La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat íntegrament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que va condemnar a penes que oscil·len entre els tres i els 13 anys de presó per als onze acusats de falsejar contractes entre la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana dirigida per Milagrosa Martínez i la trama corrupta Gürtel per a la fira de turisme Fitur entre els anys 2005 i 2009.

En desestimar els recursos dels acusats, l'alt tribunal acaba d'emetre la primera sentència ferma del 'cas Gürtel', deu anys després que començara a investigar-se la trama de corrupció.

D'aquesta manera, el Suprem confirma la condemna de 13 anys de presó per al 'capitost' de la trama, Francisco Correa; de 13 anys i tres mesos per al 'número dos' de la Gürtel, Pablo Crespo; i de 12 anys i tres mesos per a Álvaro Pérez 'El Bigotes'. A més, confirma els nou anys de presó imposats pel TSJCV a l'exconsellera de Turisme en el Govern de Francisco Camps, Milagrosa Martínez.

A més, la sala confirma la condemna per a altres tres funcionaris de l'aleshores Agència Valenciana de Turisme i un alt càrrec de la conselleria: Isaac Vidal (set anys de presó); Rafael Betoret -excap de Gabinet de la consellera i que es va conformar al pagament d'una multa de 9.600 euros en el conegut com a 'cas del trages'- (sis anys de presó); Jorge Guarro, excap de Promoció de l'entitat (quatre anys) i Ana Gra, excoordinadora de Fires (tres anys).

Els altres tres condemnats guarden relació amb les empreses del grup Correa: Isabel Jordán, exadministradora d'algunes de les societats (sis anys); Cándido Herrero, exempleat d'Orange Market (quatre anys i quatre mesos) i Mónica Magariños, exempleada de la societat de 'El Bigotes' (tres anys).

El TS confirma que Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo van cometre delictes de malversació de cabals públics, suborn actiu, tràfic d'influències i associació il·lícita, més falsedat documental en el cas d'aquest últim. Segons la sentència, l'exconsellera va cometre malversació de cabals, suborn passiu i prevaricació administrativa.

Sobre l'associació il·lícita, considera el Suprem que són responsables Correa, Crespo, Pérez, Jordán, Magariños i Herrero, ja que entén que en el relat fàctic es descriuen els elements del tipus penal, és a dir, un "entramat de societats, estructurat i jerarquitzat, per a participar en licitacions públiques amb vulneració de la legislació administrativa i els principis de transparència que han de guiar l'acció administrativa".

La sala rebutja així cadascun dels recursos plantejats contra la decisió pels condemnats -entre dos motius al·legats per Magariños i fins a 31 per Pablo Crespo- els qui sostenien que s'havia produït vulneració del dret a un juí amb totes les garanties i a la tutela judicial efectiva, absència de motivació dels fets considerats provats; vulneració del dret al secret de les comunicació, entre d'altres.

Així mateix, rebutja la petició formulada per alguns dels condemnats de nul·litat de les gravacions realitzades en el seu moment als membres de la trama per l'exregidor de Majadahonda José Luis Peñas, que van donar origen al procés.

Les defenses sostenien que s'havia produït vulneració al dret a la intimitat, però la sala arreplega la seua pròpia doctrina per a indicar que cap lesió es produeix "quan l'inici de les actuacions resulta de les gravacions que una persona aporta a la investigació i són objecte de la perquisició judicial i policial, subjecta als principis i garanties propis d'un sistema processal observant dels drets fonamentals".

Afig que es tracta d'una conversa gravada per un particular de les successives trobades que va mantindre amb els acusats. "Si eixes trobades són lliures i espontànies entre dos particulars, i un dels quals decideix gravar-les, no suposa una afectació del dret fonamental de la persona que intervé en la conversa, doncs amb independència de la seua valoració ètica i moral, el prohibit és la indagació de la intimitat per part dels òrgans públics d'investigació sense observança de les garanties legals i constitucionals", afig la sala.

Una altra qüestió diferent, segons el tribunal, és la rellevància que s'haja de donar en la prova dels fets a eixes gravacions, la valoració de les quals dependrà en cada supòsit de la corroboració de les testificals sentides en el juí.

A més, entre altres multes, Correa, Crespo i Pérez hauran d'abonar 3,9 milions d'euros cadascun pel delicte de tràfic d'influències. A més, la sentència confirmada estableix que ells tres més Isabel Jordán, Milagrosa Martínez, Betoret, Vidal i Guarro, indemnitzen de forma solidària la Generalitat Valenciana en la quantitat de 271.636 euros, amb responsabilitat solidària parcial també de Mónica Magariños i Cándido Herrero.

El 8 de febrer del passat any el TSJCV va dictar la sentència en la qual va condemnar l'exconsellera i funcionaris del seu departament i les empreses del grup Correa per les irregularitats comeses per a adjudicar a Orange Market els contractes per a la concurrència en fires de turisme en les anualitats de 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009.

La sentència exposa que les relacions del grup d'empreses amb l'administració eren tan fluïdes, abans i durant l'adjudicació dels contractes, que es va produir un "desembarcament" i de fet una 'substitució' de l'administració per les empreses de Gürtel, doncs eren elles les que confeccionaven i redactaven els contractes, sempre admesos per l'administració, realitzaven els plànols, i fins i tot dissenyaven els criteris de valoració de les propostes.

Eixa situació va ser possible per les relacions personals d'amistat sorgides entre Correa, Pérez i Crespo, amb Milagrosa Martínez i funcionaris del departament, "pel coneixement personal derivat de la participació del grup en anteriors campanyes amb el partit polític que sustentava el govern de la Comunitat autònoma, i sostinguda, posteriorment, amb els regals que es realitzaven per les festes de Nadal".