El Parc Central, cridat a ser el futur pulmó verd de València i el projecte urbanístic més important de la ciutat, comença a ser ja una realitat visible. Les obres de la primera fase, que comprén 110.826 metres quadrats, un 40% de la superfície total del parc, es troben en la seua recta final.

Els treballs van començar el 4 de maig de 2015 i corresponen a l'àmbit delimitat per la platja de vies del ferrocarril, el carrer Filipines i l'avinguda Peris i Valero, al costat del viaducte de Giorgeta.

Aquesta actuació, que permet avançar en la realització de la gran zona verda sense dependre en un primer moment del soterrament de les vies del ferrocarril que parteixen València en dos, és una reivindicació històrica dels barris del sud, que des de fa dècades han denunciat la incomunicació derivada de l'existència de la platja de vies.

Amb aquesta primera fase, Russafa i Malilla seran els més beneficiats, ja que les obres, a més d'habilitar grans espais verds, suposarà la creació de dotacions públiques municipals esportives, educatives i socials en les antigues naus ferroviàries que s'han rehabilitat.

Quant als terminis de finalització de les obres, tant des de la Societat Parc Central (participada per les administracions central, autonòmica i local) com des de l'Ajuntament opten per la prudència i expliquen que, una vegada conclosos els treballs, els tècnics municipals hauran de revisar les instal·lacions per a comprovar que tot està correcte i es poden recepcionar.

Amb l'exemple recent del parc urbà de Malilla, on la presència de torres elèctriques de mitja tensió va dilatar la seua obertura, es resisteixen a fixar una data concreta d'obertura. La comissió executiva de la Societat fixarà despús-demà, en una reunió, el calendari de les pròximes actuacions.

Respecte als espais, en aquests moments s'està duent a terme la plantació d'un miler d'arbres i de 85.000 plantes arbustives. El gruix de la plantació havia d'haver-se iniciat al setembre-octubre, però les altes temperatures registrades a l'octubre van demorar la instal·lació dels arbustos fins a novembre. L'Horta Jardí, on la plantació va començar fa un parell de setmanes, és l'espai més avançat.

En el Jardí dels Xiquets també s'estan col·locant espècies vegetals i diferents zones de jocs: carrusels, gronxadors, balancins, una plataforma lliscant, rocòdrom i taules de ping-pong. En la plaça de les Arts, la rehabilitació de les naus 1, 3 i 4 està pràcticament finalitzada, apunten des de la Societat Parc Central.

A més, fa unes setmanes es va reprendre la reconstrucció del moll 4, confrontant amb Peris i Valero, mentre que el moll 3, que dóna a Filipines, està quasi acabat. També estan en execució altres elements com a paviments, canals, fonts i murs verds, on s'instal·laran més de 13.000 plantes per a formar un mantell vegetal.

La tanca perimentral que separarà aquesta fase de les vies mesurarà 490 metres lineals i 3 d'altura i està format per panells de formigó del mateix disseny que els murs de l'Horta Jardí. La tanca exterior tindrà 590 metres de longitud i vuit portes d'accés. El parc també tindrà una zona de socialització de gossos recaient al viaducte.

Un altre inconvenient ha sigut el conflicte amb un concessionari de cotxes, que s'ha negat a abandonar la parcel·la que ocupava, la qual cosa ha impedit completar un accés i un espai de joc dins del Jardí dels Xiquets. L'Ajuntament va aprovar el passat 2 de febrer el seu desnonament i, si segueix negant-se a moure per voluntat pròpia, el Consistori recorrerà al jutge.

El disseny del Parc Central és obra de la paisatgista nord-americana Katrhyn Gustafson, que va ser la triada per a dur a terme el projecte urbanístic més important de la història de València, ja que està supeditat al soterrament de les vies del tren que actualment divideixen en dos el sud de la ciutat. El despatx de Gustafson s'ha aliat amb dues empreses valencianes d'enginyeria, Nova i Grupotec, i amb Borgos Pieper. La constructora és la UTE Pavasal-Dragados.