El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Nules (Castelló) ha tornat a processar la Confederació d'Empresaris de Castelló (CEC) i la Confederació d'Organitzacions Empresarials de la Comunitat Valenciana (Cierval) -extingida des d'abril de 2017 després d'entrar en concurs de creditors- per presumptes irregularitats en la gestió de les subvencions per a plans de formació i ha concretat els delictes que els atribueix després de demanar-li-ho l'Audiència Provincial.

Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en un comunicat, el jutjat ha conclòs la instrucció d'aquest procediment i ha acordat processar dos dirigents de la patronal autonòmica i castellonenca, Rafael Montero i José Antonio Espejo, i tres empresaris.

L'instructor processa també la CEC, l'Institut de Foment i Formació Empresarial de Castelló, dependent de l'anterior, la patronal autonòmica Cierval, i altres quatre mercantils -acadèmies i centres de formació- que suposadament van emetre factures falses que van permetre el desviament d'1,8 milions d'euros concedits a la CEC per Cierval dels 12 que va rebre aquest última de la Generalitat Valenciana.

El jutge compleix així el mandat de l'Audiència Provincial de Castelló, que va revocar la primera interlocutòria dictada al juliol de 2016 pel jutjat per considerar que no estava suficientment motivat i va ordenar dictar una nova resolució en la qual es concretara amb més precisió les dades objectives dels quals es deduïa la rellevància penal de la conducta dels investigats.

Ara, el magistrat dicta una nova interlocutòria en la qual conclou que els fets investigats "revesteixen caràcter de delicte" i processa els investigats per falsedat documental i delictes contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social.

En la seua resolució, notificada ja a les parts, el magistrat manté que Montero, com a secretari general de Cierval i de la CEC, i Espejo, com a encarregat de plans de formació de la patronal castellonenca, "guiats per l'ànim de lucre mitjançant la indeguda obtenció de fons públics" es van concertar amb els empresaris també processats perquè, a través de terceres persones, físiques o jurídiques, interposades "es facturaren activitats complementàries inexistents a unes altres efectivament realitzades, de manera que, per cada acció formativa s'emetien dos factures".

Una d'eixes factures, explica el magistrat en un resolució, "s'ajustava a la realitat i era emesa pel centre que havia impartit el curs"; l'altra, paral·lela, "no corresponia a acció formativa ni de col·laboració alguna, la que es reputa falsa".

S'abonava directament per la CEC "per autorització expressa" de Montero i Espejo. I açò "malgrat no existir vinculació contractual alguna per a açò entre l'entitat pagadora i eixes terceres persones interposades, les quals, a més, mancaven de la capacitat, formació o mitjans necessaris per a realitzar eixes suposades activitats complementàries, no constaven com a docents en cap de les accions formatives incloses en l'expedient".

Aquestes persones -prossegueix la resolució- "no apareixen com a docents en els parts de firmes, ni es van efectuar per la seua banda cap treball d'avaluació de la qualitat de la docència, ni van intervenir en la gestió i execució dels cursos, tots aquests conceptes inclosos en les factures falses, no estant tampoc donats d'alta en l'aplicació informàtica de gestió dels plans de formació 'FOCVS', imprescindible per a efectuar tals tasques".

Posteriorment, arreplega la interlocutòria, "en dates pròximes a cadascun dels abonaments corresponents a les factures falses, alguna de les persones concertades es personaven en la sucursal bancària corresponent i retirava en metàl·lic la pràctica totalitat dels diners transferits, sense justificar la destinació donada a tals fons".

La interlocutòria que transforma les diligències prèvies en procediment abreujat posa fi a la instrucció que es va iniciar al juliol de 2015 amb una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció i deixa la causa preparada per a la celebració del juí. El fiscal haurà de dir ara si és el cas l'arxiu de la causa, l'obertura de juí oral o la pràctica de diligències complementàries.

En el cas que el ministeri públic entenga que ha de celebrar-se juí perquè hi ha indicis de delicte, presentarà el corresponent escrit d'acusació, en el qual realitza un relat de com creu que van succeir els fets i concreta el delicte que imputa als acusats i la pena o penes que sol·licita per a ells.

Complit aquest tràmit, l'instructor dictarà interlocutòria d'obertura de juí oral i donarà trasllat de l'acusació del fiscal als advocats dels processaments perquè, al seu torn, formulen l'escrit de defensa.