En l'altre extrem se situen Balears i Castella-la Manxa, on només l'11,6% i el 12,9% dels assalariats treballen en règim de jornada parcial, respectivament. "Malgrat les diferències en nivells entre regions, si s'atén a la seua evolució s'observa que l'ús de la parcialitat va augmentar lleugerament en la crisi, però està caent en els últims anys", constata Fedea.

Andalusia i Extremadura són les comunitats autònomes que presenten, en major mesura, "fortes resistències" per a reduir les seues taxes d'atur, mentre que Aragó, Madrid, Navarra i País Basc presenten, en qualsevol moment del cicle econòmic, taxes d'atur molt inferiors a les del total nacional, segons aquest estudi.

D'acord amb aquest informe, Múrcia, Extremadura i Castella-la Manxa són les regions en les quals la recuperació en termes de taxa de parada pareix afectar molt menys a dones que a homes. Per contra, les taxes d'atur han convergit per a homes i dones a Astúries, Balears, Cantàbria, Galícia, Madrid i País Basc.

Fedea constata que el col·lectiu d'aturats ha anat envellint en les diferents comunitats de forma "molt acusada". El cas més cridaner, precisa, és el de Castella i Lleó, on el pes dels majors de 45 anys ha augmentat en 21 punts des de l'inici de la crisi, principalment en detriment dels de mitja edat.

L'estudi constata a més que la incidència dels aturats de llarga durada ha augmentant amb la crisi, sobretot a partir de 2009, observant-se en general una disminució a partir de l'inici de la recuperació econòmica fonamentalment a Aragó, Múrcia, Catalunya i Navarra. En aquestes regions, el descens de l'atur a de llarga durada és molt més acusat que en les altres.

No obstant açò, País Basc i Astúries mostren resistències a reduir l'atur de llarga durada, mentre que a Balears aquest només aconsegueix a un de cada tres aturats.

L'observatori de Fedea posa de manifest les "notables diferències" d'ocupació dels majors de 16 anys entre les regions del nord-est i del sud-oest. Així, Madrid i Catalunya presenten valors superiors al 53%, mentre que en l'altre extrem se situa Extremadura, on només 41 de cada 100 adults estan ocupats.

Amb independència del cicle econòmic, Andalusia, Astúries i Extremadura es troben estancades en uns nivells baixos d'ocupació i alts nivells d'atur. Per contra, Madrid i Catalunya són les comunitats amb major dinamisme i menor pes de la inactivitat.

Les dones no arriben a representar la mitat de les persones ocupades en cap comunitat autònoma. Les regions del nord mostren un augment progressiu en participació de les dones entre els ocupats al llarg del cicle, seguides per Catalunya i Madrid. Per contra, a Extremadura i Múrcia, malgrat l'augment de la incidència de dones en els primers anys de recessió per la major destrucció d'ocupació masculina, la incidència de dones ocupades ha tornat a disminuir amb l'inici de la recuperació econòmica, segons Fedea.

AUGMENTA LA TEMPORALITAT EN LA RECUPERACIÓ

En l'informe es destaca també que la presència dels jóvens en el mercat laboral no s'ha recuperat després de la crisi, mentre que es produeix una incidència creixent de majors de 45 anys fonamentalment a Astúries, Castella i Lleó, País Basc i Cantàbria.

D'altra banda, Fedea crida l'atenció sobre el "clar augment" de la temporalitat en la major part de les comunitats durant l'actual fase de recuperació econòmica. Mentre que Madrid i Catalunya presenten anivelles temporalitat molt inferiors en tots els moments del cicle, Andalusia i Múrcia tenen nivells "persistentment molt per damunt de la mitjana en qualsevol moment del cicle econòmic".