Soler ha fet aquestes declaracions després de les dades del dèficit de 2017 fets públics aquest dilluns pel Ministeri d'Hisenda, que revelen que la Comunitat Valenciana va tancar l'exercici passat amb un desfasament entre ingressos i despeses no financeres de -796 milions, la qual cosa suposa el 0,73% del PIB valencià, ha informat la Generalitat Valenciana en un comunicat.

La Comunitat Valenciana es queda a únicament 13 centèsimes del compliment de l'objectiu de dèficit per a 2017, que era del 0,60% del PIB, i és l'autonomia, juntament amb Extremadura, que més ha reduït els números rojos respecte a 2016, quan es va situar amb 1.571 milions i l'1,50% del PIB.

D'aquesta manera, la Generalitat ha reduït a la mitat el desfasament entre ingressos i despeses en un sol any, amb una minoració de 775 milions en valors absoluts i de 0,77 punts en termes de PIB. I açò després d'haver rebaixat el dèficit en quasi 1.000 milions i un punt de PIB en 2016 respecte a 2015. En dos anys complets de gestió, els números rojos s'han rebaixat en 1.768 milions i 1,81 punts de PIB. El dèficit és ara menys d'un terç (796 milions) del que es va registrar en 2015 (2.564 milions).

"L'únic incomplidor ha sigut el Govern central, que s'ha mostrat incapaç de fer valdre el compromís del president Rajoy, condemnant als valencians a seguir un any més amb un finançament discriminatori i que suposa que tinguen menys drets que la resta de ciutadans espanyols", ha assenyalat el conseller. "El resultat d'aquest marc financer injust és que una part dels nostres ingressos ens arriba, no com a la resta mitjançant transferències, sinó en forma de préstecs del FLA molts mesos després, quan l'Executiu central té a bé, danyant les possibilitats de les nostres empreses i ciutadans", ha afegit.

Soler ha insistit que la Comunitat Valenciana hauria complit "sobradament" amb el dèficit d'haver-se reformat el sistema de finançament per a garantir uns recursos justs. La Generalitat reivindica 1.325 milions per a "situar-se en la mitjana de les comunitats i, davant l'incompliment del Govern central que en 2017 hi hauria un nou sistema de finançament, va exigir una aportació transitòria i extraordinària". L'Executiu central no va respondre.

REDUCCIÓ DE LA BRETXA AMB L'OBJECTIU

A la llum de les dades del Ministeri, segons la Conselleria, s'evidencia que la Comunitat Valenciana, "sense necessitat d'imposar retallades als valencians i a pesar de no comptar amb un finançament just davant la inacció del Govern central, està compromesa també en la senda de reducció del dèficit". En eixe sentit, l'escletxa respecte a l'objectiu de dèficit s'ha reduït considerablement: En 2017 és de només 13 centèsimes, enfront de les 8 dècimes de desfasament en 2016.

"Malgrat el sistema injust i discriminatori que pateixen els valencians i la passivitat del Govern central, hem reduït el dèficit sense necessitat de dur a terme retallades perquè hem implantat una gestió honesta i eficaç, on els excessos i malbarataments són cosa del passat. Som plenament conscients que gestionem els diners de tots els valencians", ha ressaltat el conseller.

En 2014, últim any complet de gestió del anterior Consell, l'escletxa respecte a l'objectiu de dèficit va ser d'1,60 punts; és a dir, 12 vegades major que la registrada en 2017 (0,13). Els números rojos han disminuït dràsticament en comparació de 2014 i, sobretot, en relació a 2011, quan va aconseguir cotes molt elevades. En concret, el dèficit s'ha minorat un 84% respecte a 2011, quan el desfasament entre ingressos i despeses va sumar 4.981 milions (-4,95% de PIB), sense tindre en compte la liquidació negativa de 2011.

El descens dels números rojos és del 69% en relació a 2014, quan el dèficit va ser de 2.564 milions (-2,60% del PIB). En 2011, incloent la liquidació negativa de 2009, el desfasament va sumar la xifra rècord de 6.696 milions i el 6,7% del PIB, nombres que s'han reduït fins als citats -796 milions i -0,73%.