Els 76 rectors integrats en CRUE Universitats Espanyoles han acordat una estratègia per a traslladar al Congrés dels Diputats i al Govern central la necessitat de situar els "problemes" de la universitat "en primera línia de debat i preocupació", mitjançant un Pacte d'Estat que done resposta a la "situació d'urgència de la vida universitària". L'organització espera que aquest acord puga substanciar-se en una nova llei d'universitats o en una "reforma profunda" de l'actual.

Així ho ha explicat aquest divendres el president de la Conferència de Rectors i titular de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, en roda de premsa en La Nau de València després de l'Assemblea General Ordinària, acompanyat pel rector de la Universitat de València (UV), Esteban Morcillo, com a institució amfitriona de la trobada.

La CRUE ha donat llum verda als punts clau de la seua agenda política per a 2018. Entre ells figuren l'exigència de major finançament estatal per a les universitats, el desenvolupament de mesures que milloren la situació actual del professorat i del Personal d'Administració i Serveis (PAS), una reducció de les taxes universitàries i un augment de les beques i ajudes a estudiants.

El full de ruta de la interlocutora de 76 universitats espanyoles passa per dos eixos: l'"enfortiment" del sistema universitari d'Espanya i també de les comunitats universitàries. Per a aconseguir-ho, traslladarà als agents socials -consells d'universitats, empresaris, sindicats i altres organitzacions- la seua proposta per a aconseguir un "consens" que permeta reclamar al Congrés eixe Pacte d'Estat.

En matèria de finançament, la CRUE defèn l'establiment de criteris mínims a nivell estatal per a assegurar la suficiència de les universitats públiques, tenint en compte tant l'activitat docent com la investigadora. Demana així augmentar el percentatge real del PIB destinat a R+D+i, mesures per a aconseguir els objectius d'inversió privada i el desenvolupament del sistema de mecenatge, atés que "a hores d'ara no hi ha una llei que permeta exercir-ho amb garanties, amb beneficis fiscals", ha lamentat Fernández.

Respecte a la situació del personal universitari, CRUE s'ha marcat com a objectiu aconseguir la "plena reposició" de les plantilles i l'estabilització dels treballadors temporals, a més de millorar els sistemes d'avaluació i acreditació, definir la carrera investigadora i una reserva de places tant per a investigadors com per al Personal Docent Investigador (PDI) i el d'Administració i Serveis (PAS) amb discapacitat.

"MINIMITZAR ELS EFECTES DE LA LOMCE"

Per als estudiants, l'organització reclama una baixada de les taxes públiques, un augment el nombre de beques i l'eliminació de barreres amb qualificacions superiors al 5 -de nota sobre 10-, per a defendre els interessos de les universitaris i la "igualtat d'oportunitats". Altres mesures que defèn són "minimitzar els efectes de l'aplicació incompleta de la Lomce", noves polítiques d'ocupació per als egressats, revisar les condicions del segur escolar i elaborar un nou reglament disciplinari de l'estudiant.

TRANQUIL·LITAT DAVANT LA NOVA SELECTIVITAT

El president de la CRUE ha valorat satisfactòriament les característiques que tindrà l'avaluació de Batxillerat per a l'accés a la universitat -amb un disseny similar a la de l'any passat i a l'antiga Selectivitat i dates més ajustades al curs acadèmic-, després de l'aprovació recent de l'orde.

"En general no hi ha hagut inquietud" entre les universitats, ha assegurat, per a qualificar la prova de "molt continuista" i destacar que és "àmpliament sentida pels rectors com molt satisfactòria".

"LA CRUE NO ESTÀ CRIDADA A INTERVENIR EN POLÍTICA"

Preguntat per si la Conferència de Rectors considera que la universitat ha de tindre més presència davant la situació d'Espanya, i en concret pel conflicte de Catalunya, el també titular de la Universitat de Lleida ha recalcat que tracta de ser "un rector molt institucional i encara més com a president de la CRUE".

"Hi ha una sèrie de temes que no corresponen al debat de la vida de les institucions universitàries", ha subratllat, encara que ha remarcat que "cosa diferent és que les comunitats universitàries puguen discutir en pau i amb tranquil·litat d'allò que consideren".