Una quarta part de les llars de València està en situació de vulnerabilitat
Una quarta part de les llars de València està en situació de vulnerabilitat UV

Més d’una quarta part de les llars de la ciutat de València (un 26,7%) es troba en situació de vulnerabilitat, segons una recerca dirigida pel professor de Sociologia de la Universitat de València, Raúl Lorente, que s’ha presentat aquest divendres 23 de febrer, en un acte que ha comptat amb la presència de la regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de València, Consol Castillo.

En l’acte, celebrat en l’edifici de Tabacalera, el professor Lorente ha presentat un informe amb les conclusions més rellevants obtingudes d’una enquesta a la població de la ciutat, acompanyada d’una anàlisi territorial dels Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS).

L’informe, per al qual s’ha analitat informació sobre unes 4.500 persones, forma part del projecte de recerca “Diagnòstic Social de la Ciutat de València, 2017”, realitzat a petició de l’Ajuntament per l’equip de recerca de la Universitat de València Xarxa Inclou (Xarxa de Creació i Transferència de Coneixement per a la Inclusió Social) del que junt a Raúl Lorente formen part els investigadors Verónica Ramírez, Víctor F. Climent, Anna Giulia Ingellis i Adoración Guamán.

Intensa desigualtat

Una de les principals conclusions que s’extrauen del diagnòstic realitzat és que en la ciutat de València s’observa una intensa desigualtat en els ingressos de les llars. Els ingressos mitjans de les llars de la ciutat de València són 1.672 euros al mes. El 10 % de les llars amb menors ingressos disposen de menys de 646 euros mentre que el 10 % amb majors ingressos perceben entre 3.000 i 6.000 euros al mes; la diferència és de nou vegades entre els extrems dels ingressos calculats.

A més, el 5% de llars més pobres de la ciutat tenen uns ingressos al mes inferiors a 451 euros; i el 25% de les llars disposen de fins a 1.000 euros al mes d’ingressos. La desigualtat en els ingressos és encara més evident en observar que fins al 40% de la població de la ciutat acumula el 20% dels ingressos, i el 10 % de la població quasi no arriba al 3% de l’ingrés, el 20% al 8% de l’ingrés. La meitat de la població no arriba al 30% dels ingressos totals, es queda amb un 28 %.

Per contra, el 20% més ric gaudeix de quasi el 40 % dels ingressos i el 10% més ric gaudeix del 23% dels ingressos totals. La desigualtat en els ingressos s’expressa de manera clara en les llars de les diferents àrees dels Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS).

Per barris

Les àrees de Ciutat Vella i Benimaclet presenten una mitjanes d’ingressos molt per sobre de la mitjana de la ciutat i amb una dispersió menor; no obstant açò les llars de les àrees de Salvador Allende (districtes de Zaidia, Rascaña i Poblats del Nord), Quatre Carreres, Sant Marcel·lí i Trafalgar tenen ingressos mitjans inferiors a la mitjana, és a dir, tenen rendes més baixes. En un punt intermedi es troben les llars de les àrees de Natzaret, Campanar, Patraix, Malvarrosa i Olivereta.

La taxa de risc de pobresa de les llars de la ciutat s’ha classificat en tres diferents graus d’intensitat. De tal forma que un 20,64 % de les llars està per sota del llindar de pobresa, la qual cosa equival a 67.360 llars o 163.428 habitants. El càlcul de la proporció de llars en situació de pobresa severa va donar com resultat un 7,58%, la qual cosa afecta a 24.725 llars o 59.986 habitants.

En l’informe també es destaca que la proporció de llars en l’espai social de vulnerabilitat és d’un 26,7% per a la ciutat, un poc més d’una quarta part de les llars, la qual cosa es tradueix en 87.023 llars o 211.133 persones.

L’anomenat espai social de vulnerabilitat suposa que de prolongar-se els efectes de la crisi en la vida de les persones i les llars i de continuar amb les polítiques de contenció en els pressupostos orientats a les polítiques socials aplicats des de fa dècades, les llars que es troben en aquest espai són susceptibles de deteriorar les seues condicions de vida fins a situar-se per sota dels llindars de pobresa o de pobresa extrema; pel que es pot parlar que una proporció significativa de les llars de la ciutat es troben en situació de fragilitat.

Planificació municipal

“Des de la Regidoria de Servicis Socials hem tingut clar des del principi que volíem desenvolupar polítiques veritablement ajustades a la gent i que, per tant, havíem de conèixer què ocorre a la nostra ciutat”, explica la regidora Consol Castillo.

No és possible planificar bé si no es compta amb dades objectives, veraces i actualitzades de la realitat sobre la qual es desitja intervindre. Les polítiques socials que precisa la ciutadania han d'estar basades en la resolució dels seus problemes i la defensa dels seus drets”, assegura.

En la seua opinió, “necessitem conèixer quines són les necessitats i quins drets estan sent conculcats per a dissenyar programes que revertisquen estes situacions. Des d'esta òptica és des de la qual es va decidir la conveniència de realitzar la recerca que hui presentem”.

Una vegada conclosa la recerca, la regidoria completarà l’estudi amb una acció de tipus participatiu perquè els permeta arreplegar qualitativament les valoracions de les situacions actuals i les propostes dels grups que més saben de les necessitats de les persones, és adir, les diferents entitats que treballen en l'àmbit social i les treballadores i treballadors, professionals del camp dels serveis socials.

L’edil ha anunciat que l’Ajuntament de València té previst dissenyar un Pla de Serveis Socials per a la ciutat, “pla que no ha existit abans i que resulta imprescindible per a ordenar la política social que desitgem implantar”, ha informat Consol, qui està convençuda que els permetrà a curt i mitjà termini “repensar l’estructura i l’organització dels serveis socials municipals i avançar en la línia de benestar ajustat a la realitat.

Consulta aquí más noticias de València.