Còdexs, manuscrits i incunables: la Universitat de València exposa els seus tresors bibliogràfics
Còdexs, manuscrits i incunables: la Universitat de València exposa els seus tresors bibliogràfics KAI FÖRSTERLING / EFE

La Universitat de València ha inaugurat aquest dimarts dues exposicions: ‘Descobrir tresors: Manuscrits i incunables’ i ‘Trenta anys al servei dels estudiants (1987-2017)’. Ambdues mostres s'exposen en el Centre Cultural La Nau.

La primera d'elles, ‘Descobrir tresors: Manuscrits i incunables’, s'exhibeix en la Sala Duc de Calàbria fins al pròxim 15 d'abril i permet acostar-se a 18 manuscrits i vuit incunables emblemàtics que formen part del tresor bibliogràfic custodiat en la Biblioteca Històrica. A més es podrà visitar una rèplica exacta de la premsa de Gutenberg.

L'exposició, que està organitzada pel Servei de Biblioteques i Documentació i el Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i comissariada per Margarita Escriche i Elisa Millás, està estructurada cronològicament i el seu objectiu principal és mostrar obres úniques en la història del llibre conservades en la Universitat de València.

El fons bibliogràfic exposat representa, al seu torn, un testimoni de la història de la biblioteca universitària iniciada en 1785 gràcies a la donació de Francisco Pérez Bayer. Després de la pràctica desaparició del seu fons fundacional a causa d'un incendi provocat per una bomba durant la invasió napoleònica, les donacions i llegats que va rebre posteriorment la Universitat de València, així com la incorporació dels fons procedents de l'expropiació dels béns eclesiàstics, van ser decisius per a configurar la biblioteca actual.

La desamortització del segle XIX va ser l'origen de la col·lecció més valuosa que actualment conserva la Universitat, la dels manuscrits del duc de Calàbria, formada per un total de 226 còdexs procedents del monestir de Sant Miquel dels Reis. En la Biblioteca Històrica s'inclouen també obres que provenen d'altres cenobis, així com de donacions de particulars, en la seua majoria personatges relacionats amb la Universitat, com és el cas de l'Atles d'Història Natural de Ginés de Perellós, Marqués de Dosaigües, i altres manuscrits vinculats a la història de València.

En la mostra, entre els manuscrits del Duc de Calàbria es pot admirar l'exemplar més antic conservat en la biblioteca, Expositio psalmorumde Sant Agustín, datat entre 1150 i 1175. A més, s'exposen altres exemplars d'aquesta col·lecció, tals com el còdex de Francesco Filelfo, Satyrae hecatosticae, el còdex gòtic de Guillaume de Lorris, Roman de la Rose, un esplèndid volum amb les obres de Virgilio, o el Psalterium de Francesc d’Eiximenis, elaborat a València.

De la col·lecció d'incunables, o primers llibres impresos anteriors a 1501, s'exposen vuit obres, entre les quals cal destacar la primera obra literària impresa en la Península Ibèrica en una impremta no ambulant, i que el seu únic exemplar conegut es conserva en la Universitat de València, Obres o trobes en llaors de la Verge Maria, imprés a València per Lambert Palmart en 1474.

D'altra banda, destaca la magnificència de l'obra de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, impresa a València per Nicolau Spindeler en 1490, exemplar raríssim i obra emblemàtica per a tots els valencians, del que solament existeixen tres exemplars a tot el món.

Accessibles per Internet

Totes les obres exposades estan digitalitzades i poden consultar-se on line des de qualsevol lloc del món, a través de la col·lecció digital denominada Somni, en referència a l'incunable El somni de Joan Joan de Jaume Gassull imprés a València en 1497.

A més, amb motiu del 550 aniversari de la defunció de l'inventor de la impremta, la primera peça que es veurà el públic en accedir a l'exposició, és una rèplica idèntica de la premsa de Gutenberg, pertanyent a l'Associació del Senat del Museu de la Impremta de València. Aquesta premsa va ser aconseguida arran de l'agermanament de la ciutat de València i la de Magúncia.

Amb unes dimensions de 2,8m d'altura per 1,8 d'ample, estarà activa dues vegades per setmana (dimarts de vesprada de 17.00 a 20.00 hores i divendres de matí d'11.00 a 14.00 hores), i amb l'ajuda d'un mestre impressor, el públic podrà imprimir la primera pàgina de l'incunable del Tirant el Blanc.

Tres dècades de servei a l'estudiant

D'altra banda, en la Sala Oberta pot contemplar-se fins al 8 d'abril l'exposició ‘Trenta anys al servei dels estudiants (1987-2017)’. D'acord amb el comissari de l'exposició, el catedràtic de la Universitat de València, Marc Baldó, l'exposició permet conéixer la història d'uns dels serveis d'estudiants pioners, a més d'acostar-se a la imatge de la Universitat i de l'estudiant, i com a aquest ha canviat en les últimes tres dècades.

L'objectiu fonamental de l'exposició es donar visibilitat al Sevei d'Informació i Dinamització de la Universitat de València (SEDI), que té un paper important "en la cultura democràtica de la Universitat" informant als estudiants de les beques o de la formació complementària i gestionant una sèrie d'activitats culturals que es realitzen en la universitat. Així i tot, aquest servei no tindria sentit sense els estudiants. És pel que ells són el vector real de l'exposició, són els que apareixen en les imatges, a través de les fotografies de Miguel Lorenzo.

L'exposició, molt visual, fa un recorregut pels 30 anys del Sedi des de la seua creació en 1987, i permet acostar-se a tots els programes, gestionats per aquesta unitat, i posteriorment el CADE (Centre d'Assessorament i Dinamització dels Estudiants), creat l'any 1998 i amb el qual es va fusionar a partir de 2011.

L'exposició, que conté tots els materials editats per aquest servei (revistes, fullets, agenda, etc.) i un audiovisual, que arreplega l'entrevista de 14 persones vinculades al SEDI, permet endinsar-se a uns dels serveis d'estudiants més moderns de les universitats espanyoles.

Consulta aquí más noticias de València.