen viable el que no volen per a Catalunya perquè allí en el seu programa advoquen per tancar el Consell audiovisual català".

Per al diputat 'popular', la formació taronja "s'estan convertint en col·laboradors necessaris del tripartit i s'han convertit en el cel·lofan de la catalanització d'aquesta terra" perquè els ha recriminat que hagen dotat a la Comunitat de mitjans al servei del Consell.

Sobre aquesta qüestió, Subiela (Cs) ha subratllat que no volen que À Punt siga "Tv3, però tampoc RTVE" i ha puntualitzat que a Catalunya el que s'ha demanat és eliminar el Consell "tal com està ara" i així ho demanaran si el valencià "es converteix en això". "Esperem que aquest consell no es mire en l'espill del català. Cs no ha vingut per a conformar-se i rendir-se, sinó que lluitarem perquè hi haja mitjans de comunicació dignes en aquesta terra", ha reivindicat.