L'acord signat per l'Ajuntament i la Generalitat per a facilitar el cobrament de multes de trànsit i de l'ORA a persones empadronades a la Comunitat Valenciana però fora de la ciutat de València ha permés, de moment, el cobrament de 2,3 milions d'euros.

Aquesta quantitat suposa el 20% del total d'un deute assumit pel Consistori davant l'impagament d'aquestes infraccions que, durant els últims quatre anys i fins a la signatura de l'esmentat conveni, "suposaven una falta d'equitat amb els propis veïns de la ciutat".

Així ho han destacat aquest dijous l'alcalde de València, Joan Ribó, i el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, després d'una reunió en les dependències municipals.

L'alcalde ha manifestat la "necessitat de fer complir les normes de convivència en igualtat de condicions per a totes les persones, siga quin siga el lloc on estiguen empadronades. Així millorem la mobilitat, la circulació i la convivència". Aquests 2,3 milions d'euros recaptats representen un 20% del total, i suposen la recuperació d'uns fons públics "que els anteriors gestors havien sigut incapaços de recaptar per la falta de sintonia entre les administracions que presidien", va dir Ribó.

La recaptació d'aquestes multes, tant de tràfic com de la zona d'estacionament ORA, no es feia efectiva si l'entitat bancària no estava radicada en el terme de València, ja que el Consistori només podia embargar en el seu àmbit d'actuació. Ara, mitjançant l'acord subscrit amb l'Institut Valencià d’Administració Tributària (IVAT), ja és possible fer-ho per la via executiva, és a dir, mitjançant embargaments. D'aquesta manera s'ha acabat amb una "zona grisa" que feia que les persones sancionades amb residència fora de la ciutat es quedaren sense abonar les multes.

Soler, que ha qualificat aquesta pràctica com a "situacions d'impunitat que no resulten admissibles", ha assegurat que estan estudiant estendre el conveni a altres ajuntaments de la Comunitat, bé a través de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) o d'acords bilaterals.

Durant la reunió, Ribó i Soler també han abordat l'evolució de la Marina, un tema que, en paraules de l'alcalde, "és molt més complicat de tractar perquè en la seua gestió intervenen tres administracions, i el Govern central fins ara no ha avançat en tot allò que des de València estem tractant d'impulsar. La Generalitat i l'Ajuntament hem reclamat en repetides ocasions la reunió del consell rector de la Marina (màxim òrgan decisori), que finalment es reunirà a principi de març", ha anunciat.

"Hi ha molts assumptes parats com per exemple el projecte del Museu del Mar, impulsat per l'Ajuntament i la Diputació de València, o el deute, i unes altres de funcionament diari que són fonamentals, i hem de posar en marxa perquè La Marina va bé i al marge de la part financera, té uns resultats positius, però requereix un consell rector que actue", ha explicat l'alcalde.

"En poques paraules –ha resumit el conseller- el que estem fent és intentar explicar-li al govern de l'Estat que Espanya no s'acaba en la M-50, que més enllà també hi ha problemes i s'ha d'implicar com si açò estiguera en La Castellana: igual. I si no ho fa, haurem de cridar-li l'atenció perquè ací paguem els impostos com els paga qualsevol ciutadà de Madrid. I, d'altra banda, moltes de les infraestructures i les iniciatives nostres són importants no solament per als valencians, sinó també per a tota Espanya. Puc recordar un exemple: el Corredor del Mediterrani està plantejat pel Banc Mundial com la primera infraestructura de comunicacions d'Espanya des de l'any 1963, i l'any 2018 encara no està fet".

D'altra banda, Ribó ha afirmat, que gràcies a aquesta col·laboració "entre administracions responsables" també es pot dir que "la Fira torna a funcionar, d'una manera dinàmica, ja que ha recobrat el seu valor com a aparador de tota la producció valenciana".

"Quan vam arribar al govern, era un mort, un mort de molts milions d'euros, amb una quantitat de problemes de tot tipus: laborals, econòmics, i en aquests moments podem dir, amb tranquil·litat, que estem iniciant una fira que ha de ser motor econòmic i també turístic".

De la mateixa manera, el conseller Soler ha recordat que amb la nova gestió de la Fira "estem posant en relleu l'acord de quatre parts, les dues conselleries implicades (la d'Economia i la d'Hisenda), de l'Ajuntament i també de la mateixa Fira.

"Estem complint el calendari, en el sentit que volem que al final aqueix model de gestió mixta on el soci tecnològic tinga un paper crucial, ens permetrà dues coses importantíssimes: competir en primera divisió en les fires internacionals, i en segon lloc, passar pàgina a una situació estrambòtica de mala gestió que ha significat que per als valencians siguen centenars de milions els que podien dedicar-se a altres coses i ara estem sufragant els cost del deute".