La màgia de la lluna de Haydn dóna pas a la fantasia del cabaret en Les Arts
La màgia de la lluna de Haydn dóna pas a la fantasia del cabaret en Les Arts PALAU DE LES ARTS

El Palau de Les Arts Reina Sofia de València estrena dijous que ve una versió de la comèdia bufa 'Il mondo della Lluna' de Joseph Haydn en la qual la llibertat i la màgia que representava aquest astre en el segle XVIII es recreen en la fantasia i els colors que s'experimenten en un cabaret de hui.

El director d'escena d'aquesta producció, Emili Sagi, i el director musical, Jonathan Brandani, han presentat aquesta producció del teatre Arriaga de Bilbao, en col·laboració amb l'Òpera de Montecarlo, que estarà a València fins al pròxim 14 de març.

Les quatre funcions, que es desenvoluparan en el Teatre Martín i Soler, retran homenatge al recentment mort Jesús López Cobos, director musical original d'aquesta producció i que va dirigir l'estrena al maig de 2013 a Bilbao.

Brandani i Sagi treballen des de principis de febrer amb els artistes del Centre Plácido Domingo que integren l'elenc: Vicent Romero i Moisés Marín (Ecclitico); Olga Syniakova (Ernesto), César Méndezi Jorge Eleazar Álvarez (Buonafede); Annya Pinto (Clarice), Giorgia Rotolo i Elena Schirru (Flaminia), i Andrés Sulbarán (Cecco). El repartiment es completa amb la mezzosoprano Nozomi Kato, antiga alumna del Centre, en el paper de Lisetta, juntament amb la participació de tenors i baixos del Cor de la Generalitat Valenciana.

Es tracta del segon títol que Les Arts programa de Haydn, una òpera bufa de tres actes, amb llibret basat en una obra de Carlo Goldoni, es va estrenar en Eszterháza, Hongria, en 1777, però que ha sigut molt poques vegades representada en el món líric.

Ambientada en un cabaret

L'obra és una divertida comèdia d'embolics en la qual s'enganya a un burgés un "poc simple" i apassionat de l'astronomia, Buonafede, representant del masclisme burgés del seguisc XVIII, per a fer-li creure que viatja la lluna per venjança per no permetre a les seues filles casar-se amb qui elles volen per a ajuntar-les amb marits rics.

Sagi ha explicat que ara ja no podia ambientar el món de la llibertat que el "molt rebel" Goldoni va idear en la lluna quan l'home realment ja ha caminat per ella i fins i tot va deixar la bandera.

Per això, eixe món llibertí i màgic de la lluna s'ha traslladat a "la fantasia, els colors i els lluentons" que brinden un cabaret de hui. "Als artistes no els podríem exigir ballar com ho fan si estigueren condicionats per les rigideses dels trages del segle XVIII", ha constatat.

Per la seua banda, la llar de Buonafede s'ambienta en una casa "espantosa" dels 70 d'una barriada de gran ciutat com Madrid, amb un "horrorós" paper de cuina i plena de trastos i coses per planxar.

El director d'escena destaca que la hilaritat de l'escena de la cuina amb les filles i la criada és pròpia de qualsevol comèdia d'Almodóvar. "Tot té una escenografia molt sorprenent. Mai esperes què va a passar", ha assenyalat.

Durant la seua intervenció, Sagi ha demanat als polítics valencians que tinguen "la raó i la sensibilitat suficient" com per a "no deixar caure ni un punt" la qualitat amb la qual es treballa en un teatre tan "meravellós" com Les Arts, que, actualment, està a l'espera del nomenament d'un nou director artístic que haurà d'eixir d'un concurs públic.

Matisos musicals

Per la seua banda, el director musical, Jonathan Brandani, ha destacat "l'excel·lent" música que va crear Haydn plena de "bellesa" i "gran profunditat". Al mestre austríac li sobren uns compassos per a definir a cada personatge fins i tot abans que entre en escena. Així, el públic reconeix a la criada quan escolta les notes lleugeres o més profundes per al burgés.

Brandani ha comentat que el repte és poder transmetre l'ànima dels personatges amb la música i Haydn aconsegueix traslladar cada emoció als espectadors. El moment musical especial ho aconsegueix en el suposat viatge a la lluna en la qual el mestre ens fa desitjar "la bellesa d'eixe món irreal" poguera donar-se en el nostre.

Les entrades per a 'Il mondo della lluna' tenen un preu únic de 35 euros. A més de l'estrena el dia 8 de març, el Teatre Martín i Soler acollirà més funcions els dies 10 i 14 de març. L'aforament de la representació del dia 12 està reservat al públic del Programa didàctic, dins del Pla d'acció social de Les Arts.

Consulta aquí más noticias de València.