Així ho han indicat lletrats dels condemnats consultats per Europa Press, que coincideixen a assegurar que no s'esperaven una sentència "tan dura" sinó que pensaven que el Suprem anava a rebaixar les penes que en el seu moment els va imposar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, igual que va ocórrer amb la condemna a l'exconseller de Solidaritat, Rafael Blasco, i el conegut com cas Cooperació.

El Suprem ha rebutjat tots els recursos dels condemnats i ha confirmat 13 anys de presó per al 'capitost' de la trama, Francisco Correa; 13 anys i tres mesos per al 'número dos' de la Gürtel, Pablo Crespo; 12 anys i tres mesos per a Álvaro Pérez 'el Bigotes' i nou per a l'exconsellera de Turisme amb el Govern de Francisco Camps, Milagrosa Martínez.

Altres tres funcionaris de l'aleshores Agència Valenciana de Turisme i un alt càrrec de la conselleria compliran entre tres i set anys de presó: l'ex-cap de l'àrea de Mercats i Comunicació Isaac Vidal, set; Rafael Betoret, ex-cap de Gabinet de la consellera, sis; Jorge Guarro, ex-cap de Promoció de l'AVT, quatre, i Ana Grau, excoordinadora de Fires, tres anys.

Els altres tres condemnats guarden relació amb les empreses del grup Correa: Isabel Jordán, exadministradora d'algunes de les societats (sis anys); Cándido Herrero, exempleat d'Ornage Market (quatre anys i quatre mesos) i Mónica Magariños, exempleada de la societat de 'El Bigotes' (tres anys).

Segons les fonts de les defenses consultades, estan "afonats" i "destrossats" perquè no s'esperaven una sentència "tan dura" i confiaven que el Suprem admetera els seus recursos -entre els dos motius al·legats per Magariños i fins a 31 per Pablo Crespo-, entre els arguments dels quals figuraven que s'havia produït vulneració del dret a un juí amb totes les garanties i a la tutela judicial efectiva, absència de motivació dels fets considerats provats; vulneració del dret al secret de les comunicació, entre d'altres.

En aquesta línia, subratllen que en el supòsit de la malversació, per exemple, es xifra en un poc més de 200.000 euros, una situació que contraposen al cas Blasco, que va ser condemnat per irregularitats en la concessió d'ajudes a ONG per a projectes en el tercer món -dels 1,6 milions d'euros destinats només van arribar a la seua destinació 47.000- i el TS li va rebaixar la condemna de huit anys a sis i mig.

En el cas de Milagrosa Martínez, des de la seua defensa apunten que primer valoren la possibilitat de recórrer al Constitucional -tenen 30 dies hàbils per a fer-ho- i veuen "prematur" qüestionar-se la petició de l'indult davant el Govern. En el cas que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana acordara el seu ingrés a la presó, la defensa de l'exconsellera sol·licitaria la mesura cautelar de suspensió d'eixe ingrés.

PROCÉS PER A L'INGRÉS A LA PRESÓ

A partir d'ara, una vegada la sentència és ferma, els passos per a l'entrada a la presó comencen per la devolució de la causa al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana o bé rebre una certificació del Suprem sobre la fermesa que ha aconseguit la decisió.

Una vegada superat aquest tràmit, la sala citarà els condemnats per a entregar-se o comunicar-los el manament d'ingrés voluntari a la presó. Els condemnats poden plantejar la suspensió de la pena de presó -no la multa- mentre es tramitara la petició d'indult, en el cas que optaren per sol·licitar-ho al Govern.

Al febrer del passat any el TSJCV va dictar la sentència en la qual va condemnar l'exconsellera i funcionaris del seu departament i les empreses del grup Correa per les irregularitats comeses per a adjudicar a Orange Market els contractes per a la concurrència en fires de turisme en les anualitats de 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009.

La sentència exposa que les relacions del grup d'empreses amb l'administració eren tan fluïdes, abans i durant l'adjudicació dels contractes, que es va produir un "desembarcament" i de fet una 'substitució' de l'administració de la conselleria per les empreses de Gürtel, doncs eren elles les que confeccionaven i redactaven els contractes, sempre admesos per l'administració, realitzaven els plànols, i fins i tot dissenyaven els criteris de valoració de les propostes.